Anar al contingut

Syncom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Satèlit de primera generació Syncom.

Syncom (de l'acrònim anglés de synchronous communication satellite, que significa «satèlit de comunicació síncrono») va començar com un programa de la NASA en 1961 de satèlits de comunicacions geosíncronos actius, tots els quals varen ser desenrollats i fabricats per Hughes Space and Communications. Syncom 2, llançat en 1963, va anar el primer satèlit de comunicacions geosíncronico del món. Syncom 3, llançat en 1964, va anar el primer satèlit geoestacionario del món.[1]

En la década de 1980, la série va ser continuada com Syncom IV (o Leasat) en alguns satèlits molt més grans, també fabricats per Hughes. Varen ser arrendats als militars d'Estats Units baix el programa de LEASAT.

Els satèlits de la série varen ser:

Data Nom ID Vehícul llançador
14 de febrer de 1963 Syncom 1 1963-004A Thor Delta B
26 de juliol de 1963 Syncom 2 1963-031A Thor Delta B
19 d'agost de 1964 Syncom 3 1964-047A Thor Delta D
10 de novembre de 1984 Leasat F1 1984-113C Discovery, STS-51-A
31 d'agost de 1984 Leasat F2 1984-093C Discovery, STS-41-D
12 d'abril de 1985 Leasat F3 1985-028C Discovery, STS-51-D
29 d'agost de 1985 Leasat F4 1985-076D Discovery, STS-51-I
9 de giner de 1990 Leasat F5 1990-002B Columbia, STS-32


Syncom 1, 2 i 3

[editar | editar còdic]

Aspectes comuns

[editar | editar còdic]

Els primers tres satèlits Syncom eren equips experimentals construïts per l'empresa Hughes Aircraft Company en les seues instalacions de Culver City, Califòrnia. Els tres satèlits tenien forma cilíndrica, les seues mides eren 71 cm de diàmetro i uns 39 cm d'alt. La massa de cada satèlit prèvia al llançament contant combustible era de 68 kg, i la seua massa orbital era de 39 kg sent 25 kg la càrrega útil (payload). Tenien la capacitat d'emetre senyals per mig de dos transpondedorés en una potència de 2 watt. Per lo tant els satèlits Syncom solament podien brindar una sola conversació de dos vies o 16 conexions de teletipo. Per a juny de 2009, els tres satèlits encara es trobaven en òrbita.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Syncom IV (Leasat)

[editar | editar còdic]
Syncom IV, Leasat militar nortamericà propietat de Hughes.

Els cinc satèlits de la década de 1980 que formaven el programa Leasat ("Satèlits Llogats") (Leasat F1 al Leasat F5) també eren denominats Syncom IV-1 a Syncom IV-5. Estos satèlits eren significativament més grans que els Syncoms 1 al 3, pesaven 1.3 tonellades (més de 7 tonellades en la càrrega de combustible al moment de despeque). Els satèlits medien 4,26 m de diàmetro i varen anar els primers en ser dissenyats per a ser posats en òrbita des del compartimento de càrrega del Space Shuttle.

Vore també

[editar | editar còdic]
John H. Rubel

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gunter_Syncom123
«», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

"The Stay-Putnik", a March 1963 Popular Science article on Syncom 1 Boeing: Detailed Leasat information Boeing: Detailed Syncom information Boeing: High resolution Syncom image

Syncom 2 satellite description
Daniel R. Glover's page about NASA Experimental Communications Satellites
NASA Goddard Space Flight centre descriptions:

Syncom 1 Syncom 2 Syncom 3

Gunter's Space Page: 

Syncom 1, 2, 3 Leasat 1-5 (Syncom-IV 1 to 5)


Referències

[editar | editar còdic]