Swayamvara

Archiu:Damayanti prays to gods to recognize Nala.jpg

Swayamvara de Damayanti.

Swayamvara (Plantilla:Lang-sa: Plantilla:Lang-sa, IAST: svayaṃvara), en la Índia antiga, era la pràctica de triar un marit, d'entre una llista de pretenents, per una chica casadera. Swayam en sánscrito significa un de mateix i vara significa en este context nóvio.

En esta pràctica, el pare decidix conduir el Swayamvara de la seua filla en un lloc i moment auspicioso, per lo que transmet este mensage al món exterior. Generalment els reis enviaven mensagers dellà les seues fronteres, mentres que els plebeus li les arreglaven per a difondre la notícia en la seua comunitat.

En el dia i lloc elegits, la chica tria d'una assamblea de pretenents o al pretenent que complete una tasca. Quan la chica identifica el pretenent de la seua elecció, ella ho senyala posant-li guirnaldas i immediatament es porta a terme una cerimònia de matrimoni.

Eixemples

Sītā

En el text épico hindú Ramayana (रामायण), Sītā (सीता) es casa en Branca (राम), l'únic lo suficientment fort com per a alçar el Shiv Dhanush (l'arc del senyor Shiva) i colocar-li la corda. Hi ha una menció del swayamvara en el Ramayana de Valmiki i també està descrit en el Ramacharitamanasa de Tulsidas. En el Ramayana de Valmiki, el raja Janak diu que ha promés casar Sítia a la persona que puga alçar el Dhanusha i li puga posar la corda. Ningú va poder fer-ho abans que Branca. Branca va conseguir la proea. Esta condició d'alçar el Dhanusha va ser cridada per Janak com virya shulka, el cost a ser pagat pel pretenent per a poder casar-se en Sítia.

Kunti

El rei Kuntibhoja arregla un swayamvara per a la seua filla adoptada Kunti en el text épico hindú Mahābhārata. Molts reis i príncips de la regió de Aryan varen atendre la seua swayamvara. Entre ells estava Pandu, el rei d'Hastinapura. Kunti va triar a Pandu com el seu marit.

Draupadī

Archiu:The Swayamvara of Panchala's princess, Draupadi.jpg

El Swayamvara de la princesa Panchala, Draupadi

Per a guanyar la mà de Drāupadī (द्रौपदी), la filla del rei Drupada de Paanchal en el Mahābhārata (महाभारत), els aspirants devien encertar en l'ull d'un peix usant arc i flecha. Este peix era solament una image en un roda rotatòria. La roda rotaba al voltant d'una vareta colocada en una paella plena d'oli. Els molts pretenents devien encertar a l'ull usant el reflex creat en l'oli. En tot lo món, solament tres hòmens casaderos ho podrien fer. Ells eren el príncip Arjuna de Hastinapur, el tercer dels Pandavas qui es va presentar d'incògnit, el rei Karna de Anga i el príncip de Dwaraka, Krishna. Pero Krishna estava allí solament com a espectador i per a assegurar-se que Arjuna es casaria en Draupadi. Encara que Karna estava altament qualificat i era capaç de fer la proea, Draupadi va refusar la seua participació, declarant que la seua baixa casta de naiximent com a conductor de carros de combat li feya indigne de casar-se en una princesa naixcuda d'un deu. Esta va ser la raó per la que Karna va desenrollar un gran odi cap a Draupadi. Arjuna va tindre èxit en encertar al peix es va casar en ella.

Damayanti

Un atre famós swayamvara del Mahabharata es troba en el història de Damayanti, quí tria a Nala per a que siga el seu marit, contra el desig dels deus.

Lliteratura moderna

En el príncip en barba es conta la història de la princesa Roopali el pare de la qual porta a terme un swayamvara per al seu per a que ella seleccione un nóvio.

Kitayun

El Shahnama de Fardausi registra una tradició similar en l'Iran preislámico, parla de Kitayun, la filla major de l'emperador de Constantinopla, qui selecciona com a marit a l'iraní Gushtasp. En orden a procurar un marit per a una de les seues filles, l'Emperador determina portar a terme una gran assamblea de hòmens ilustres i sensats per a que ella els puga vore i seleccionar d'entre ells. Ella no troba un marit adequat en la primera assamblea i es convoca a una segona en la qual ella coloca la corona en el cap de Gushtap. Gushtasp, també conegut com Vishtaspa, retorna a Iran en la seua esposa i és coronat rei.

Segons la costum de Ron, quan una princesa aplega a ser casadera, tots els príncips i nobles es reuniran en un saló a on la princesa entrarà en les seues dames de honor i seleccionarà a un dels príncips per a ser el seu marit.

Ron (lliteralment "Roma") era el nom comú utilisat per a l'Imperi Romà Oriental o Imperi bizantí pels habitants del Orient Mig.