Specklinia glandulosa

Specklinia glandulosa (Specklinia glandulosa)

Specklinia glandulosa és una espècie que pertany a la família Orchidaceae. Esta espècie ha segut coneguda en el passat en el nom de Pleurothallis glandulosa o com a P. vittariifolia. No obstant, l'espècimen tipo de P. vittariifolia correspon molt be en el tipo de P. glandulosa i són aparentment sinònims. Encara que abdós noms varen ser publicats en 1923, el nom d'O. Ames té prioritat sobre el de R. Schlechter.

Specklinia glandulosa és una espècie pràcticament desconeguda, no es coneix el seu potencial hortícola o importància ecològica.

Classificació i descripció

Esta herbàcea creix en els arbres (epífita), en forma de mates espesses (cespitosa), fins a 5 cm d'alt. Les seues raïls són primes, flexuosas (que es troben torçut o doblat, en els dobleces disposts alternadamente en sentits oposts), blanquecinas. Tallos de fins a 5 mm d'alt. Les seues fulles són carnosas, medixen 2-4 cm x 1-3 mm. Les flors es troben en inflorescència de l'anell, erecta, en forma d'arracada (racemosa); rodejada en la base per una bràctea; pedúncul pubescente. Sàpia'ls laterals units casi en 3/5 de la seua llongitut. Els pétals presenten dos nervaduras, medixen 1,7-3 x 1,1-2 mm. El labelo està cobert de papilias. Columna prima, llaugerament estovada, 2-3 mm de llarc, en ales serrades en la vora; peu en un parell de durícies còniques prop de la base. Antera ventral. Els fruts són càpsules obovoide, 5,5-6 mm de llarc, 2,5 mm de gruixa.

Distribució i ambient

La floració de S. glandulosa ha segut registrada entre maig i juliol. La morfologia de les flors sugerix que presenta un sistema de polinisació per engany. No es coneixen els polinisadors, pero es sugire que podria ser ser menudes mosques.

Es distribuïx en el sur de Mèxic (Chiapas; Acacoyagua; Monte Mare Vella). Entre les regions Terrestres Prioritàries es troba El Triumfo-L'Encreuament-Pal Blanco. En la regió del Soconusco a on es distribuïx S. glandulosa la vegetació ha segut destruïda casi en la seua totalitat per a l'establiment de cafetales. És possible que en estos llocs solament persistixquen alguns fragments de bosc en les cañadas dins de les finques i ejidos cafetaleros, pero l'extensió i estat de conservació d'estos relictos és poc coneguda. Esta és una espècie poc coneguda en Mèxic, s'ha colectado molt poques voltes. Es coneix solament de la regió del Soconusco. Va ser colectada per primera volta en la década de 1930 i novament fins a 1990. Recentment es va localisar una població en les faldes del volcà Tacaná. La seua distribució anterior a l'establiment de les plantacions de café en esta regió va deure haver segut molt més contínua, pero actualment és francament relictual en alguns dels pocs fragments que permaneixen.

En l'actualitat la seua distribució contempla ademés de Mèxic llocs com: Costa Rica; El Salvador; Guyana; Panamà i Veneçola.

Estat de conservació

La fragmentació del bosc té efectes negatius sobre els polinisadors d'orquídees epífitas miniatures que presenten poblacions molt menudes, puix en quedar les subpoblaciones aïllades en pegats d'hàbitat, els polinisadors són incapaços de traslladar-se entre pegats molt separats, reduint-se aixina l'intercanvi genètic entre elles.

No existix comerç nacional o internacional per a esta espècie. El seu nom no es troba inclós en els catàlecs dels criaderos especialisats en orquídees, tant en Estats Units com en Europa, tampoc se sap que siga comercialisada en Centroamérica, a on és possible que l'espècie siga més comuna.

D'acort a la NORMA OFICIAL MEXICANA NOM-059-SEMARNAT-2010 es troba subjecta a protecció especial (Pr), inclosa baix el seu sinònim taxonómico Pleurothallis vittariifolia.

La conservació in situ de l'espècie solament serà possible si es garantisa la protecció del seu hàbitat. Existix una població documentada just fòra del llímit de la zona de amortiguamiento de la reserva El Triumfo. Atres poblacions deuen existir en els relictos de bosc original que es mantenen en algunes finques cafetaleras i ejidos.

La conservació ex situ és una estratègia adicional per a S. glandulosa que deuria ser considerada si no es pot garantisar la protecció dels escassos manchones del seu hàbitat que encara permaneixen. Esta espècie no és difícil de mantindre en hivernàcul en temperatures intermiges-fredes, molt humit, molt ventilat i sombreado.

Les principals amenaces per a l'espècie són la pèrdua i transformació del seu hàbitat. Entre les causes d'este fenomen es conten l'introducció de cafetales, els sistemes agrícoles de baix rendiment, l'expansió de la ganaderia i els assentaments irregulars. En molts casos els cafetales són plantacions de sol i no queden ni tan sols arbres primaris d'ombra, per lo que la pèrdua de la vegetació original és total. El ser una espècie estricta en requeriments d'hàbitat i climàtics és un factor adicional de risc.

Enllaços externs

• Enciclovida té un artícul sobre Specklinia glandulosa
• Naturaliste.