Anar al contingut

Successió de Lucas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, especialment en teoria de números, les successions de Lucas On(P,Q) i Vn(P,Q) són certes successions de sancers que satisfan la relació de recurrencia

xn = P xn−1 + Q xn−2

A on P i Q són sancers fixos. Qualsevol atra successió que satisfaça esta relació de recurrencia pot ser representada com combinació llineal de les successions de Lucas On(P,Q) i Vn(P,Q).

Entre elles es troben les successions dels números de Lucas, que s'obtenen d'igual manera que la successió de Fibonacci, i abdós estan estretament relacionades, en el canvi de que els primers dos números no són 1, 1, sino 2, 1. La successió de Lucas pren el nom del matemàtic francés Édouard Lucas.

Números de Lucas

[editar | editar còdic]

Els números de Lucas estan donats per:

  • l0=2
  • l1=1
  • ln=ln1+ln2 per a n=2,3,4,5,

Tenint certes propietats com: La successió de Lucas té una gran similitut en la successió de Fibonacci i compartix moltes de les seues característiques. Algunes propietats interessants inclouen:

  • La proporció entre un número de Lucas i el seu successor immediat s'aproxima al número áureo. És dir
limnln+1ln=φ
  • La fòrmula explícita per a la successió de Lucas és
ln=φn+(φ)n
  • La suma dels primers n números de Lucas és el número que es troba en la posició n+2 menys un. És dir
l0+l1+l2++ln=ln+21
  • Qualsevol fòrmula que continga un número de Lucas pot expressar-se en térmens de números de Fibonacci per mig de l'igualtat
ln=fn1+fn+1
  • Qualsevol fòrmula que continga un número de Fibonacci pot expressar-se en térmens de números de Lucas per mig de l'igualtat
fn=ln1+ln+15

Relacions de Recurrencia

[editar | editar còdic]

Tenint en conte dos paràmetros sancers P i Q, la successió de Lucas de la primera classe On(P,Q) i de la segona classe Vn(P,Q) Es definixen per les relacions de recurrencia:

U0(P,Q)=0,
U1(P,Q)=1,
Un(P,Q)=PUn1(P,Q)QUn2(P,Q) for n>1,

i

V0(P,Q)=2,
V1(P,Q)=P,
Vn(P,Q)=PVn1(P,Q)QVn2(P,Q) for n>1,

No és difícil mostrar que per a n>0,

Un(P,Q)=PUn1(P,Q)+Vn1(P,Q)2,
Vn(P,Q)=(P24Q)Un1(P,Q)+PVn1(P,Q)2.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Hrant Arakelian. Mathematics and History of the Golden Section, Logos 2014, 404 p. ISBN 978-5-98704-663-0 (rus.).
  • Hans Riesel (1994). Prime Numbers and Computer Methods for Factorization, 2nd ed edició, Birkhäuser, pp. 107–121. ISBN 0-8176-3743-5.
  • (1996).El. Lett..32
537–538.doi:10.1049/el:19960359.
  • Ribenboim, Paulo (2000). My Numbers, My Friends: Popular Lectures on Number Theory, Nova York: Springer-Verlag, pp. 1–50. ISBN 0-387-98911-0.
  • .