Sultanato de Madurai

Sultanato de Ma'bar (persa: مابار سلطنت), no oficialment conegut com Sultanato de Madurai, va anar un regne independent de curta vida en sèu en la ciutat de Madurai en Tamil Nadu, Índia. El sultanato va ser proclamat en 1335 quan el llavors virrey de Madurai, Jalaluddin Ahsan Khan, va declarar la seua independència del Sultanato de Delhi. Ahsan Khan i els seus descendents varen governar Madurai i els territoris circumdants fins a 1378, quan l'últim sultà, Ala-ud-Din Sikandar Shah va caure en batalla contra les forces del Imperi Vijayanagara liderat per Kumara Kampana. En este breu regnat de 43 anys, el Sultanato va tindre 8 governants diferents.

Orígens

A principis de el XIV, el sur de l'Índia va ser somés a repetides invasions pels eixèrcits del Sultanato de Delhi. Va haver tres invasions separades en un periodo de quinze anys. La primera invasió en 1311 va ser dirigida per Malik Kafur, qui saquege Madurai. Despuix d'açò, va haver dos expedicions més des del Sultanato de Delhi: la segona en 1314 dirigida per Khusrav Khan i la tercera en 1323 per Ulugh Khan. Estes invasions varen destrossar l'imperi pandya que ya no va poder recuperar-se. Mentres que les invasions anteriors estaven contentes en el saqueig, Ulugh Khan va anexar els antics dominis Pandya al Sultanato de Delhi com la província de Ma'bar. La major part del sur de l'Índia va estar baix el govern de Delhi i es va dividir en cinc províncies: Devagiri, Tiling, Kampili, Dorasamudra i Ma'bar.

En 1325, Ulugh Khan va accedir al tro en Delhi com Muhammad bin Tughluq. Els seus plans per a invadir Pèrsia i Khorasan, varen dur a la seua tesoreria a la bancarrota i varen conduir a l'emissió de moneda simbòlica. Açò va dur a la falsificació i va empijorar encara més les finances del sultanato. No va poder pagar al seu enorme eixèrcit i els soldats estacionats en províncies distants es varen sublevar. La primera província que es rebele va ser Bengala i Ma'bar pronte la va seguir. El governador de Ma'bar, Jalaluddin Ahsan Khan, va declarar la seua independència i va establir el Sultanato de Madurai. L'any exacte de la fundació del Sultanato de Madurai no està clar. L'evidència numismàtica apunta a 1335 d. C. com l'any de fundació. El historiador persa Firishta, no obstant, coloca l'any del tumult de Ma'bar en 1340 d. C.

Esta dinastia musulmana de curta duració en Madurai va sorgir despuix del decliu del Segon Imperi Pandya, i va governar Madurai, Trichinopoly i parts d'Arcot, durant els següents 48 anys, primer com feudatorios del Sultanato de Delhi i després com a monarquies independents que duren fins a 1378. El sultanato de Madurai va ser destruït pel sorgiment de Vijayanagara, seguit més vesprada pels Nayaks de Madurai.

Jalal-ud-Din Ahsan Khan

Jalaluddin Ahsan Khan va declarar la seua independència del Sultanato de Delhi al voltant de l'any 1335. La seua filla estava casada en el historiador Ibn Battuta i el seu fill Ibrahim era el portador del bosso de Muhammad bin Tughluq. Quan Tughluq es va enterar de la rebelió de Jalaluddin, va fer que Ibrahim fora assessinat en represàlia. Els historiadors Firishta i Ziauddin Barani es referixen a Jalaluddin com "Syed", "Hasan" o "Hussun". Tughluq va intentar conquistar la regió tamil, coneguda en les cròniques musulmanes com Ma'bar en 1337. Pero va caure malalt en Bidar en el camí a Ma'bar i va tindre que retornar a Deogiri. El seu eixèrcit va ser derrotat per Jalaluddin. Jalaluddin va ser assessinat per un dels seus nobles en 1340.