Svipdagsmál

Archiu:Freyja and Svipdag - John Bauer.jpg

Svipdag es troba en la seua amada. Ilustració de John Bauer.

Svipdagsmál (La vora de Svipdag) és un poema en nòrdic antic que forma part de l'Edda poètica. Està conformat per dos poemes, Les fetilla de Groa i Els dits de Fjölsvinnr. Les dos obres estan agrupades ya que tenen un narrador en comú, Svipdag. Ademés segons pareix tenen un orige en comú ya que són molt similars sobre l'us del llenguage, l'estructura, l'estil i la mètrica ljóðaháttr.

Grógaldr

Artícul principal → Grógaldr.

En el primer poema, la cruel madrastra del jove Svipdag li assigna la tasca de conseguir la mà de la giganta Menglöð. Est convoca per nigromancia l'ombra de la seua mare, Gróa, una völva, per a que li ajude a complir la seua tasca. La seua mare invoca nou fetilla per a ajudar-li.

Fjölsvinnsmál

Artícul principal → Fjölsvinnsmál.

En el segon poema, Svipdag, despuix de haver sobrevixcut al dur viage, és confrontat en un jagant vigilant cridat Fjölsvinnr. Fjölsvinnr és un dels noms del principal deu del Asgard, Odín. Este li pregunta el seu nom i li diu que es vaja; Svipdag sabiament oculta el seu nom. A açò li seguix un joc de preguntes i respostes, a on Svipdag descobrix que Menglöð viu en el castell del mont Lyfjaberg i que ningú podrà entrar a ell llevat Svipdag. En este punt dona el seu verdader nom i les portes del castell s'òbrin.