Sousafón
El sousafón o sousáfono és un instrument de metal semblat al helicón de la mateixa família que la més coneguda tuba. Creat al voltant de 1893 per J.W. Pepper baix la direcció del director de banda nortamericana John Philip Sousa (que va donar nom a l'instrument), es va dissenyar per a que fora més fàcil de tocar que la tuba de concert en estar de peu o marchant, aixina com per a dur el sò de l'instrument per damunt dels caps de la banda.[1][2]
De la mateixa manera que la tuba, el sò es produïx movent l'aire més allà dels llavis, fent-los vibrar o "zumbar" en una gran #filtre ahuecada. A diferència de la tuba, l'instrument es dobla en un círcul per a ajustar-se al cos del músic; termina en una campana gran que apunta cap a avant, proyectant el sò. Per la facilitat de transport i a la direcció del sò, s'ampra àmpliament en les bandes de música, de marcha i militars, aixina com en uns atres gèneros musicals. Els sousafones es fabricaven originalment en latón. A partir de mediats de el XX, alguns sousafones també s'han fabricat en materials més llaugers, com la fibra de vidre.
Història
[editar | editar còdic]El sousafón es va desenrollar durant la década de 1890 per part de J.W. Pepper a petició de Sousa, qui no estava satisfet en les tubas utilisades per aquella época en la banda dels Marines nortamericans. Durant aquell periodo, utilisava helicones, que recorden alguna cosa als sousafones actuals, pero que tenen una campana dirigida cap a dalt i alvance. Els primers sousáfonos tenien campanes verticals i hui li'ls coneix com "recogedores de pluja". Sousa volia una tuba que dirigira el sò cap a dalt i per damunt de la banda i que tinguera un sò càlit i ple, al contrari dels helicones, que eren direccionals. Contràriament a la creència popular, no es va desenrollar inicialment com un instrument per a marchar; la versió en el pabelló cap a davant no es va estrenar fins a mediats dels anys 20. La banda professional de John Philip Sousa es va iniciar despuix d'abandonar als Marines i haver marchat en ells una sola volta, durant tota la seua existència.
Estructura
[editar | editar còdic]Hui en dia, el sousáfono és considerat com un instrument de vent metal en vàlvules (pistones) i en la mateixa llongitut del tubo que atres instruments com la Tuba depenent de la seua afinación, pero en una forma distinta, puix el pabelló es troba per damunt del cap de qui ho eixecuta, les vàlvules es troben just davant del músic a pocs centímetros de la cintura, i casi tot el pes descansa sobre un dels muscles. Aixina, el sousafón es du molt més fàcilment que una tuba de concert tradicional i sona igual que una tuba. El pabelló o campana es pot separar del cos principal de l'instrument per a facilitar el seu almagasenament.
La majoria dels sousáfonos estan afinados en Si (Si Bemol); i la seua partitura s'escriu en clau de Fa, encara que alguns estan afinados en Do i El meu (El meu bemol). Estos instruments solen dur una configuració de tres vàlvules, en lloc de les quatre que solen dur les tubes de concert modernes. En el cas dels sousáfonos que es poden tocar en Do o Si duen un "transpositor" que no és més que un cilindre que canvia la llongitut del tubo.
En els últims anys s'han fabricat estos instruments en polièster reforçat en fibra de vidre en lloc de bronze. Encara que existix una controvèrsia sobre la calitat del sò resultant, les ventages dels seus menors cost i pes els fan acceptables en conjunts acadèmics. No obstant, en molts contexts competitius, els sousáfonos de fibra de vidre encara es consideren un tabú.
En les grans bandes de marcha, el pabelló o campana es cobrix en una tela ajustada de forma tensa, cridada calcetí, lo que permet a la secció de sousáfonos presentar el nom, inicials o mascota de la facultat, en el cas de les bandes de les universitats nortamericanes, al mateix temps que reduïx la possibilitat de que un espectador llance objectes dins de la campana de l'instrument.
El sousafón és un element important de la tradició de bandes de metals de Nova Orleans, i encara s'utilisa en grups com la Dirty Dozen Brass Band. Igualment, és instrument emblemàtic de les bandes populars de varis països d'Amèrica Llatina com Mèxic (a on se li coneix també com tuba) comunament en les bandes i recentment en els grups nortenys i Veneçola, a on integra les bandes o orquestes de diversos municipis, conegudes com retretas.
Construcció
[editar | editar còdic]El sousafón és un instrument de metal en vàlvules en la mateixa llongitut de tubo i ranc musical que atres tubes. La seua forma és tal que la campana està per damunt del cap del tubista i es proyecta cap a davant. Les vàlvules estan situades directament davant del músic, llaugerament per damunt de la cintura, i tot el pes descansa en el muscle esquerre. La campana sol ser desmontable del cos de l'instrument per a facilitar el seu transport i almagasenament. Llevat per la forma i l'aspecte general de l'instrument, el sousafón és tècnicament similar a una tuba.
En benefici de la simplicitat i la llaugerea, els sousafones moderns utilisen casi sempre tres vàlvules de pistón no compensades en la seua construcció, en contrast directe en la gran variació en número, tipo i orientació dels seus homòlecs de concert. Tant la tuba com el sousafón són instruments de metal semicónicos. Cap instrument de metal en vàlvules pot ser totalment cònic, ya que la secció central que conté les vàlvules deu ser cilíndrica. Encara que el grau de conicidad de l'orifici afecta al timbre de l'instrument, de la mateixa manera que en una corneta i una trompeta, o un bombardino i un trombón, el perfil de l'orifici d'un sousafón és similar al de la majoria de les tubes.
Per a facilitar l'accessibilitat de la #filtre als músics de diferents altures o formes corporals, la majoria dels sousafones contenen un coll de cisne desmontable que sorgix del tubo de plom en el costat ascendent de les vàlvules. Una o dos brocas llaugerament anguladas (trams curts de tubo) s'inserten en el coll de cisne, i després la #filtre s'inserta en la broca terminal. Esta disposició pot ajustar-se en altura i àngul de gir per a colocar la #filtre cómodament en els llavis del músic.
Materials
[editar | editar còdic]La majoria dels sousafones es fabriquen en làmines de latón, normalment grogues o plateadas, en opcions de chapado en argent, laca i or, de la mateixa manera que molts instruments de latón. No obstant, el sousafón a voltes també es fabrica en plàstic reforçat en fibra de vidre, pel seu menor cost, major durabilitat i pes significativament menor, ya que un sousafón pot pesar entre 8 i 22,7 kg (18 i 50 lliures).[3]
To
[editar | editar còdic]La majoria dels sousafones moderns es fabriquen en la tonalitat de Si bemol greu i de la mateixa manera que les tubes (que comunament es fan en tons de Si bemol greu, Do, El meu♭ i Fa) la partitura de l'instrument s'escriu en to de concert, sense transposició a la tonalitat específica de cada instrument.. Encara que els sousafones poden tindre un ranc més restringit que el seu contraparte de tuba de concert (la majoria tenen 3 vàlvules en lloc de 4 per a reduir el pes), generalment poden tocar la mateixa música i solen tindre parts escrites en la clau de fa i es toca l'octava indicada (a diferència del contrabajo o el baix elèctric que sonen una octava més baixa que la nota indicada). Molts dels sousafones més antics estaven afinados en la tonalitat de La meua♭, pero la producció actual en eixa tonalitat és llimitada.
Música i composicions
[editar | editar còdic]El sousafón, una variant única de la tuba dissenyada per a bandes de marcha i presentacions a l'aire lliure, té un sò i un paper distintius dins de les seccions de metals. Les composicions creades específicament per al sousafón o que ho presenten de manera prominent aprofiten els seus tons profunts i resonantes, aixina com la seua capacitat per a proyectar sò en un ambient ampli i obert. Encara que el sousáfono compartix gran part del seu repertori en la tuba, la seua aplicació en entorns de marcha i a l'aire lliure exigix certes adaptacions estilístiques i tècniques en les composicions musicals.[4]
Paper en les Bandes de Marcha
[editar | editar còdic]La funció principal del sousafón és proporcionar la llínea de baix en les bandes de marcha i desfilades. Per la seua campana orientada cap a avant, permet als intérprets proyectar el sò cap a l'exterior, lo que ho fa ideal per a presentacions a l'aire lliure, a on es necessita un sò fort i clar per a aplegar a grans audiències. Este disseny de campana orientada cap a avant va ser una innovació clau que va fer del sousafón un element fonamental en les bandes de marcha, diferenciant-se de la seua contraparte, la tuba, la campana de la qual està dirigida cap a dalt.[5]
Els compositors que escriuen per al sousafón solen centrar-se en crear llínees audaces i dinàmiques que proporcionen la base harmònica de la música. Açò inclou l'eixecució de llínees de baix, especialment en composicions tradicionals de bandes de marcha i apanys d'obres clàssiques o contemporànees. En estos entorns, el sousáfono ajuda a ancorar el ritme i l'harmonia del conjunt, eixercitant un paper crucial en patrons sincopados, temes de marches i passages d'estil fanfarria.
Tècniques compositivas
[editar | editar còdic]En escriure per al sousafón, els compositors solen tindre en conte les seues característiques específiques: el seu ranc, calitat tonal i el seu rol dins de la secció de metals. El ranc del sousafón s'estén des d'un I greu (o inclús més baix) fins a aproximadament un sol o l'alt, lo que ho fa adequat per a tocar llínees de baix i respal harmònic ocasional en varis estils.[6] La profunditat del seu sò s'utilisa a sovint per a crear una base sòlida per a les melodies que són interpretades pels instruments de metals més aguts com trompetas o trombonés.[5]
Moltes composicions per a bandes de marcha o conjunts de metals incorporen seccions rítmiques en compassos enèrgics que destaquen la força del sousáfono en produir notes poderoses i fonamentals. Encara que la tuba també pot interpretar passages solistes, en la majoria de les composicions per a bandes de marcha, el paper del sousafón se centra més en reforçar l'estructura harmònica i crear patrons rítmics que, encara que simples, són impactants.
Adaptacions Modernes
[editar | editar còdic]En composicions més recents, alguns compositors experimenten en les capacitats completes del sousafón, duent el seu ranc i complexitat tonal al llímit. Els apanys contemporàneus poden demanar tècniques esteses, com glisandos o efectes de sordina, encara que tals efectes són més comuns en configuracions de concerts que en contexts de marcha. El sousafón també es presenta en gèneros més allà de la música tradicional de bandes de marcha, inclós el jazz, a on la seua potent llínea de baix pot proporcionar una influència estabilizadora dins dels conjunts de metals o com a part d'una innovadora interpretació solista.
En conclusió, les composicions per al sousafón aprofiten el seu poderós registre baix, la seua fortalea rítmica i la seua capacitat per a proyectar sò en entorns a l'aire lliure. Ya siga en el context de bandes de marcha, conjunts de metals o jazz, el sousafón ocupa un lloc crucial en la música de metals, tant en el seu rol com a base del conjunt com en la seua capacitat per a agregar un caràcter únic a la composició.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bierley, Paul I. (2006). The Incredible Band of John Philip Sousa, University of Illinois Press, pp. 55–. ISBN 978-0-252-03147-2.
- ↑ (1985) The School Musician Director and Teacher (vol. 57), Ammark Publishing Company, p. 23.
- ↑ Sobre el sousafón - Un membre de la família de la Tuba, sousaphone.net, consultat el 27 de febrer de 2016
- ↑ William A. Waring. The Marching Band Handbook (1993) University of Michigan Press. 290 pag. ISBN: 978-0472081330
- ↑ 5,0 5,1 Eric M. Seddon. The Tuba Family: A Guide to the Instruments, Repertoire, and History of the Tuba and Sousaphone (2006) The Brass Press 225 pag. ISBN: 978-0977364100
- ↑ Scott Moffat. Brass Quintet Repertoire: A Complete Guide (2011) University of Califòrnia Press 320 pag. ISBN: 978-0520246877
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sousafón.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sousafón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.