Syncom

Syncom (de l'acrònim anglés de synchronous communication satellite, que significa «satèlit de comunicació síncrono») va començar com un programa de la NASA en 1961 de satèlits de comunicacions geosíncronos actius, tots els quals varen ser desenrollats i fabricats per Hughes Space and Communications. Syncom 2, llançat en 1963, va anar el primer satèlit de comunicacions geosíncronico del món. Syncom 3, llançat en 1964, va anar el primer satèlit geoestacionario del món.[1]
En la década de 1980, la série va ser continuada com Syncom IV (o Leasat) en alguns satèlits molt més grans, també fabricats per Hughes. Varen ser arrendats als militars d'Estats Units baix el programa de LEASAT.
Els satèlits de la série varen ser:
| Data | Nom | ID | Vehícul llançador |
|---|---|---|---|
| 14 de febrer de 1963 | Syncom 1 | 1963-004A | Thor Delta B |
| 26 de juliol de 1963 | Syncom 2 | 1963-031A | Thor Delta B |
| 19 d'agost de 1964 | Syncom 3 | 1964-047A | Thor Delta D |
| 10 de novembre de 1984 | Leasat F1 | 1984-113C | Discovery, STS-51-A |
| 31 d'agost de 1984 | Leasat F2 | 1984-093C | Discovery, STS-41-D |
| 12 d'abril de 1985 | Leasat F3 | 1985-028C | Discovery, STS-51-D |
| 29 d'agost de 1985 | Leasat F4 | 1985-076D | Discovery, STS-51-I |
| 9 de giner de 1990 | Leasat F5 | 1990-002B | Columbia, STS-32 |
Syncom 1, 2 i 3
[editar | editar còdic]Aspectes comuns
[editar | editar còdic]Els primers tres satèlits Syncom eren equips experimentals construïts per l'empresa Hughes Aircraft Company en les seues instalacions de Culver City, Califòrnia. Els tres satèlits tenien forma cilíndrica, les seues mides eren 71 cm de diàmetro i uns 39 cm d'alt. La massa de cada satèlit prèvia al llançament contant combustible era de 68 kg, i la seua massa orbital era de 39 kg sent 25 kg la càrrega útil (payload). Tenien la capacitat d'emetre senyals per mig de dos transpondedorés en una potència de 2 watt. Per lo tant els satèlits Syncom solament podien brindar una sola conversació de dos vies o 16 conexions de teletipo. Per a juny de 2009, els tres satèlits encara es trobaven en òrbita.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Syncom IV (Leasat)
[editar | editar còdic]
Els cinc satèlits de la década de 1980 que formaven el programa Leasat ("Satèlits Llogats") (Leasat F1 al Leasat F5) també eren denominats Syncom IV-1 a Syncom IV-5. Estos satèlits eren significativament més grans que els Syncoms 1 al 3, pesaven 1.3 tonellades (més de 7 tonellades en la càrrega de combustible al moment de despeque). Els satèlits medien 4,26 m de diàmetro i varen anar els primers en ser dissenyats per a ser posats en òrbita des del compartimento de càrrega del Space Shuttle.
Vore també
[editar | editar còdic]John H. Rubel
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGunter_Syncom123
«», 'New York Claves'. «», 'New York Claves'. «», 'New York Claves'.
«», 'New York Claves'. «», 'New York Claves'. «», 'New York Claves'. «», 'New York Claves'.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]"The Stay-Putnik", a March 1963 Popular Science article on Syncom 1 Boeing: Detailed Leasat information Boeing: Detailed Syncom information Boeing: High resolution Syncom image
Syncom 2 satellite description Daniel R. Glover's page about NASA Experimental Communications Satellites NASA Goddard Space Flight centre descriptions:
Gunter's Space Page:
Syncom 1, 2, 3 Leasat 1-5 (Syncom-IV 1 to 5)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Syncom» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Syncom» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.