Stahleckeria
Stahleckeria és un gènero de dicinodonto que va existir durant el Triásico Mig fa 240 millons d'anys; era similar al gènero Kannemeyeria i s'ha descrit l'espècie Stahleckeria potens.[1] Esta va ser descoberta pel paleontòlec Friedrich von Huene en 1935, en el Lloc Paleontológico Chiniquá localisat dins del parc Paleorrota en Brasil. Es diu aixina en honor a Rudolf Stahlecker.
Stahleckeria va poder medir uns 4 metros de llongitut i pesar aproximadament 400 kg. Este gènero va ser contemporàneu del més gran i comú Dinodontosaurus. Les diferències entre Stahleckeria i Dinodontosaurus poden reflectir adaptacions per a alimentar-se d'espècies de plantes diferents.
Els fòssils de Stahleckeria potens es troben actualment en Alemània en el museu de l'Universitat de Tübingen.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Stahleckeria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.