Solament (música)
En la música, el sol és una peça musical, o part d'aquella, en la qual no hi ha acompanyament cantat, sino solament eixecució instrumental. En el sol sol destacar-se un instrument específic.[1]
Tipos de solament
[editar | editar còdic]Solament en la música acadèmica
[editar | editar còdic]En les peces escrites de sol per a un únic instrument es toca un instrument polifònic com el piano, teclat, arpa, guitarra, baix, etc. Pel contrari, quan un instrument monofònic eixecuta un sol (com els instruments orquestals de vent i cuerdo), la peça sol incloure, ademés de dit instrument soliste, atres instruments com un piano o tota una orquesta sancera. També hi ha peces per a instrument monofònic.
Solament en un concert
[editar | editar còdic]En un concert, el sol és una secció per a un o més instruments solistes acompanyats d'una orquesta. Encara que hi ha parts d'esta secció en la que el soliste ho eixecuta completament en solitari, la major part de les voltes, mentres toca junt en l'orquesta, el seu caràcter distintiu i la seua importància en la secció ho fan més notable. El concert és a on hi ha música per a l'expectativa de l'assistent o assistents al concert.
Solament com a passages
[editar | editar còdic]Aixina com anteriorment s'explicava la figura del sol en el concert, en qualsevol tipo d'obra pot figurar una part en la qual un instrument es fa notable per la seua particular prominència en la textura musical.Plantilla:Vore també
Solament en una secció orquestal
[editar | editar còdic]l'orquesta moderna està dividida en seccions de cuerdo, vents (subdivididos en metals i fustes), percussió, entre uns atres. En estes seccions, tots els instruments iguals solen tocar lo mateix (tots els primers violins toquen lo mateix de la mateixa manera que els segons i els violonchelos també...). Pero a voltes, dins d'una secció de l'orquesta un instrumentiste pot eixecutar un sol dins d'esta.
Solament en la música coral i vocal
[editar | editar còdic]Tots els tipos de solo (abans mencionats) en lo instrumental, tenen el seu paralelisme en la música coral. Existixen obres per a orquesta o atres instruments, uns atres per a veu i cor (com els concerts, encara que per a este tipo no s'utilisa eixa paraula), i passages solistes per a diverses obres corals.
Solament en el jazz
[editar | editar còdic]En els distints tipos de jazz (des del dixieland al jazz contemporàneu), este tipo de música s'ha caracterisat pels seus solo i l'habilitat de les seues ejecutores, ademés de la seua harmonia. Existixen passages solistes en els que solament toca un instrument, i uns atres en la banda acompanyant. És molt comú el sol de percussió, que generalment toca sola o en menuts corts de la banda sancera. És molt comú l'improvisació. Hi ha un subgénero del jazz contemporàneu, cridat free jazz, que sobre la base d'un patró o més, tots els instruments, o la majoria, fan una improvisació.
Solament en el roc i blues
[editar | editar còdic]Dins del roc, gèneros com el heavy metal i els seus subgéneros, o el roc progressiu presenten al sol en més importància que en els demés gèneros. En el heavy metal, thrash metal, death metal i speed metal (generalisant prou), els solo més comuns són els de guitarra. Bandes com Metallica, Black Sàbat, Iron Maiden, Slayer, Pantera o Dream Theater són molt reconeixibles pel tipo de solo i l'estil dels seus guitarristes. En contra de la creència, en el grindcore hi ha bandes que presenten solo a pesar del contingut anarquiste de les seues lletres (per eixemple, Carcass).
Dins del power metal són molt comuns els solo de guitarra, teclat i abdós al unísono. Un gran eixemple d'açò, són bandes com Angra o Stratovarius.
En el roc progressiu es noten les influències del jazz, degut a que els solo són molt més improvisats, o de l'estil extens del jazz. Els solo de teclats com els de Richard Wakeman, que usava varis teclats en diferents sons cada u per a usar un com a base i un atre com lead. Ara, en l'aparició de teclats en memòria, teclista com Jordan Rudess, utilisen un solament, canviant de sons, o dos, utilisant un com a base i l'atre com lead. Guitarristes d'este gènero com David Gilmour de Pink Floyd, deixen de costat la seqüència de notes ràpides per a utilisar notes de llarga duració i deixar espai a los efectos de delay, o com John Petrucci, que en tindre una gran tècnica i velocitat, fan que els seus solo siguen molt ràpits i difícils d'interpretar.
Un dels grans músics solistes del roc va ser Jimi Hendrix, que tenia un estil molt peculiar de tocar la guitarra, sent esquerrer. Ademés, tal volta baixe l'efecte de les drogues, tenia la costum de que en aplegar el moment de clímax del seu sol, destruïa la seua guitarra contra el sol o l'incendiava. En el blues residixen els impulsors dels solo, com Chuck Berry o B. B. King, que varen generar estils propis, inspirant a atres grans com Angus Young d'AC/DC, Jimmy Page de Led Zeppelin o Eric Clapton de Cream, estos dos últims de The Yardbirds.
Un dels més importants en el seu instrument va ser John Bonham, qui eixecutava també vertiginosos solo de bateria fent us de rudimentos i seqüències rítmicas en el seu set. Un atre dels grans bateristas del nou mileni, és Mike Portnoy que també es caracterisa per realisar solo molt impressionants; usant la seua bateria completa (la qual té molts complements), en viu (Per eixemple en els concerts: Live at Budokan, Metròpolis i Score) junt a Dream Theater.
També existixen els solo de baix, sent eixecutats en tècniques com el slapping i el popping, en l'us de la púa, o simplement en els dits, estos solo no són inclosos en totes les cançons en ser el baix un instrument que s'ocupa de la secció rítmica, no obstant, en moltes bandes el baixiste es caracterisa per realisar complicades llínees de baix en els Breaks de la cançó, com per eixemple John Myung en viu molts baixistes toquen solo al públic, esta cultura és molt popular tant en el roc com en el metal. Alguns baixistes que eixecuten o varen eixecutar solo (en les seues cançons o en viu) són: John Entwistle de The Who (en especial la cançó "My Generation"), Geddy Llig de Rush, Cliff Burton de Metallica, Rachel Bolan de Skid Row, Steve Harris d'Iron Maiden, Nikki Sixx de Mötley Crüe, Gene Simmons de Kiss, Duff McKagan (Guns N' Roses, Velvet Regirar), Flea de Ret Hot Chili Peppers, David Ellefson de Megadeth, entre uns atres.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Descobrix el significat d'un sol en una cançó» (en és). enlosoidos.com. Consultat el 2023-10-20.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Real Acadèmia Espanyola. 9. m. Mús. Composició o part d'ella que canta o toca una persona sola.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solo (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.