Tànger-Tetuán

Tànger-Tetuán

Tànger-Tetuán (àrap طنجة تطوان, en francés: Tanger-Tétouan) va ser fins a 2015 una de les 16 regions en que estava organisat Marroc. La seua capital era Tànger. Tenia una població de 2.586.000 habitants i una superfície d'11.290 km².

La regió, situada en el nort del país, estava banyada pel oceà Atlàntic i el mar Mediterrànea. Al sur llimitava en les regions de Garb-Chrarda-Beni Hsen i de Tassa-Espígols-Taunat. Al nort posseïx frontera en Espanya, per la ciutat autònoma de Ceuta.

Història

Els primers assentaments humans es varen establir en el paleolític, existix constància de que els habitants d'esta regió varen establir relacions en atres pobles del Mediterràneu. La posició geogràfica de la regió la va convertir en cap de pont, tant en temps de pau com de guerra.

Durant l'antiguetat es va experimentar el desenroll urbà en la regió, sent gran part de les actuals ciutats hereues d'aquelles. Per eixemple, Tànger antiga Tingis, Arcila (Zilil), Larache (Lixus) o Tetuán (Tamuda). La gran excepció la representa Chauen, ciutat en un desenroll més tardà que va sorgir en un mig rural i montanyós a causa de factors polítics i religiosos i que es va desenrollar gràcies a l'influència andalusí.

Les medinas de les ciutats de Tànger-Tetuán presenten un gran interés com a conseqüència de la seua herència històrica influïda per importants civilisacions com Al-Ándalus, Turquia o Portugal. De la mateixa manera que totes les demés ciutats històriques de Marroc, les ciutats de la província es dividixen en la Medina en la Kasba i la ciutat moderna. La primera es troba dins dels llímits de les muralles defensives, mentres que la segona es va desenrollar extramuros. La ciutat moderna es va escomençar a desenrollar durant el protectorat espanyol (1912-1956) i el règim internacional de Tànger. La majoria de ciutats importants en esta província varen tindre el seu començ com a ciutats portuàries.

Demografia

Vista de la ciutat de Chauen.

Segons el cens general de població i l'hàbitat de 1994, la població de la regió s'estima en 2,04 millons d'habitants, lo que representa el 8% de la població total de Marroc. En l'any 2010 s'estima que tindrà 2,8 millons d'habitants dels quals 86% serà urbana.

Evolució demogràfica

1994	2004	2007
2 036 032	2 470 372	2 602 108
1994, 2004 : cens ; 2007 : càlcul.

Clima

El clima presenta les característiques generals del clima mediterràneu, encara que per la seua latitut, altura i llitoral, és la regió de Marroc en major cantitat de precipitacions (+ 1.000 mm).

Economia

Les principals activitats econòmiques són l'agricultura, la ganaderia, la silvicultura i la peixca, que representen el 43,5%, seguides pel comerç (14,4%) i l'indústria i l'artesania (13,7%). No obstant, l'indústria i el comerç està experimentant actualment un molt ràpit creiximent en comparació a atres regions del país gràcies a la millora de la ret d'autopistes, la construcció del port Tànger Med i les zones franques.

Divisió administrativa

Províncies i prefectures de la regió Tànger-Tetuán en 2010.

La regió estava organisada en dos wilayas: la de Tànger-Arcila, que comprén la prefectura homònima i la de Província de Fahs-Anyera, i el vilayato de Tetuán, en les prefectures de Tetuán i M'Diq-Fnideq i les províncies de Chauen i Larache.

• Província de Chauen
• Província de Larache
• Prefectura de Tetuán
• Prefectura de M'Diq-Fnideq
• Província de Fahs-Anyera
• Prefectura de Tànger-Arcila

Vore també

• Organisació territorial de Marroc