Solarpunk
El solarpunk és un moviment cultural, artístic i lliterari que promou visions optimistes de futurs sostenibles basats en l'integració de la tecnologia, la naturalea i les comunitats humanes. També constituïx un subgénero de la ficció especulativa i la ficció climàtica.[1][2][3]
El moviment es caracterisa pel seu émfasis en la sostenibilitat i pel seu interés en abordar problemes contemporàneus com el canvi climàtic, la contaminació i la desigualtat social per mig d'imaginaris de futur basats en energies renovables, disseny sostenible i formes d'organisació comunitària.[1][2][3]El terme combina «solar», en referència a l'us d'energies renovables i a una visió esperançadora del pervindre, i «punk», en alusió a les seues influències contraculturales i a la promoció d'enfocaments alternatius per a l'organisació de la societat i la relació en el mig ambient.[1][3][4]
El solarpunk comprén diverses manifestacions culturals, entre elles la lliteratura, les arts visuals, l'arquitectura, el disseny, la moda, la música i els videojocs.[1][3][5]Les seues obres solen representar societats en les que el desenroll tecnològic s'integra en la sostenibilitat ambiental, combinant tecnologies alvançades en pràctiques de baix impacte ecològic, com l'agricultura urbana i la permacultura.[1][2][3] En el pla tècnic i científic de transició ecològica, este enfocament es veu reflectit en el desenroll de ferramentes informàtiques aplicades a la regeneració d'ecosistemes, tals com el motor predictiu de micorremediación MycoData, orientat a optimisar la descontaminación biològica de sols degradats per mig de l'anàlisis de senyes de lliteratura científica.
Ciutats
[editar | editar còdic]Singapur
[editar | editar còdic]
Singapur ha segut reconeguda com una ciutat solarpunk des dels inicis del moviment al voltant de l'any 2018.[6][7] El camí de Singapur cap a la sostenibilitat va començar en la década de 1960, en un context de ràpit creiximent econòmic i urbanisació. Reconeixent els desafius ambientals que plantejava este desenroll, el govern va mamprendre una série d'iniciatives per a promoure pràctiques sostenibles.
En 1990, Singapur va crear la Junta de Parcs Nacionals (NParks), encarregada de supervisar el desenroll dels espais verts de la ciutat. Des de llavors, NParks ha eixercitat un paper fonamental en la transformació de Singapur en una metròpolis verda, en més del 10 % de l'illa dedicada a parcs, jardins i reserves naturals.[6]
Un eixemple del solarpunk en Singapur que freqüentment es parla és l'Aeroport International de Singapur.
Bogotà
[editar | editar còdic]En estar a una latitut tropical, Bogotà, Colòmbia, és una ciutat de més de 10 millons d'habitants que es presta fàcilment per a ser líder en el moviment solarpunk.[8] El percentage d'energia renovable del país és de 83.4%Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut i tant la ciutat com el país han alcançat varis guanys importants en el sigle 21 que els han catapultat al reconocmiento mundial com a líders en la sostenibilitat urbana.
Bogotà no solament té la major participació modal en ciclisme de Llatinoamèrica, sino que també presumix d'una de les rets ciclistes més extenses del món, actualment composta per 540 km de ciclovías.[9] El país suramericà ha donat llum a vàries innovacions en la movilitat civil, com la famosa "Ciclovía de Bogotà," un event semanal a on s'òbrin vàries autopistes exclusivament a famílies, corredors, paseadores de gossos i ciclistes.
Va començar com una protesta ciutadana perque la ciutat s'estava centrant massa en l'automòvil. La Ciclovía hui en dia s'usa per més d'1,4 millons de persones cada dumenge i ha segut imitada per atres ciutats com São Paulo. [9]
Tant Bogotà com Medellín es consideren pioners en l'us de metro telefèrics cridats TransMiCable. [8]
Història
[editar | editar còdic]Les primeres idees sobre solarpunk poden localisar-se cap a l'any 2008; en aquell any, un blog cridat Republic of the Bees (República de les abelles) va publicar l'entrada “From Steampunk to Solarpunk.”[10] La publicació escomença a conceptualizar el Solarpunk com gènero lliterari inspirat en el steampunk.
En 2009, Matt Staggs, un publiciste lliterari que s'especialisa en ficció especulativa, va presentar un "Manifest GreenPunk".[11]
En 2012, es va publicar la primera antologia solarpunk, Solarpunk: Histórias ecològiques i fantàstiques em um món sustentável, en Brasil; i la traducció anglesa del qual va ser publicada en 2018.
Solarpunk va generar més interés en maig de 2014 quan Miss Olivia Louise en el seu perfil de Tumblr va fer una publicació que començava a establir una estètica solarpunk.[12] En setembre de 2014 es va publicar Solarpunk: Notes toward a manifesto.[13] L'autor, Adam Flynn, mencionava la publicació de Miss Louise d'Olivia com a inspiració.[14]
En octubre de 2019 ix a la llum A Solarpunk Manifesto, "una readaptació creativa de les idees solarpunk descrites per molta gent", firmat per la Comunitat Solarpunk.[15]
En novembre de 2020 A Solarpunk Manifesto apareix en el primer llibre solarpunk escrit en castellà per Alessandro Ardovini i Simranjit Bison: La Roda: Una novella·la il·llustrada sobre permacultura en clau solarpunk[16]
El solarpunk és hereu directe del steampunk i el cyberpunk.[10] El steampunk imagina, des de la distopía romàntica, una història nova i un món que funciona en tecnologia de vapor com a font principal d'energia en lloc de l'electricitat actual, mentres que el solarpunk visualisa fonts d'energia renovable com la font bàsica d'energia.[17] El cyberpunk aporta, des del nihilisme, la visió de futurs determinats per tecnologies que provoquen deshumanisació. Abdós, cyberpunk i solarpunk, imaginen futurs possibles partint de les preocupacions presents, pero mentres que el cyberpunk emfatisa qué és lo que pot anar mal, el solarpunk imagina qué pot millorar.
Lliteratura
[editar | editar còdic]La ficció solarpunk és un subgénero de ficció especulativa.[18] que inclou noveles, contes, i poesia. Per lo general, l'alvertent narratiu del gènero tendix a retratar futurs optimistes en els que de diferents maneres se solucionen problemes ecològics contemporàneus tals com el canvi climàtic, la contaminació o l'extinció massiva d'espècies. A nivell editorial, el gènero s'ha popularisat en el format de compendios de relats, en coleccions que aborden diverses temàtiques (des d'històries fantàstiques protagonisades per dragons, fins a texts de tall cyberpunk).
En 2020 va ser publicat el primer llibre solarpunk en espanyol i que ademés posa en relació el solarpunk en la permacultura: La Roda: Una novella·la il·llustrada sobre permacultura en clau solarpunk[16]
Estètica
[editar | editar còdic]
L'estètica solarpunk usa motius naturals i és altament ornamental, sent una reacció contra l'estètica contemporànea mainstream.[17][10] Pren inspiració del Art Nouveau i el moviment d'Arts and Crafts, prenent com a propi l'émfasis en el treball a mà del moviment.[19]
Aixina mateix, conta en certa càrrega de romanticisme en l'us d'elements com la terra fèrtil i la frondosa vegetació, reflectits a lo llarc de l'història per diverses religions, com la cristiana, per l'anhel d'un nou edén, esta volta construït en les nostres pròpies mans.
Artistes que s'especialisen en art de l'estil solarpunk inclouen João Queiroz de Brasil[20] i Karmao de Colòmbia que va fer el Bestiario Muysca, un proyecte que utilisa la realitat aumentada per a rescatar la mitologia indígena de la regió [21]
Música
[editar | editar còdic]Com el moviment de cyberpunk es conseguix identificar en elements musicals com la banda sonora de la película de 1982, Bladerunner, també el moviment Solarpunk en Llatinoamèrica s'identifica en bandes que mesclen lo tribal en lo futuristico com Sistema solar i Bomba Estéreo.
Cine
[editar | editar còdic]Un clar eixemple del solarpunk en el sur global és la película de Marvel, Pantera Negra.[22] L'arquitectura, moda, i política manifestada en esta película són eixemples d'una societat tecnològicament alvançada en l'enfocament en l'auto-resiliencia i sostenibilitat natural que definix a este gènero.
Política
[editar | editar còdic]El solarpunk seguix l'idea de crear un món millor, que lluita en contra de les desigualtats, a favor del desenroll social de totes les persones per igual i és clarament anticapitalista, ya que solament aixina el planeta podrà sobreviure. El moviment solarpunk està motivat per a actuar d'acort en les creències solarpunk per a contribuir a la creació del futur optimiste que imaginen.[18] La pràctica solarpunk del moviment es materialisa de vàries formes, des del treball utòpic revolucionari per a acabar en el sistema capitaliste establit, i parerializandolo poc a poc a través de les ecoaldeas, accions més discretes com cultivar el propi menjar o el DIY,[23] sempre atenent a conseguir una convivència que cuide de la societat i de la naturalea, mostrant una tendència cap al canvi de model productiu i la resignificación del terme «progresse».
El Sur Global
[editar | editar còdic]Com un moviment polític que busca empoderar a grups oprimits, el solarpunk junt en els seus moviments germans afrofuturismo i cybertribe s'han utilisat en casos com el de Wakanda per a ilustrar com seria un món a on els països del Sur Global apleguen al seu màxim desenroll independentment de països del Nort Global. [24]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Re-visions.13ISSN 2173-0040.doi:10.5209/revi.94449.Consultat el 2026-06-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Del zacate al paper: cap a una visió crítica de la tecnologia.(3)
- 29–30.ISSN 2953-7770.doi:10.18845/dzp.vaig vore3.7800.Consultat el 2026-06-24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Aitana Colomer. «a-el-planeta_19346 Solarpunk, el moviment optimiste que imagina un futur millor per al planeta». National Geographic (Espanya). Consultat el 24 de juny de 2026.
- ↑ Ian Dennis Miller. «Un Manifest Solarpunk». iandennismiller.github.io. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ «Solarpunk: en qué consistix la gran tendència que definirà les cases en 2025» (en és-es). Architectural Digest Espanya. Consultat el 2026-06-24.
- ↑ 6,0 6,1 «Singapore Solarpunk Queen | Solarpunk Cities» (en en-us). Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Singapore urbanism» (en en). www.noahpinion.blog. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 8,0 8,1 «Bogota: Ascending to a New Era of Accessibility | Solarpunk Cities» (en en-us). Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 9,0 9,1 «How Bogotà Became Latin America's Cycling Capital» (en en-us). CityChangers.org – Home Base for Urban Shapers. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Is Ornamenting Solar Panels a Crime? - i-flux Architecture - i-flux» (en en). www.e-flux.com. Consultat el 8 de maig de 2019.
- ↑ Davis, Lauren (2009-08-19). «¿Podria el Greenpunk ser el nou Steampunk?» (en en-us). Gizmodo.
- ↑ «Land of Masks and Jewels - Here’s a thing I’veu had around in my head for a...» (en en). Land of Masks and Jewels. Consultat el 2 de febrer de 2020.
- ↑ http://hieroglyph.asu.edu/2014/09/solarpunk-notes-toward-a-manifesto/
- ↑ https://grist.org/business-technology/this-sci-fi-enthusiast-wants-to-make-solarpunk-happen/
- ↑ http://www.re-dones.org/a-solarpunk-manifesto/
- ↑ 16,0 16,1 Ardovini, Alessadro; Bison, Simranjit; Iruka, {{{nom3}}} (2020). La roda: una novella·la il·llustrada sobre Permacultura en clau Solarpunk, Edicions Kaicron S.L. ISBN 978-84-121531-3-2.
- ↑ 17,0 17,1 Boffa. «At the Very Least We Know the End of the World Will Have a Bright Side». Longreads. Consultat el 7 May 2019.
- ↑ 18,0 18,1 Hamilton. «Explainer: ‘solarpunk’, or how to be an optimistic radica». The Conversation.
- ↑ «[1]». Consultat el 8 de maig de 2019.
- ↑ «Amazofuturismo | O amazofuturismo é um gênero dona ficção científica que explora a estètica do bioma amazônico aliada a tecnologias i conceitos futuristes.» (en pt-br). Consultat el 2025-10-25.
- ↑ Consultat el 2025-10-25.
- ↑ «Black Panther» (en en-us). Climate Lit. Consultat el 2025-10-25.
- ↑ Peskoe-Yang. «What You Ca Learn From the Solarpunk Movement». Rewire. Consultat el 7 May 2019.
- ↑ «Wakanda, Afrofuturism, and Decolonizing International Relations Scholarship | Global Policy Journal» (en en). www.globalpolicyjournal.com. Consultat el 2025-10-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solarpunk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.