Sobrat (pastor)

El sobrat o “sobrao” era un pastor en les raberes d'ovelles merinas transhumants de categoria inferior al ayudador i superior al zagal.

Funcions

En els viages per les vies pecuàries arreaba a la rabera junt en el zagal.

Durant l'hivern s'encarregava del conte de les egües, per lo que es va suprimir esta categoria quan es varen suprimir les egües de les raberes.

En estiu, en els ports de montanya, s'ocupava del cap de la rabera −partix major d'una rabera quan es dividix, unes 800 ovelles−, junt en el rabadán, ayudador i zagal, format parelles.

Era l'encarregat de migar el pa per a les sopes.

Salari

El seu sòu en la cabanya de Perales en 1940 era de 422,50 pessetes/any, front a les 3000 pessetes del mayoral, les 730 del rabadán, les 587,50 del companyer, les 500 del ayudador, o les 260 del zagal.

Com als atres pastors, se li permetia tindre en la rabera de l'amo uns animals de la seua propietat, lo que es dia la escusa, sense tindre que pagar per això. La escusa del sobrat eren 18 ovelles, 6 cabres i 3 egües. En general, la escusa era la principal font d'ingressos del pastor, major que el sòu en metàlic, lo que estimulava als pastors a esmerarse en el conte de la rabera.

Ademés d'estos ingressos, la cabanya proporcionava a tots els pastors el pa (una ració diària d'1 kg per pastor), aixina com oli, vinagre i sal. També pagava la cabanya el mege i les boticas en cas de malaltia pròpia, i en cas de malaltia d'algun familiar s'abonaven els viages, el sòu complet i se li conservava el lloc de treball. En algunes cabanyes els pastors tenien atres beneficis socials. Aixina, en la cabanya de Rojas, en els temps en que era propietària la XII comtesa de Bornos - Mª Asunción Ramirez d'Haro i Crespi de Valdaura-, els pastors fixos de la cabanya tenien dret a pensió en cas d'invalidea o per ancianidad, lo mateix que les seues viudes.