Supernova de tipo II

El restant en expansió de SN 1987A, una supernova tipo II-P en la Gran Núvol de Magallanes. NASA .

Les supernovas tipo II es produïxen una volta una estrela massiva agota la seua combustible nuclear. Açò ocorre quan els elements produïts per la fusió no poden fusionar-se en solsida d'energia. Este fenomen es dona en els moments en que el núcleu d'una estrela d'entre 8 a 40 o 50 masses solars s'ha omplit principalment en ferro i una miqueta de níquel. Per a fusionar-se estos elements requerixen de l'aporte energètic. D'esta manera el núcleu no pot sostindre's puix la pressió de la radiació disminuïx dràsticament. Les estreles es mantenen estables a partir de la compensació entre la força de gravetat, que intenta comprimir-les, en la pressió de la radiació, que les força a expandir-se, creant un fenomen denominat equilibri hidrostàtic. Llavors, quan l'estrela es queda sense pressió de radiació, el núcleu i les capes exteriors colapsen baix el pes propi i es precipiten cap al centre de l'estrela. A mida que l'estrela aplega al final de la seqüència principal, el ritme de canvi alcança una velocitat frenètica. Les últimes etapes com a generadora d'energia que finalisen en el desenroll d'un centre de ferro i níquel, duren solament dies. En les reserves d'energia agotades, l'estrela es transforma en una esfera gaseosa en un dens núcleu de ferro i níquel de tamany alguna cosa menor que el de la Terra pero en una massa major que la del Sol. La densitat d'este núcleu és enorme i el seu material està somés a pressions jagantesques. Al voltant d'este núcleu dens hi ha una prima capa de silici, envolt en escuts d'elements més llaugers. L'estrela completa té un diàmetro d'entre mig centenar de diàmetros solars a varis centenars. El núcleu fèrric, com es va dir, ya no pot produir energia per fusió, pero deu intentar soportar la gravetat de tota l'estrela, pero la força gravitatoria escomença a ser més predominant, fent que el núcleu es vaja colapsant. És ací que les altes temperatures i densitat en el núcleu permeten que es fusione el ferro en elements més pesats, que gràcies també a la pressió degenerada dels neutrons, els quals es rigen baix el principi d'exclusió de Pauli; eviten el colapse. Esta és la raó per la que, despuix de produir-se un rebot, tota la matèria estelar ix disparada, produint una supernova de tipo II.