Anar al contingut

Sultanato de Shewa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sultanato de Shewa o Showa, també conegut com a Dinastia Majzumi va ser un regne musulmà en l'actual Etiopia. La seua capital, Walale, estava situada en el nort d'Hararge en el país dels harla. El seu territori es va estendre possiblement a algunes àrees a l'oest del riu Awash.[1][2][3] El port de Zeila va poder haver influït en el regne.[4] El sorgiment de l'estat Majzumi al mateix temps va resultar en el decliu del regne d'Axum.[5] Varis gravats que daten d'el XIII que mostren la presència del regne es troben en Chelenqo, Bat, Harla, prop de Dire Dawa i Munessa prop del llac Langano.[6]

El sultanato de Shewa va ser un dels estats musulmans documentats més antics de la regió. L'estat seguia les llínees comercials musulmanes i els dominis coneguts en el món àrap com el país de Zeila.[7]

Història

[editar | editar còdic]

El sultanato de Shewa establit en 896, és el primer estat musulmà de l'interior i, segons la crònica del sultanato, no es va informar de cap informe important de conversió a l'islam abans de principis d'el XII.[8][9][10] No obstant, a partir de la conversió del poble Gbbh en 1108, a els qui Trimingham va sugerir que eren els antepassats del poble argoba, atres persones es varen convertir. A mitan d'el XIV, l'Islam es va expandir en la regió i els habitants que eixien al nort del riu Awash eren els musulmans de Zaber i Midra Zega (ubicats al sur de la moderna Merhabete); els argoba (Gabal), el poble werji); Tegulat i Menz que en eixe moment eren musulmans.[11][12] La crònica del sultanato de Shewa també menciona que en 1128 els amhara varen fugir de la terra del poble Werjih, que en eixe moment eren pastors i vivien en la vall d'Awash a l'est del replanell de Shoan.[13]

Erro al crear miniatura:
Un mapa que mostra el centre del sultanato medieval de Shewa (Shoa)

Ifat o Yifat, establit a principis de l'época medieval, era el districte més oriental del sultanato de Shewa i estava ubicat en una posició estratègica entre les terres altes centrals i la mar, especialment el port de Zeila.[14][15] En 1285, el governant d'Ifat, Wali Asma, va depondre als reis de Shewa i va establir la dinastia Walasma, i Shewa en els seus districtes, inclosos els seus centres, Walalah i Tegulat, es varen convertir en un dels sèt districtes del sultanato d'Ifat.[16][17] Tegulat, anteriorment la capital del sultanato de Shewa, està situada en una montanya 24 km al nort de Debre Berhan, i era coneguda pels musulmans com a mar'ade, que després es va convertir en la sèu de l'emperador Amda Tsion.[18][19][20] La crònica d'Amde Sion menciona que el khat era àmpliament consumit pels musulmans en la ciutat de Marade.[21]

Basat en l'estudi de Cerulli dels noms dels príncips, J. D. Fage i Roland Oliver estaven convençuts de que els habitants de Shewa parlaven l'idioma semític etíope, provablement l'idioma argoba.[22] Es creu àmpliament que Argobba va ser el primer en acceptar l'Islam colectivamente, en la Banya d'Àfrica, i liderar expansions en vàries regions baix el Sultanato de Shewa.[23] Argobas i harlas semblen haver depés l'u de l'atre en el periodo islàmic.[24] Segons els hararis, els primers emirs d'Harrar en el periodo islàmic varen ser argobas abans de la dinastia de governants hararis.[25] En acabant de que Shewa es va incorporar a Ifat, un cortesano egipcíac, Al Umari, descriuria el sultanato d'Ifat com una de les províncies musulmanes més grans i riques d'Etiopia, i Shewa, Adal, Jamma, Lao i Shimi són llocs incorporats a Ifat.[16]

Governants

[editar | editar còdic]

Es diu que la seua família dinàstica fundadora, els Majzumi, estava formada per immigrants àraps que varen aplegar a Shewa durant el IX.[26] Esta casa gobernant va governar la política des del 283-896 fins a 1285–86, un periodo de trescents noranta anys. La dinastia Majzumi va regnar fins que va ser deposta per la dinastia Walashma de Yifat o Ifat (1285-1415). Ifat va ser una volta el districte més oriental del sultanato de Shewa. En 1285, Ali bin Wali Asma va depondre als reis de Shewa i va instalar a un cert MHz.[9][10] Segons l'historiador Mohammed Hassan, una de les principals raons del decliu de Shewa es va deure al conflicte en l'estat de Sidama, el regne de Damot.[27][28]

S'ha registrat l'existència de nou sulṭanes de Shoa (Shewa), els que afirmaven descendir de Wudd ibn Hisham al-Majzumi.[29] Encara que els noms dels governants Majzumi que es troben inicialment en Harrar són àraps, atres texts que es troben en atres llocs en una data posterior usen noms semítics etíops tradicionals alternativament.[30]

Nom Periodo Notes
1 Amir Haboba 896 - 928 Primer governant documentat d'Hararghe. Haboba no va poder sofocar els conflictes tribals, demanant mediadors al califato abasí. Va abdicar en favor d'Abadir, líder del partit mediador abasí.[31]
2 Amir Umar ??? - ??? Conegut com a pare (Aw) Abadir Umar ar-Rida. Va resoldre assunts tribals. Proselitizó fins a tan llunt com Mogadiscio.[32] Vàries tribus de la banya d'Àfrica veneren a Abadir. Va significar el començ de la dinastia de governants Harari.[33] La seua tomba està en Harrar.[34]
3 Amir Muhiaddin ??? - ??? Conegut com a pare (Aw) Barkhedle Yusuf bin Ahmad al-Kawneyn. Proselitizó fins a tan llunt com les Maldives i Sri Lanka. Venerat per vàries tribus en la banya d'Àfrica i el sur d'Àsia. Tomba prop d'Hargeisa.[35]
4 Amir Eidal ??? - ??? Conegut com a pare (Aw) Abdal.[36]
5 Amir Maya ??? - ??? Va ser succeït per la seua filla.
6 Reina Badit ??? - 1063 Filla del rei Maya, possiblement Gudit qui va acabar en l'estat d'Axum.[37][38] Les cròniques d'Harrar la senyalen com Tedin Bint Maya Lama.[36] L'emirat en Harrar transicionó d'un emirat a un sultanato despuix de la mort de Badit.
7 Sulṭān Malasmaʿī 1180 - 1183
8 Sulṭān Ḥusein 1183 - 1193 Pertanyia al subclan harla Gidaya.[36]
10 Sulṭān ʿAbdallah 1193 - 1235
11 Sulṭān Maḥamed 1235 - 1239 Fill de Sulṭān Ḥusein.
12 Sulṭān Ganah 1252 - 1262
13 Sulṭān Mālzarrah 1239 - 1252 Fill de Sulṭān Maḥamed. Es va casar en Fatimah Aydargun, filla de Sulṭān ʿAli "Baziwi" ʿUmar d'Ifat en 1245, i mare de Sultan Dilmārrah.
14 Sulṭān Girām-Gaz'i 1262 - 1263 Fill de Sulṭān Ganah. L'únic un atre governant en la regió que ostenta el títul de "conquistador" de Gazi, ademés d'Ahmad ibn Ibrahim al-Ghazi. Va abdicar en favor del seu germà major.
15 Sulṭān Dilmārrah 1263 - 1278 Dil Marrah lliteralment significa "qui va guiar cap a la victòria" en idiomes harari i Argobba aixina com atres llengües etíope semíticas parlades per cristians del nort d'Etiopia.[30] Fill de Sulṭān Mālzarrah. Despuix d'un conflicte intern va ser depost per Dil Gamis. Era mitat walashma per part materna, i es va casar en una princesa walashma.
16 Sulṭān Dil-Gāles meues 1269 - 1283 Assumix el títul real cristià axumita "Dil" utilisat per última volta per Dil Na'od.[39] En 1270 Yekuno Amlak establix la dinastia Amhara en l'oest en l'ajuda dels mercenaris de Gafat i Dil Gamis, els qui varen brindar ajuda a Amlak donant-li una ventaja sobre Zagüe.[40][41] Segons els texts àraps trobats en Harrar, el governant anterior Dil-Marrah va buscar l'ajuda de Yekuno Amlak per a restaurar el seu domini i va anar breument restaurat al tro en juliol de 1278, pero va ser depost novament en agost.[42] El títul axumita "Dil" no tornaria a ser utilisat fins a el XVI per Bati del Wambara.
17 Sulṭān ʿAbdallah 1279 - 1279 Fill de Sulṭān Ganah. Va depondre breument a Sulṭān Dilmārrah per a restaurar el govern dels fills de Ganah. No obstant, esta rebelió va durar poc i Showa s'anexaria a Ifat l'any següent.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Østebø, Terje (2011-09-30). Localising Salafism: Religious Change Among Oromo Muslims in Bele, Ethiopia, BRILL, p. 56. ISBN 978-9004184787.
  2. ↑ The Ethno-History of Halaba People, p. 15.
  3. ↑ Braukhaper, Ulrich (2002). Islamic History and Culture in Southern Ethiopia: Collected Essays, LIT Verlag Münster, p. 21. ISBN 9783825856717.
  4. ↑ Hbrek, Ivan (1988). Africa from the Seventh to the Eleventh Century, UNESCO, p. 85. ISBN 9789231017094.
  5. ↑ African Studies Center, Michigan State University.1-2
  6. ↑ GIANFRANCESCO, LUSINI. LINGUE VAIG DONAR CRISTIANI I LINGUE VAIG DONAR MUSULMANI D'ETIOPIA, EDIZIONI VAIG DONAR STORIA I LETTERATURA, p. 136.
  7. ↑ Meri, Josef (2006). Medieval Islamic Civilization: A-K, index, Taylor and Francis, p. 12. ISBN 9780415966917.
  8. ↑ J. D. Fage, Roland Oliver The Cambridge History of Africa, Volume 3 - Google Books" Cambridge University Press, 1975. p. 107.
  9. ↑ 9,0 9,1 Nehemia Levtzion, Randall Pouwels The History of Islam in Africa - Google Books" Ohio University Press, 2000. p. 228.
  10. ↑ 10,0 10,1 Stuart Munro-Hi ha Ethiopia, the Unknown Land: A Cultural and Historical Guide - Google Books" I. B. Tauris, 2002. p. 365.
  11. ↑ Deutsche UNESCO-Kommission Perspectives Dones Études Africaines Contemporaines: Rapport Final D'un Symposium International - Google Books" 1974. p. 269.
  12. ↑ Richard Pankhurst The Ethiopian Borderlands: Essays in Regional History from Ancient Claves to the End of the 18th Century - Google Books" The Ret Siga Press, 1997. p. 41-42.
  13. ↑ J. D. Fage, Roland Oliver The Cambridge History of Africa, Volume 3 - Google Books" Cambridge University Press, 1975. p. 107.
  14. ↑ Nehemia Levtzion, Randall Pouwels The History of Islam in Africa - Google Books" Ohio University Press, 2000. p. 228.
  15. ↑ David H. Shinn, Thomas P. Ofcansky Historical Dictionary of Ethiopia - Google Books" Scarecrow Press, 2013. p. 225.
  16. ↑ 16,0 16,1 Richard Pankhurst The Ethiopian Borderlands: Essays in Regional History from Ancient Claves to the End of the 18th Century - Google Books" The Ret Siga Press, 1997. p. 45-46.
  17. ↑ Harm Johannes Schneider Leprosy and Other Health Problems in Hararghe, Ethiopia - Google Books" 1975. p. 18.
  18. ↑ George Wynn Brereton Huntingford The Historical Geography of Ethiopia: From the First Century Ad to 1704 - Google Books" British Academy, 1989. p. 78.
  19. ↑ George Wynn Brereton Huntingford The Historical Geography of Ethiopia: From the First Century Ad to 1704 - Google Books" British Academy, 1989. p. 80.
  20. ↑ Niall Finneran The Archaeology of Ethiopia - Google Books" Routledge, 2013. p. 254.
  21. ↑ Maurice Randrianame, B. Shahandeh, Kalman Szendrei, Archer Tongue, International Council on Alcohol and Addictions The health and soci-economic aspects of khat use - Google Books" The Council, 1983. p. 26.
  22. ↑ Fage (1975). The Cambridge History of Africa, Cambridge University, p. 107. «convinced al-umari names princes semitic.»
  23. ↑ Begashaw, Kassaye. The Archaeology of Islam in North East Shoa, p. 15.
  24. ↑ (1977).Ethiopianist Notes.1(1)
  25. ↑ History of Harar, p. 33.
  26. ↑ Quath, Faati (1957). Islam Walbaasha Cabra Taarikh (en ar), Cairo, Egypt.
  27. ↑ Balisky, I. (September 2009). Wolaitta Evangelists: A Study of Religious Innovation in Southern Ethiopia, 1937-1975, Wipf and Estoc Publishers, p. 3. ISBN 9781606081570.
  28. ↑ Hassen, Mohammed (1983). Oromo of Ethiopia, University of London, p. 8.
  29. ↑ Ethiopia, the Unknown Land: A Cultural and Historical Guide, Page 365-366
  30. ↑ 30,0 30,1 GIANFRANCESCO, LUSINI. The Costs of the Linguistic Transitions: Traces of Disappeared Languages in Ethiopia, University of Naples, p. 270-271.
  31. ↑ Baynes-Roc (2015-09-21). My library My History Books on Google Play Among the Bone Eaters: Encounters with Hyenas in Harar, Penn State Press. ISBN 9780271074047.
  32. ↑ Braukämper, Ulrich. Islamic History and Culture in Southern Ethiopia: Collected Essays, LIT Verlag Münster.
  33. ↑ Baynes-Roc (2015-09-21). Among the Bone Eaters: Encounters with Hyenas in Harar, Penn State Press. ISBN 9780271074047.
  34. ↑ Burton, Richard F. (2014-01-15). First Footsteps in East Africa; Or, an Exploration of Harar, p. 14. ISBN 9780486789545.
  35. ↑ Lewis (2017-02-03). Islam in Tropical Africa. ISBN 9781315311395.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Ahmed (2015). History of Harar and Hararis, Harar Culture Bureau, p. 105.
  37. ↑ «Gudit fl. 10th century Orthodox Ethiopia». Archivat des d'el original, el 2012-02-12. Consultat el 2017-07-03.
  38. ↑ Munro-Hi ha, Stuart (3 May 2002). Ethiopia, the Unknown Land: A Cultural and Historical Guide, I. B. Tauris, p. 365. ISBN 9781860647444.
  39. ↑ (1992-11-03) UNESCO General History of Africa, p. 281. ISBN 9780520066984.
  40. ↑ Oromo of Ethiopia with special emphasis on the Gibe region, p. 4.
  41. ↑ Pankhurst, Richard (1997). The Ethiopian Borderlands: Essays in Regional History from Ancient Claves to the End of the 18th Century, Ret Siga Press, p. 89. ISBN 9780932415196.
  42. ↑ Selassie, Sergew Parle (1972). Ancient and Medieval Ethiopian History to 1270, p. 290.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sultanato_de_Shewa&oldid=1156418»