Stachys germanica
Stachys germanica és una espècie de la família de les lamiáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Perenne de pèls lanosos, no glandulares, de 30-100 cm, en fulls oblongas a oblongo-ovadas de base cordiforme, verts en el fes, tomentosa grisosas per davall. Com Stachys cretica pero té els fulls en la base acorazonada. Florés rosa o morades d'1,5-2 cm. Cáliz en dents desiguals. Florix a final del primavera i en estiu.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En tot el Mediterràneu, menys en Creta i Chipre.[1] En l'oest, centre i sur d'Europa. Pel nort fins al sur d'Anglaterra. Creix en bardices, màrgens del bosc, llocs rocosos.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Stachys ajugoides va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 581. 1753.[3]
- Etimologia
Stachys: nom genèric que deriva del Llatí Stachys, -yos, que procedix del Grec στάχνς, "mechó", en particular la de blat, per l'apariència de les inflorescèncias. Usat per Plinio el Vell (24, lxxxvi, 136) per a una planta no identificada, potser del gènero Stachys. Curiosament, la descriu com a pareguda al porro (Allium ampeloprasum var. porrum), pero de fulls més llarcs i numeroses i de flors grogues ("Ea quoque, quae stachys vocatur, porri similitudinem habet, longioribus foliis pluribusque et odoris iucundi colorisque in luteum inclinati.").
germanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Germania".[4]
- Varietats acceptades
- Stachys germanica subsp. bithynica (Boiss.) R.Bhattacharjee
- Stachys germanica subsp. dasyanthes (Raf.) Arcang.
- Stachys germanica subsp. heldreichii (Boiss.) Hayek
- Stachys germanica subsp. velezensis (Sagorski) Hayek
- Sinonímia
- Eriostomum germanicum (L.) Hoffmanns. & Link
- Eriostomum lusitanicum Hoffmanns. & Link
- Eriostomum polystachyum (Tingues.) C.Presl
- Leonurus germanica (L.) Gueldenst.
- Stachys acutifolia Bory & Chaub.
- Stachys alba Mill.
- Stachys argentea Tausch
- Stachys biennis Roth
- Stachys castellana Willk.
- Stachys cinerea Benth.
- Stachys cordata Klokov
- Stachys dasyanthes var. alpina Heldr. & Sart.
- Stachys elongata Benth.
- Stachys excelsa Benth.
- Stachys fuchsii Bubani
- Stachys heraclea Webb ex Ball
- Stachys heterodonta Zefir.
- Stachys heterophylla Moench
- Stachys hispanica Mill.
- Stachys lanata Crantz
- Stachys lusitanica (Hoffmanns. & Link) Steud.
- Stachys major Garsault
- Stachys nova Sadler ex Rchb.
- Stachys obtusata Boiss.
- Stachys pannonica Láng ex Tingues.
- Stachys penicillata Heldr. & Sart. ex Boiss.
- Stachys polystachya Tingues.
- Stachys tomentosa Gaterau
- Stachys verbascifolia Benth.[5][6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- mechó florida, sàlvia de montanya.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Blamey, M (2008). , Barcelona:Omega.
- ↑ Polunin, O (1989). , Barcelona:Omega. ISBN ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Stachys germanica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de febrer de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Stachys germanica». The Plant List. Consultat el 23 de febrer de 2015.
- ↑ «Stachys germanica». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 23 de febrer de 2015.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Stachys germanica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.