Teletipo
Un teletipo (del francés Télétype™),[1] TTY (acrònim de la forma anglesa teletype) o télex (de l'anglés telex)[2] és un dispositiu telegràfic de transmissió de senyes, ya obsolet, utilisat durant el XX per a enviar i rebre mensages mecanografiados punt a punt a través d'un canal de comunicació simple, a sovint un parell de cables de telégraf.
Les formes més modernes de l'equip es varen fabricar en components electrònics, utilisant un monitor o pantalla en lloc d'una impressora. El sistema encara s'utilisa per a persones sordes o en séries discapacitats auditives, en la finalitat de posar per escrit comunicacions telefòniques.
L'teletipo va implicar una série d'invencions tecnològiques desenrollades, entre uns atres, per Royal Earl House, David E. Hughes, Charles Krum, Émile Baudot i Frederick G. Cregau. Un dels predecessors de l'teletipo va ser utilisat en l'àmbit de l'informació financera des de la década de 1870 com a forma d'imprimir text transmés per cable. S'utilisava una màquina d'escriure especialment dissenyada per a enviar informació de bossa per telégraf a les impressores.
Desenroll
[editar | editar còdic]
El télex o teletipo va començar en Alemània com un programa d'investigació i desenroll en 1926 que es va convertir en un servici operatiu d'teletipo en 1933. El servici era operat pel Reichspost (servici postal del Reich).[3]
Tenia una velocitat de 50 bauts, aproximadament 66 paraules per minut.[3]
El servici de télex es va expandir per tota Europa i (particularment despuix de 1945) al voltant de tot lo món.[4]
Per a 1978, Alemània Occidental, incloent Berlín Occidental, tenia 123 298 conexions de télex. Molt abans de que la telefonia automàtica estiguera disponible, la majoria dels països, inclús en Àfrica i en Àsia, tenien a lo manco alguns enllaços de télex d'alta freqüència (ona curta). A sovint, els servicis governamentals de correus i telégrafs (PTT) varen iniciar estos enllaços de ràdio. L'estàndart de ràdio més comuna, CCITT R.44 tenia retransmissió corregida per error multiplexión per divisió de temps dels canals de ràdio. La majoria dels PTT empobrits operaven els seus canals de télex-ràdio (TOR) sense parar, per a obtindre el màxim valor d'ells.
El cost dels equips TOR ha continuat caent. Encara que el sistema inicialment va requerir equip especialisat, a partir de 2016 molts operadors radioaficionados operen TOR (també conegut com RTTY o radioteletipoo) en software especial i hardware econòmic per a conectar targetes de sò per a radis d'ona curta.[5]
Operació de l'teletipo
[editar | editar còdic]
La majoria dels teletipo usaven un còdic de 5 bits, també conegut com còdic Baudot o ITA2, que llimitava el conjunt de caràcters possibles a 32. Devien utilisar-se tecles especials per a introduir números i caràcters especials. Varen existir versions en còdics de transmissió per a aplicacions específiques, tals com els informes meteorològics. El còdic Baudot utilisava un sistema asíncrono en bit d'arrancada i parada, íntimament lligat al disseny electromecànic dels equips. Els primers models varen utilisar sistemes sincrónicos, pero resultava molt difícil sincronisar les parts mecàniques. Es va experimentar l'us d'atres còdics, per eixemple el Fieldata i el Flexowriter, pero cap d'ells es va popularisar com el Baudot. Per als estàndarts de calitat moderns, la calitat d'impressió era pobra.
Mark (Marca) i Space (Espai) són térmens que descriuen nivells llògics en un circuit d'teletipo. El modo natiu de comunicació consistia en un simple circuit en série de corrent contínua que s'interromp en forma similar a com un disc o dial de teléfon interrompia la senyal telefònica. La condició mark es donava en el circuit tancat, i la space en el circuit obert. El començ d'un caràcter s'indica per un space. Els bits de parada són mark. Quan s'interromp la llínea, el cicle de l'teletipo continua pero no imprimix, perque rep únicament zeros, el caràcter ASCII (o Baudot) NULL.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Teletipo en el DRAE. Comprovat l'11 de juliol de 2013.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 “Fifty years of telex” . Telecommunication Journal 51. International Telecommunication Union. “Fa poc més de cinquanta anys, en octubre de 1933, la Deutsche Reichspost com es coneixia en eixe moment, va obrir la primera ret pública d'teletipo.”
- ↑ Roemisch, Rudolf. “Siemens EDS System in Service in Europe and Overseas”. Siemens Review 45 (4). Siemens-Schuckertwerke AG. “L'inauguració del primer servici de télex en el món en Alemània en 1933 va ser seguida pel desenroll de rets similars en varis països europeus més. No obstant, telex no va experimentar un creiximent significatiu en tot lo món fins al cap de 1945. Gràcies a les grans ventages del nou servici de télex, sobretot en superar les diferències de temps i els problemes d'idioma, les rets de télex es varen introduir en ràpida successió en tots els llocs del món.”
- ↑ «RTTY Software». The DXZone.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teletipo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.