Spilotes pullatus
La serp tigre (Spilotes pullatus)[1] és una espècie de serp de la família Colubridae. És coneguda també com a serp voladora, tigra caçadora, chichicúa, o toche. És una serp gran que alcança fins als 3 metros de llongitut.[2] El seu hàbitat cobrix des del sur d'América Central fins al nort d'Amèrica del Sur i Trinitat i Tobago aplegant a trobar-se en el nort d'Argentina. És una serp d'hàbits arbòreus que agrada d'habitar en zones boscoses.
El seu mordedura no és venenosa i s'alimenta d'una àmplia varietat d'assuts, incloent menuts mamífers, aus i fardachos. Pel seu respal en el control de plagues és beneficiosa per al ser humà i no representa amenaça directa.
Subespecies
[editar | editar còdic]- S. p. anomalepis Bocourt, 1888
- S. p. argusiformis Amaral, 1929
- S. p. maculatus Amaral, 1929
- S. p. mexicanus (Laurenti, 1768)
- S. p. pullatus (Linnaeus, 1758)
Mits i llegendes
[editar | editar còdic]Des de sempre l'humà, ha sentit la necessitat de buscar explicacions per a alguns fenomens. Algunes d'estes explicacions poden carir de sustente històric o científic. La transmissió cultural d'estes explicacions es passen d'una generació a la següent, generant mits i llegendes que han jugat un paper important en la formació dels imaginaris de totes les civilisacions.
En el cas de la serp Spilotes pullatus, és normal escoltar que pot volar, potser pels seus hàbits arbòreus i la seua agilitat de passar a gran velocitat d'una branca a l'atra, o d'un arbre a un atre. No obstant a pesar d'haver generat esta creència la Spilotes pullatus no és voladora. Inclús National Geographics en el seu artícul: Serp Voladoras publicat en febrer de 2022, sugerix per error que Spilotes pullatus també forma part del grup de les serps voladoras, no obstant més avall en el mateix artícul Natgeo reconeix que solament hi ha 5 espècies de serps en esta habilitat.
Estes espècies pertanyen al gènero: Chrysopelea i habiten en el sur i surest asiàtic, són animals que varen deprendre a expandir els seus arcs costales i adaptar la forma del seu cos per a atrapar l'aire en caiguda lliure, planejar i contorsionarse per a aprofitar les corrents d'aire.
5 espècies del gènero Chrysopelea:
- Chrysopelea ornata (Shaw, 1802)
- Chrysopelea paradisi (Boie, 1827)
- Chrysopelea pelias (Linnaeus, 1758)
- Chrysopelea rhodopleuron (Boie, 1827)
- Chrysopelea taprobanica (Smith, 1943)
No hi ha serps voladoras o més be deuríem dir "planeadoras", en el continent americà.
Mits i Llegendes de les Serps és una contribució de l'ONG Fundació Vivarium fundacionvivarium.org deixa-nos saber els teus comentaris o els mits que has escoltat en relació en les serps.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Spilotes pullatus». Enciclovida. Conabio. Consultat el 15 de maig de 2020.
- ↑ (2012).Fondo de Cultura Econòmica.Consultat el 15 de maig de 2020.
- Boos, Hans I.A. (2001). The snakes of Trinitat and Tobago, Texas A&M University Press, College Station, TX.. ISBN 1-58544-116-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Spilotes pullatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.