Soconusco
El Soconusco és una regió històrica, cultural, econòmica i actualment de manera oficial una Regió econòmica que pertany a l'estat mexicà de Chiapas. Es localisa en l'extrem sur de l'estat, en la frontera en la República de Guatemala. Per la seua posició geogràfica ha tingut una gran importància en la comunicació i el comerç entre les terres altes del centre de Mèxic i América Central.
Despuix de la ruptura de l'unió entre les províncies centroamericanas i Mèxic, el Soconusco va ser disputat per Mèxic i Guatemala fins que es varen establir definitivament les fronteres entre abdós països i la província del Soconusco es va incorporar a Chiapas. Actualment el Soconusco és una de les quinze regions econòmiques de Chiapas. La ciutat més important de la regió és Tapachula de Córdova i Ordóñez.
Toponímia
[editar | editar còdic]Soconusco és la castellanisació del terme en idioma náhuatl Xoconochco —compost per xococ (“agre, amarc”) o xocotl (“frut”) + nochtli (“nopal, tuna”) + co (“lloc”)— lo que ve a significar lloc del nopal amarc o lloc de les tunas agres.[1] La denominació en náhuatl, es deu, be al poblament toltécatl, ben a que la zona era tributària del Imperi Asteca en el moment de la conquista espanyola. Anteriorment la regió era coneguda en un terme fonèticament similar, era coneguda com Zaklohpakab, que en mame, llengua de raïl maya-quiché, significa pares, antepassats o ancestros. És possible que haja segut un intent de colonisació cultural per part del Imperi Asteca, ya que és una de les regions més fèrtils de Chiapas.[2] cal destacar la presència de l'artícul «el» en la pronunciació modernista chiapaneca de la regió.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història del Soconusco.
Històricament el Soconusco va comprendre la zona al sur de la Serra Mare de Chiapas entre l'Istme de Tehuantepec i el riu Tilapa, cobrint la totalitat de les actuals regions del Soconusco i Istme-Costa i parts de la regió Serra Mariscal, l'estat mexicà d'Oaxaca i el departament guatemaltec de Sant Marcos.[3] En époques precolombinas este territori va ser ocupat per pobles mixezoqueanos (vore idioma tapachulteco, mayenses i toltecas. Tots estos varen anar finalment conquistats i somesos per pobles nahuas tornant-se un territori tributari del Imperi Asteca cap al final de periodo posclásico.
Despuix de la conquista espanyola, la regió baix la figura de Governació del Soconusco, va formar part de l'intendencia de Ciutat Real de Chiapas dins de la Capitania de Guatemala, resaltant per la seua importància econòmica i de trànsit entre la capitania i el virreinato de Nova Espanya. En consumar-se l'independència de Mèxic, la capitania es veu anexada al Imperi Mexicà, una volta este cau, el partit del Soconusco junt als atres partits chiapanecos firmen el Pla de Chiapas Lliure, en el que se segreguen temporalment tant de la República Mexicana com de Centroamérica, despuix de l'anexió de Chiapas a Mèxic, la república de Centroamérica i més tarde Guatemala reclama i ocupa el Soconusco dividint Chiapas en dos fins a l'any de 1882 quan es firma el Tractat Herrera-Mariscal posant fi a les reclamacions guatemalteques i reunint a Soconusco i el restant de Chiapas en una sola entitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ BUSCHMANN, Juan Carlos I. Dels noms dels llocs asteques. http://geog.berkeley.edu/ProjectsResources/Glyphs/Plate36/Xoconochco.html [1] archivat en Wayback Machine.l
- ↑ El Soconusco al món a través de l'Internet
- ↑ [enllaç trencat]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chavero, A.; Mèxic a través dels sigles: història antiga i de la conquista, Tom I, Ed. Cim, Mèxic D. F., 1958.
- Riva Palau, V.; Mèxic a través dels Sigles: Història del Virreinato, Tom II, Ed. Cim, Mèxic D. F., 1958.
- Zárate, J.; Mèxic a través dels sigles: la guerra d'independència, Tom III, Ed. Cim, Mèxic D. F., 1958.
- De Deu Arias, J. I d'Olavarría i Ferrari, I.; Mèxic a través dels sigles: Mèxic independent, Tom IV, Ed. Cim, Mèxic D. F., 1958.
- Vigil, J. M., Mèxic a través dels Sigles: La Reforma, Tom V, Ed. Cim, Mèxic D. F., 1958.
- VV. AA., Chiapas. Monografia estatal, Mèxic D. F., 1994
- Montiel, G.; Recordant el Soconusco i la seua perla, B. Costa-Amic Editors, Mèxic D. F., 1979
- Presidència municipal de Tapachula; Història de Tapachula, Tapachula (Chiapas), 2000
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soconusco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.