Slope Mass Rating
El Slope Mass Rating o SMR és una classificació geomecánica desenrollada pel professor Dr. Manuel Romana Ruíz en l'any 1985 per a caracterisar talussos excavats en roca.[1][2][3] El sistema fa us de l'àmpliament utilisada classificació geomecánica Roc Mass Rating (RMR).[4]
Definició
[editar | editar còdic]Les classificacions geomecánicas consideren una série de paràmetros que condicionen la resistència i deformabilidad del massiç rocós (p. eix. les orientacions de les discontinuïtats, la densitat de fractura, la resistència de la roca intacta), i permeten quantificar la calitat geomecánica d'un aflorament rocós. El SMR és una adaptació de el RMR de Bieniawski per a la seua aplicació a talussos rocosos àmpliament utilisada.[5][6] Les puntuacions de el SMR varien entre 0 i 100, sent 100 la puntuació corresponent a un massiç rocós d'una elevada calitat geomecánica. El terme massiç rocós comprén la roca intacta que ho constituïx i les discontinuïtats que ho afecten.
Càlcul de l'índex SMR
[editar | editar còdic]El SMR utilisa els mateixos cinc factors de puntuació que el RMR:
- La resistència a compressió simple de la roca intacta,
- El Roc Quality Designation (o RQD),
- L'espayat de les discontinuïtats,
- L'estat de les discontinuïtats (que consta de la suma de cinc sub-paràmetros), i
- Les condicions hidràuliques de les discontinuïtats.
El sext paràmetro consistix en un ajust per l'orientació de la discnotinuidad, el qual és especialment important per a evaluar l'estabilitat de talussos rocosos. El SMR proporciona recomanacions quantitatives per a evaluar este índex de correcció a través de quatre paràmetros, tres dependents de les relacions geomètriques entre la discontinuïtat i el talús i una quarta quin dependent del método d'excavació amprat. El SMR va ser originalment definit per a considerar trencaments plans i per bolque. No obstant, Anbalagan et al. varen adaptar la classificació original per a trencaments per falca[7]
El SMR es calcula per mig de l'expressió:
On:
- RMRb és l'índex RMR bàsic resultant d'aplicar la classificació de Bieniawski.
- F1 depén del paralelisme (A) entre les direccions de les discontinuïtats i del talús. Varia entre 0.15 i 1.0. Adopta el valor de 0.15 quan l'àngul entre el pla de la discontinuïtat i el talús és major de 30° i, per tant, la provabilitat de trencament és molt menuda. No obstant, quan abdós plans són paralels o subparalelos, alcança el valor d'1.0.
- F2 es referix al buzamiento de la discontinuïtat B, sent βj en trencaments plans. El seu valor varia entre 0.15 a 1.0. Val 0.15 quan el buzamiento de la junta és menor que 20° i 1.0 per a buzamientos majors de 45°. Per al trencament per bolque, F2 pren el valor d'1.0.
- F3 es referix a la relació entre els buzamientos del talús i de les discontinuïtats. Adopta els valors originals proposts per Bieniawski, que són sempre negatius.
- F4 és un factor de correcció que depén del método d'excavació amprat per a l'eixecució del talús.
Modificacions de l'índex SMR
[editar | editar còdic]SMR continu
[editar | editar còdic]Tomás et al.[10] varen propondre funcions contínues alternatives per al càlcul dels paràmetros de correcció F1, F2 i F3. Estes funcions proporcionen diferències absolutes màximes en les funcions discretes inferiors a 7 punts, permetent reduir significativament les interpretacions subjectives durant el seu càlcul. Ademés, les funcions per al càlcul dels factors d'ajust de el SMR reduïx les incertituts sobre quina puntuació assignar a valors situats prop dels llímits dels intervals definits en la classificació original discreta.
La funció proposta per al càlcul de F1 és:
On el paràmetro A és l'àngul format entre les direccions de la discontinuïtat i del talús per a trencaments planars i vuelcos i l'àngul format entre l'intersecció de les dos discontinuïtats i la direcció de buzamiento del pla per a trencaments per falca. És important tindre en conte que l'operació "Arctangent" està expressada en graus.
On paràmetro B és el buzamiento de la discontinuidad, en graus, per a trencaments plans i el plunge de la llínea d'intersecció per a trencaments per falca. És important tindre en conte que l'operador "arctangent" s'expressa en graus.
On C depén de la relació de buzamientos de la discontinuïtat i del talús (per a vuelcos o trencaments plans) i el buzamiento del talús i l'immersió de llínea de l'immersió per a trencaments per falca. L'operació "Arctangent" està expressades en graus.
SMR gràfic
[editar | editar còdic]Alternativament, Tomás et al.[11] varen propondre un método gràfic basat en l'us de la proyecció estereográfica de les discontinuïtats i del talús per a obtindre els paràmetros de correcció de el SMR (F1, F2 i F3). Este método permet determinar els factors de correcció de forma ràpida i senzilla per a un talús, aixina com en diverses aplicacions pràctiques com a talussos de infraestructures llineals, mineria o trincheres.
Atres modificacions
[editar | editar còdic]El SMR ha segut també adaptat a diferents situacions i aplicacions a través de diverses modificacions. Per eixemple la classificació ha segut adaptada a talussos de gran altura, formacions flysch o inclús a talussos constituïts per materials heterogéneus.[12][13]
Anàlisis de sensibilitat de el SMR
[editar | editar còdic]Tomás et a el[14] varen desenrollar un anàlisis de sensibilitat visual 4-D de el SMR usant la metodologia Worlds within Worlds per a explorar, analisar i visualisar les relacions entre els principals paràmetros d'esta classificació geomecánica. L'anàlisis va revelar l'existència de varis casos en els que les relacions geomètriques talús-discontinuïtat no presentaven a penes influencia en l'estabilitat del talús (i.i. F1×F2×F3≃0), i per tant, el SMR pot ser calculat corregint el RMR bàsic únicament en el factor F4 cometent un error màxim de 9 punts usant la següent expressió:
Estos casos en els que l'influència de la geometria del talús i de la discontinuïtat és despreciable (i.i. F1×F2×F3≃0) són:
a) Per a trencament pla
- βs < βj;
- A major que 30° i βj < 20°
b) Per a trencament per falca
- βs < βi;
- A major que 30° i βi; < 20 °C) Per a trencament per bolque
- βj < 30°
- A major que 30°
- βj+βs ≤ 120°
A on βs és l'àngul del talús, βj és el buzamiento de la discontinuidad, βi és l'immersió de la llínea d'intersecció entre les dos discontinuïtats de la falca i A és el paralelisme entre la discontinuïtat (o la llínea d'intersecció les dos discontinuïtats per al cas de trencament per la falca) i la direcció de buzamiento del talús.
Ferramentes per al càlcul de el SMR
[editar | editar còdic]El SMR pot ser amprat a través de l'aplicació de còdic obert SMRTool,[17] la qual permet calcular el SMR a partir de senyes geomecánicos del massiç rocós i l'orientació de les discontinuïtats i del talús. Este programa s'ha usat de forma exitosa per a calcular el SMR usant núvols de punts 3D.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Romana M. (1985). New adjustment ratings for application of Bieniawski classification to slopes. Proc. Int. Symp. on the Role of Roc Mechanics: 49-53.
- ↑ Romana M. (1995). The geomechanical classification SMR for slope correction. Proc. Int. Congress on Roc Mechanics 3: 1085-1092.
- ↑ «STMR Servici Tecnico de Mecanica de Roques» (en espanyol).
- ↑ (1989) Engineering Roc Mass Classifications: A Complete Manual for Engineers and Geologists in Mining, Civil, and Petroleum Engineering, John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-60172-2.
- ↑ R. Tomás; M. Romana; J.B. Serón (2016). Revisió de l'estat actual de la classificació geomecánica Slope Mass Rating (SMR) (2016). Revisió de l'estat actual de la classificació geomecánica Slope Mass Rating (SMR). 10° Simpòsium Nacional Ingenieria Geotécnica. La Corunya, 19-21 Octubre de 2016
- ↑ Romana, M., Tomás, R., Serón, J.B. (2015). Slope Mass Rating (SMR) geomechanics classification: thirty years review (2015). The 13th ISRM Congress. Quebec, Canada,10-13 de May, 2015. ISBN: 978-1-926872-25-4.Consultat el 25 d'agost de 2018.
- ↑ Evaluació d'estabilitat de massa de roc que utilisa modificat SMR aproximació.
- ↑ Romana M. El paper de les classificacions geomecánicas en l'estudi de l'estabilitat de talussos. In: de el IV Simpòsium Nacional sobre talussos i ales inestables, vol. 3; 1997:955–1011.
- ↑ Anbalagan R, Sharma S, Raghuvanshi TK. Roc mass stability evaluation using modified SMR approach. In: Proceedings of 6th nat symp roc mech, Bangalore, Índia, 1992. p. 258–68
- ↑ International Journal of Roc Mechanics and Mining Sciences.44(7)
- 1062–1069.ISSN 1365-1609.doi:10.1016/j.ijrmms.2007.02.004.Consultat el 25 d'agost de 2018.
- ↑ Engineering Geology.124
- 67–76.ISSN 0013-7952.doi:10.1016/j.enggeo.2011.10.004.Consultat el 25 d'agost de 2018.
- ↑ Romana, M., Serón, J.B., Montalar, E., SMR Geomechanics classification: Application, experience and validation ISRM 2003–Technology roadmap for roc mechanics, South African Institute of Mining and Metallurgy, 2003.
- ↑ Romana, M., Tomás, R., Serón, J.B. (2015). Slope Mass Rating (SMR) geomechanics classification: thirty years review. ISRM Congress 2015 Proceedings - International Symposium on Roc Mechanics, Quebec, Canada, May 10 to 13 2015. ISBN 978-1-926872-25-4, 10 pp
- ↑ International Journal of Roc Mechanics and Mining Sciences.53
- 64–69.doi:10.1016/j.ijrmms.2012.04.002.
- ↑ OnePetro.Consultat el 2024-06-20.
- ↑ International Journal of Roc Mechanics and Mining Sciences.53
- 64–69.ISSN 1365-1609.doi:10.1016/j.ijrmms.2012.04.002.Consultat el 2024-06-20.
- ↑ «SMRTool (MATLAB)».
- ↑ International Journal of Roc Mechanics and Mining Sciences.84
- 165–176.doi:10.1016/j.ijrmms.2015.12.008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Slope Mass Rating» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.