Anar al contingut

Superfosfato

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:The National Archives CAPS 0 - CAPS 1 1069-211-18.jpg
Demostració de la diferència entre un camp de dacsa fertilizado en superfosfato i un atre no fertilizado.

El superfosfato és un fertilisant químic que es va sintetisar per primera volta en la década de 1840 fent reaccionar ossos en àcit sulfúric. Posteriorment, el procés es va millorar fent reaccionar coprolitos de fosfat en àcit sulfúric. Posteriorment es varen descobrir i varen utilisar atres depòsits rics en fosfat, com la fosforita. El fosfat soluble és un nutrient essencial per a totes les plantes i la disponibilitat de superfosfato va revolucionar la productivitat agrícola.

Història

[editar | editar còdic]

Els primers fertilisants rics en fosfat s'elaboraven a partir de guano, femta animal o ossos triturados. [1] Estos recursos eren tan valiosos durant la Revolució Industrial que cementeris i catacumbes de tota Europa varen ser saquejats en busca d'ossos humans per a satisfer la demanda.[1]

En 1842, el reverent John Stevens Henslow va trobar coprolitos (femta de dinosauri fosilizado) en els penya-segats del sur de Suffolk, en Anglaterra. Coneixia investigacions anteriors realisades en Dorset per William Buckland, que demostraven que els coprolitos eren rics en fosfat que podia posar-se a disposició de les plantes per mig de dissolució en àcit sulfúric. John Bennet Lawes, que cultivava en Hertfordshire, es va enterar d'estos descobriments i va portar a terme la seua pròpia investigació en la seua granja de Rothamsted (més tart una estació d'investigació agrícola) i va nomenar al producte resultant «superfosfato de calç».[2] Va patentar el descobriment i en 1842 va començar a produir superfosfato a partir de femta de dinosauri fosilizado a escala industrial; est va ser el primer abonament químic produït en el món.[1]

Edward Packard, reconeixent l'importància del treball de Lawes, va convertir un molí en Ipswich per a produir este nou fertilisant a partir de coprolitos excavats en el poble de Kirton. Va traslladar la seua operació en la década de 1850 a Bramford, junt a una nova fàbrica similar operada per Joseph Fisons. Estes operacions varen ser destinades posteriorment a formar part de l'empresa de fertilisants Fisons. El carrer a on es trobava el molí original encara es diu carrer Coprolite.[3]

Importància agrícola

[editar | editar còdic]

Totes les plantes i animals necessiten composts de fòsfor per a portar a terme el seu metabolisme normal encara que en el cas de les plantes pot constituir tan sol el 2% de la seua matèria seca.[4] El fòsfor pot presentar-se en forma de fosfat inorgànics solubles o de composts orgànics que contenen fòsfor. En la cèlula viva, l'energia s'acumula o gasta per mig d'una complexa gama de processos bioquímics que impliquen la transformació de trifosfato d'adenosina en difosfat d'adenosina quan es gasta energia i lo contrari quan s'acumula energia, com en la fotosíntesis.[5]

El superfosfato és relativament barat[6] en comparació a atres fonts disponibles de fosfat. El preu més baix contribuïx a la seua adopció generalisada, particularment en les regions en desenroll a on els costs dels insumos agrícoles són una consideració important.[7]

El destí dels fosfat en el sol és complicat ya que formen fàcilment complexos en atres minerals com a argila i sals d'alumini i ferro,[4] i en general, poden no estar disponibles per a les plantes, llevat pel ras i per mig de l'acció de les bactèries i el microbioma del sol.[4] La ventaja dels fertilisants superfosfato és que una proporció significativa del contingut de fosfat és soluble i està immediatament disponible per a les plantes. D'esta manera proporciona un impuls molt ràpit al creiximent de les plantes. No obstant, la complexa dinàmica del sol tendix a immovilisar el fosfat en complexos minerals o ligandos orgànics, reduint la disponibilitat per a les plantes. Els fosfat també es perden en el sol i en l'entorn vegetal quan els cultius són collits o consumits pels animals o, d'un atre modo, es perden en el sistema local. Els fosfat tendixen a estar fortament units als sediment fins del sol.[8] La lixiviación de sediment del sol pot provocar concentracions elevades de fosfat en el curs d'aigua receptor.[9]

L'adició de fòsfor com superfosfato permet obtindre rendiments agrícoles molt majors.[4] Encara que hi ha certa reposició del fòsfor del sol a partir de fonts minerals i lliberació dels complexos del sol per mig de mecanismes físics i biològics, la taxa de resolubilización és massa baixa per a sustentar la productivitat agrícola moderna. El fòsfor orgànic contingut en la matèria vegetal o animal es resolubiliza molt més fàcilment a mida que el material es descompon per mig de l'acció microbiana.[4]


No obstant, la qualitat clau que va fer que el superfosfato fora tan atractiu (la solubilidad del fosfat) també va crear una demanda constant del producte, ya que les sals solubles de fòsfor i el fosfat units a sediment fins es eluyen dels camps a rius i rieres, a on es perden per a l'agricultura.[10] pero ajuden a fomentar una eutrofización no desijada.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Mining History: The Bulletin of the Peak District Historical Society.14(5)Consultat el 2024-03-27. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «Ipswich» está definido varias veces con contenidos diferentes
  2. Procedia Engineering.46
    166–171.doi:10.1016/j.proeng.2012.09.461.Consultat el 2024-03-28.
  3. «The Story of Corpolite Street». Ipswich Maritime Trust. Consultat el 2024-03-28.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Phosphorus Basics: Understanding Phosphorus Forms and Their Cycling in the Soil». Alabama A&M and Auburn Universities. Consultat el 2024-03-28.
  5. 5,0 5,1 «Why phosphorus is important». New South Wales Department of Primary Industries. Consultat el 2024-03-28.
  6. «Story: Superphosphate». Encyclopaedia of New Zealand - Teara. Consultat el 2024-04-08.
  7. «Phosphorus: a finite resource essential for life, critical for agriculture and food security». CSIRO _ Austràlia's Science Agency. Consultat el 2024-03-28.
  8. «Phosphorus». University of Hawaii at Manoa. Consultat el 2024-04-08.
  9. «Phosphorus leaching from soils». Altera Scientific Contributions -Wageningen University. Consultat el 2024-04-08.
  10. «Phosphorus: Essential to Life—Llaure We Running Out?». Columbia Climate School. Consultat el 2024-04-08.