Sistema estructural

Construcció d'entramat de fusta. a: cumbrera b: cabrio c: correja d: voltó i: voltó de ràfol f: poste pasante g: llindar h: voltó de forjat i: voltó d'unió j: revestiment k: arriostramiento l: viguetas m: fonamentació

Un sistema estructural és el model físic o cos que servix de marc per als elements estructurals, i que reflectix un modo de treball. Un objecte pot tindre, a la seua volta, una mescla de sistemes estructurals.

Poden classificar-se pel seu camp d'actuació (informàtica, molecular...), sistema de treball (de vector actiu, de compressió, de tracció...) i material (fibra natural, pedra natural, ceràmica...).

Sistemes arquitectònics per tipo i modo de treball

Sistemes aporticados

Sistema aporticado és el que utilisa com a estructura una série de pòrtics disposts en un mateix sentit, sobre els quals es dispon un forjat. És independent del seu arriostramiento, que podrà fer-se en pòrtics travessers, creues de Sant Andrés, pantalles o atres métodos; i del material utilisat, generalment formigó o fusta. Este sistema és el més utilisat hui en dia en les zones desenrollades, especialment en formigó des de la palesa Domine de Li Corbusier. Els forjats transmeten les càrregues als pilars o murs, i estos a la fonamentació.

Sistemes abovedados

En un orige hipotètic en els primers forns de fundició, va anar un sistema molt utilisat en Mesopotamia i l'Edat Mija europea. Es basa en voltes, que centren les càrregues en arcs reforçats per pilastras o contraforts. Per a utilisar-ho es precisen materials que aguanten ben els esforços de compressió, per lo que tradicionalment s'han construït en rajola ceràmic o pedra.

Pot fer-se una subdivisió en els sistemes cupulados, les cúpules dels quals es arriostran en pechinas, permetent espais centrals molt amplis. Este sistema va ser molt utilisat en l'Imperi bizantí, sent el seu eixemple més conegut Santa Sofia, en Estambul.

Sistemes tensats

Es diu de tots els sistemes que treballen a tracció, com els de cables. Poden ejemplificarse en les carpes dels circs. També poden ser sistemes de barres rígides. Els materials que s'utilisen són els que tenen una elevada resistència a tracció, com l'acer.

Sistemes unflables

Funcionen baix la pressió d'un gas comprimit entre membranes. El gas fa que les membranes -teles, plàstics o o materials sintètics- s'estiren fins que ya no donen més de sí, i la pròpia pressió que genere fa que l'estructura no es vinga avall. Els llocs d'este tipo que es monten per a les competicions deportives i les atraccions infantils en les que els chiquets es divertixen en botar poden servir d'eixemple.

Sistemes mixts

Hi ha sistemes que utilisen propietats dels anteriorment citats. Per eixemple, sistemes en voladizo que utilisen un gran respal que funciona a compressió, en un cable a modo de segon respal, que a la seua volta du les càrregues al primer. Fonamentalment, el primer respal estarà treballant a compressió composta, el voladizo realment serà un voltó que funcione a flexión, i el cable treballarà a tracció.