Anar al contingut

Spanish Town

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Spanish Town
Per a atres usos d'este terme vore Spanish Town (desambiguación).


Spanish Town (topònim anglés: 'Ciutat Espanyola', en criollo jamaiquino: Panish Tong) és una ciutat de Jamaica fundada en 1520 pel governant espanyol Francisco de Garay en el nom de La nostra Vila de la Santíssima Senyora de la Vega o Vila de la Vega, que en el temps passaria a conéixer-se com Santiago de la Vega o St. Jago de la Vega abans d'adquirir el seu nom actual. Va ser capital de Jamaica fins a el XIX, quan els anglesos varen traslladar la capital de l'illa a Kingston. Esta ciutat servix com a capital de la parròquia de Saint Catherine, localisada en el comtat de Middlesex.

La ciutat se situa a la vora del riu Cobre, a uns 10 quilómetros terra adins de la baïa de Cagway.

Història

[editar | editar còdic]

Jamaica espanyola (1520-1655)

[editar | editar còdic]

Va ser fundada en 1520 per Francisco de Garay, i en 1534 Santiago de la Vega es va erigir com la població permanent de major importància de la Jamaica espanyola, despuix de l'abandó de l'efímera Sevilla la Nova del nort de l'illa antos constants atacs de filibusteros francesos.[1] D'igual forma que molts assentaments de l'época colonial espanyola primerenca en el Carib, l'economia de Santiago de la Vega es va centrar en la plantació de cultius comercials, en especial, de la canya de sucre. L'agricultura i ganaderia de subsistència eren les activitats secundàries.

La vila va ser atacada en 1640 i 1643 per pirates i corsarios anglesos. En 1644, contava en una població de 400 espanyols i uns 2000 negres i mulatos, sent defesa per tres companyies d'infanteria i una de cavalleria, suministrades pels mateixos habitants. El doctor Alonso d'Espinosa Centero, veí de l'illa, va escriure un memorial al rei Felipe IV sobre la vulnerabilitat de Jamaica davant una invasió anglesa i la falta de recobre de la metròpoli i de les colónies americanes.[2]

En 1655, despuix d'una fallanca invasió a Sant Dumenge en lo que seria l'inici de la Guerra anglo-espanyola, la flota anglesa del Western Design va mamprendre rumbo a Jamaica, desembarcant en Caguaya en maig. El Capità General Cristóbal de Isasi va ordenar l'evacuació de la vila, pero els centenars d'hòmens que varen acodir al seu defensa només varen poder oferir una mínima resistència davant els prop de 9.000 atacants anglesos, els qui varen prendre definitivament Santiago de la Vega el 21 del mateix més.[3]

Per a 1655, la població de la vila era d'1.500 habitants.[3]

Colónia britànica de Jamaica (1655-1962)

[editar | editar còdic]

Baix control anglés, la ciutat va ser renombrada com Spanish Town, no obstant, la seua importància va ser eclipsada per la creixent Port Royal fins que esta fora destruïda per un terremot en 1692. Spanish Town va mantindre el seu lloc com el centre administratiu de la Colónia de Jamaica fins a 1872, any en que la capital va ser traslladada a Kingston.

Punts d'interés

[editar | editar còdic]

Construïda en la vora occidental del Riu Cobre, la ciutat es troba a tretze milles de Kingston, en la carretera principal. La seua història va estar marcada per dos periodos colonials importants: el domini espanyol (de 1534 a 1655) i l'anglés (de 1655 a 1872). Despuix d'això, la capital es va traslladar a Kingston. Durant esta última etapa, l'Iglésia Anglicana es va apoderar de la catedral, construïda pels espanyols en el XVI i considerada una de les primeres catedrals alçades pels espanyols en el Nou Món.

L'arquitectura històrica i els noms dels carrers estan marcats per l'història colonial, com les calles Ret Church i White Church, aixina cridades per les capelles espanyoles de la Creu Roja i la Creu Blanca, aixina com Monk Street, en referència al monasteri que en un atre temps estava en els voltants d'este carrer. Els carrers Nugent i Mánchester varen rebre el nom dels governadors colonials britànics, George Nugent i William Montagu, quint duc de Mánchester. King Street passa per King's House, la residència del governador, i Constitution Street, prop de la plaça, fa referència a l'antic centre administratiu de l'illa. Del Periodo de la Regència són alguns edificis del centre de la ciutat, com el Rodney Memorial, flanquejat per dos canons del barco francés Ville de Paris (1764), i la frontera de la Old King's House, la que anara la residència del governador fins a 1872.

Per una atra part, en Spanish Town s'ubica un dels primers ponts de ferro fos, dissenyat per Thomas Wilson i fabricat per Walker and Company de Rotherham (Anglaterra). El pont, que creua el riu Cobre, es va construir en 1801 i va costar 4.000 lliures esterlines. Els seus quatre nervaduras estovades es recolzen en massiços estribos de mampostería. En acabant de que els pilars es deterioraren, posant en perill l'estructura, el Fondo Mundial de Monuments ho va incloure en la llista de World Monuments Watch de 1998.

En 2004 es va iniciar un proyecte de restauració, en finançació proporcionada per American Express a través del Fondo Mundial de Monuments. El progrés va ser llent fins a 2008, quan es va renovar l'esforç de restauració. Una primera fase de restauració es va completar en abril de 2010, quan la reparació dels estribos va permetre reobrir el pont al públic. Més recentment, la violència en la zona ha impedit que el pont alcance l'estatus de Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO.

Pel contrari, es troben en molt bon estat de conservació la Casa de la Beneficencia, un hospital públic i una institució penitenciària, edificis construïts en el XVIII.

En la ciutat també es troben els Archius Nacionals de Jamaica.

Població

[editar | editar còdic]

En la ciutat viuen unes 170.359 persones, segons les sifres que tira el cens realisat en l'any 2010.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ford; Cundall, Frank (1909). E. Stanford (ed.). The Handbook of Jamaica (en anglés), Kingston, Jamaica: Government Printing Office, p. 380.
  2. Revista d'Història, Societat i Cultura.
    pp.15 - 18.doi:10.25009/urhsc.v0i14.1309.Consultat el 03-10-2023.
  3. 3,0 3,1 Morales Padron (1952). Jamaica Espanyola, Sevilla: CSIC - Escola d'Estudis Hispà-Americans (EEHA), p. 322 - 327 (a) i p. 61 (b). ISBN 978-84-00-03317-0.
  4. cens

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]