Anar al contingut

Sistemes de soport a decisions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image

El concepte de sistema de soport a les decisions (DSS per les seues sigles en anglés Decision Support System) és molt ampli, degut a que hi ha molts enfocaments per a la presa de decisions i per l'extensa gama d'àmbits en els quals es prenen. Estos sistemes de respal són del tipo OLAP o de mineria de senyes, que proporcionen informació i soport per a prendre una decisió.

Un DSS pot adoptar moltes formes diferents. En general, podem dir que un DSS és un sistema informàtic utilisat per a servir de respal, més que automatisar, el procés de presa de decisions. La decisió és una elecció entre alternatives basades en estimacions dels valors d'eixes alternatives. El respal a una decisió significa ajudar a les persones que treballen soles o en grup a reunir inteligència, generar alternatives i prendre decisions. Recolzar el procés de pren de decisió implica el respal a l'estimació, l'evaluació i/o la comparació d'alternatives. En la pràctica, les referències a DSS solen ser referències a aplicacions informàtiques que realisen una funció de respal.[1]

Definicions

[editar | editar còdic]

El terme sistema de soport a la decisió s'ha utilisat de formes molt diverses i s'ha definit de diferents maneres depenent del punt de vista de l'autor.[2] Algunes d'eixes definicions són:

  • Un DSS, en térmens molt generals, és "un sistema basat en computador que ajuda en el procés de presa de decisions" (Finlay[3] i uns atres).
  • En térmens prou més específics, un DSS és "un sistema d'informació basat en un computador interactiu, flexible i adaptable, especialment desenrollat per a recolzar la solució d'un problema de gestió no estructurat per a millorar la presa de decisions. Utilisa senyes, proporciona un interfaç amigable i permet la presa de decisions en el propi anàlisis de la situació" (Torben[4]).

Atres definicions intermiges entre les dos anteriors serien:

  • Un DSS és un "conjunt de procediments basats en models per a processar senyes i juïns per a assistir a un gerent en la seua presa de decisions" (Little[5]).
  • Un DSS "combina recursos intelectuals individuals en les capacitats d'un ordenador per a millorar la calitat de les decisions (són un respal informàtic per als encarregats de prendre decisions sobre problemes semiestructurados)" (Keen[6]).
  • "Sistema extensible capaç de recolzar ad-hoc l'anàlisis de senyes i la modelació de decisions, orientat a la planificació futura i utilisat a intervals irregulars, no planificats" (Moore i Chang[7]).
  • Els DSS són "Sistemes informàtics interactius que ajuden als encarregats de prendre decisions utilisant senyes i models per a resoldre problemes no estructurats" (Sprague i Carlson[8]).
  • Keen afirma que és impossible donar una definició precisa incloent totes les facetes de la DSS ya que "no pot haver una definició dels sistemes de respal a la decisió, sino només del respal a la decisió" (Keen[9]).
  • Per a Power el terme DSS pot referir-se a molts tipos de sistemes d'informació que donen soport a la presa de decisions. Humorísticamente afig que sempre que un sistema informàtic no siga un 'sistema per a processament de transaccions en llínea' (OLTP), algú tindrà la tentació de cridar-ho DSS (Power[10]).

Com es pot vore no hi ha una definició universalment acceptada de lo que és un DSS.[11]

Breu història

[editar | editar còdic]

Segons Keen,[6] el concepte de respal a les decisions ha evolucionat des de dos àrees principals d'investigació: els estudis teòrics d'organisació de la presa de decisions, fets en el Carnegie Institute of Technology a finals de 1950 i començos de 1960, i el treball tècnic sobre sistemes informàtics interactius, principalment portades a terme en l'Institut Tecnològic de Massachusetts en la década de 1960. Es considera que el concepte de DSS es va convertir en un espai d'investigació com a tal a mitan de la década de 1970, abans de guanyar en intensitat durant el deceni de 1980. A mediats i finals de 1980, els sistemes d'informació eixecutiva (EIS), els sistemes de respal a la decisió en grup (GDSS) i els sistemes organizacionales de respal a la decisió (ODSS) varen evolucionar des de l'usuari individual i el DSS orientats a models. A partir de 1990 aproximadament, els almagasenes de senyes i el processament analític en llínea (OLAP) varen començar a ampliar l'àmbit dels DSS. En el canvi de mileni, es varen introduir noves aplicacions analítiques basades en la web.


És evident que els DSS pertanyen a un entorn en fonaments multidisciplinario, incloent (pero no exclusivament) l'investigació en base de senyes, inteligència artificial, Interacció home-màquina, métodos de simulació, ingenieria de software i telecomunicacions. Els DSS també tenen una dèbil conexió en el paradigma de l'interfaç d'usuari d'hipertext. Tant el sistema PROMIS (per a la presa de decisions mèdiques) de l'Universitat de Vermont, com el sistema ZOG/KMS (per a la presa de decisions militars i de negocis) de l'Universitat Carnegie Mellon varen ser dos sistemes de respal a les decisions que varen constituir grans alvanços en l'investigació d'interfaç d'usuari. Per una atra part, encara que les investigacions en hipertext, per lo general, s'haja centrat en la sobrecarregue d'informació, alguns investigadors, en particular, Douglas Engelbart, s'han centrat en la presa de decisions en particular.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Alter, S. L. (1980). Decision support systems: current practice and continuing challenges. Reading, Mass., Addison-Wesley Pub.
  2. ↑ Druzdzel, M. J. and R. R. Flynn (1999). Decision Support Systems. Encyclopedia of Library and Information Science. A. Kent, Marcel Dekker, Inc.
  3. ↑ Finlay, P. N. (1994). Introducing decision support systems. Oxford, UK Cambridge, Mass., NCC Blackwell; Blackwell Publishers.
  4. ↑ Torben, E. (1995). Decision support and expert systems: management support systems. Englewood Cliffs, N.J., Prentice Hall. ISBN 0-02-421702-6
  5. ↑ Little, J.D.C.(1970, April). "Models and Managers:The Concept of a Decision Calculus." Management Science, Vol.16,NO.8
  6. ↑ 6,0 6,1 Keen, P. G. W. (1978). Decision support systems: an organizational perspective. Reading, Mass., Addison-Wesley Pub. Co. ISBN 0-201-03667-3
  7. ↑ Moore, J.H.,and M.G.Chang.(1980,Fall)."Design of Decision Support Systems." Data Base,Vol.12, Nos.1 and 2.
  8. ↑ Sprague, R. H. and E. D. Carlson (1982). Building effective decision support systems. Englewood Cliffs, N.J., Prentice-Hall. ISBN 0-13-086215-0
  9. ↑ Keen, P. G. W. (1980). Decision support systems: a research perspective. Decision support systems : issues and challenges. G. Fick and R. H. Sprague. Oxford ; New York, Pergamon Press.
  10. ↑ Power, D. J. (1997). What is a DSS? The On-line Executive Journal for Data-Intensive Decision Support 1(3).
  11. ↑ Power, D.J. A Brief History of Decision Support Systems DSSResources.COM, World Wide Web, version 2.8, May 31, 2003.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sistemes_de_soport_a_decisions&oldid=785244»