Mayoral

El mayoral és el pastor principal encarregat de governar una ganaderia, ovina, vacuna -en especial de reses braves- o equina. Per analogia es diu mayoral a l'encarregat de governar a un conjunt d'animals o de persones, com el que dirigix una colla de treballadors, una diligència o al sacerdot que eixercix eixa funció, dins d'una comunitat religiosa.

El mayoral en les cabanyes d'ovelles merinas transhumants

En les cabanyes d'ovelles merinas transhumants el mayoral era el responsable màxim de la cabanya −conjunt de raberes d'una ganaderia−.

Descripció

Per a la gestió i organisació del pastoreig transhumant existia una organisació jeràrquica, casi militar, en la que cada component tenia comesos concrets, tant en els ports d'estiu, com en els camins o en la invernada.

El mayoral era la màxima categoria professional pastoril i responsable total del govern de totes les raberes d'una ganaderia.

Estructura jeràrquica de la cabanya

• Propietari: Era l'amo de la cabanya. Els propietaris de les grans cabanyes solien ser persones de la noblea (comtesa de Bornos, duc del Infantado, marqués de Perales del Riu, marqués de Iturbieta…) i órdens eclesiàstiques (monasteri del L'Escorial, monasteri d'El Paular, monasteri de Guadalupe…).

• Mayoral: Era l'encarregat de totes les raberes de la ganaderia o cabanya. En les grans cabanyes podia existir un administrador entre el propietari i el mayoral cridat gran mayoral. També en les grans cabanyes podia existir un sotomayoral o mayoral adjunt cridat caporal que li ajudava al mayoral en les seues funcions.

• Rabadán: Era el pastor encarregat d'una rabera -formada per 1200-1300 ovelles-.

• Restant de pastors: Els que s'ocupaven directament del conte del ganado. Existien en cada rabera les següents categories, de major a menor ranc i sòu: Companyer, Ayudador, Persona, Sobrat i Zagal. Ademés, de la intendencia de la cabanya s'ocupaven l'ropero major −s'equiparava en categoria i sòu al Companyer,− i els ropero ajudants −que s'equiparaven en sòu i categoria al Ayudador−. Els ropero no atenien directament al ganado i vivien en les roperías.

Funcions

• Contractar als pastors.
• Arrendar les pastures en els ports de montanya i en la zona de invernada.
• Responsable de la venda de corders i la venda d'ovelles velles.
• Organisar el esquileo i la venda de la llana.
• Responsable de la selecció i repartiment dels sementals.
• Organisar l'eixida de les raberes cañada dalt o avall, aixina com d'establir l'orde i les dates més adequades per a això.
• Responsable, en definitiva, de tots els aspectes d'organisació i econòmics de la cabanya. Duya minuciosament anotada tota la contabilitat de la cabanya en el "apiadero" o "llibre de la cabanya".
• Rendir contes davant el propietari de la cabanya, una o dos voltes a l'any.
• No cuidava directament del ganado.

Prestigi social

Els mayorales tenien un gran prestigi social en les zones a on s'ubicaven les cabanyes, puix en freqüència baixe la seua responsabilitat hi havia més de cent pastors i mils de reses.

El fet de contar en un poble en mayorales feya que el restant d'hòmens del lloc tinguera una major oportunitat de enrolarse com a pastors per a millorar l'economia familiar. En els pobles a on hi havia pastors hi havia diners perque, ademés dels ingressos pel seu treball en la cabanya, la família del pastor mantenia en la montanya els seus propis animals i cultivava la terra, de manera que lo que es guanyava en la cabanya pràcticament s'aforrava en la seua totalitat. Ademés de l'influència en la seua zona de procedència per la contractació de pastors, també tenien una gran influència en els pobles de la montanya i en les zones de invernada per l'arrendament de les pastures, lo que constituïa una font de riquea per a dits pobles i zones.

Ascens al càrrec

Habitualment s'accedia al càrrec despuix d'haver eixercitat durant anys atres càrrecs com a pastors i despuix d'anys de demostrar el seu valia en la gestió de la ganaderia, aixina com la seua fidelitat als amos. El mayoral, en ser el responsable màxim de la cabanya, devia gojar de la plena confiança dels amos, per lo que eren elegits pel propietari.

El càrrec casi sempre es mantenia dins d'una mateixa família i en freqüència heretant-se el càrrec de pares a fills. Els mayorales eren sempre persones molt fidels en el servici als propietaris de les cabanyes, en fama d'honests i sérios.

Salari

El sòu de mayoral en la cabanya de Perales en 1940 era de 3000 pessetes/any, front a les 730 del rabadán, les 587,50 del companyer, les 500 del ayudador, les 422,50 del persona o les 260 del zagal.

Ademés, com als atres pastors, se li permetia tindre un cert número d'animals propis en les raberes del propietari, cridat la escusa, sense pagar per això. La escusa del mayoral era de 150 ovelles. En general, la escusa era la principal font d'ingressos, major que el salari en metàlic.