Sistema solar exterior

El sistema solar exterior és la part del sistema solar que està a més de 5 ua de distància del Sol, és dir, des de més allà del cinturó principal d'asteroides, fins a la núvol de Oort. Únicament els quatre planetes jagants gaseosos —Júpiter, Saturn, Urà i Neptú— en els seus satèlits i una série de cossos menors presents en esta zona formaven part d'ell convencionalment, pero en l'actualitat també s'inclouen objectes més allà de l'òrbita de Neptú, com alguns planetes nanos (sobretot Plutó, també considerat un planeta extern) i objectes transneptunianos, aixina com alguns cometes de periodo curt (com el cometa Halley).

Per la seua major distància del Sol, els objectes sòlits del sistema solar exterior contenen una major proporció de substàncias volàtils (com l'aigua, l'amoníac i el metà) que els cossos rocosos del sistema solar interior, ya que les temperatures més fredes fan que estos composts permaneixquen en estat sòlit.