Spheniscus megaramphus
Spheniscus megaramphus és una espècie de pingüí extint fòssil, que es caracterisa per tindre una proporció del rostre o pico en relació en el cràneu major que en les espècies actuals.
Va ser trobada en Perú, i descrit pels investigadors Marcelo Stucchi, Mario Urbina (qui va recolectar els eixemplars en terreny en l'any 2000) i Alfredo Giraldo en 2003.
l'epítet assignat a l'espècie, ve del grec Megues, gran, i Ramphos, pico, en alusió al rostre de gran tamany en relació en el cràneu de l'espècie. El holotip es troba actualment depositat en la colecció del departament de Paleontologia de Vertebrats de l'Universitat Major de Sant Marcos en Llima, Perú.
Els primers eixemplars varen ser extrets del nivell Montemar de la formació geològica Pisco; este nivell data del Mioceno tardà, és dir, fa uns 6 millons d'anys arrere.
Les principals característiques de l'espècie són ser fins a un 30% més gran que les espècies actuals del gènero Spheniscus, posseir el rostre fins a un 60% més llarc en relació en el neurocràneu i més angost al nivell de la sutura nasofrontal, sostre craneano reduït i la mandíbula recta en articular més curt que en les demés espècies del gènero.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Spheniscus megaramphus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.