Tàxon lázaro
En paleontologia, un tàxon lázaro (plural taxa) és un tàxon que desapareix durant un o més periodos del registre fòssil, i després torna a aparéixer. No apareix durant un interval estratigráfico significatiu, per lo que aparenta haver-se extinguit, pero torna a aparéixer de nou en capes molt més recents.[1] És dir, es produïx quan dos zones en registres d'un tàxon estan separades per un espai de temps en el que és desconegut: no hi ha cap evidència en eixe periodo de dit tàxon determinat encara que sí les hi ha abans o despuix.
De la mateixa manera, en ecologia i biologia de la conservació, pot referir-se a espècies o poblacions que es creïa que estaven extintes, i que es redescubrieron.[2] A esta circumstància se li denomina efecte lázaro i també dona orige al terme "espècie lázaro", utilisat en certa freqüència en neontología.
La denominació tàxon lázaro va ser falcada per Karl W. Flessa i David Jablonski en 1983 i després va ser ampliada per Jablonski en 1986.[3] Wignall i Benton varen definir al tàxon de Lázaro com: «En moments de crisis biòtica, molts tàxons es varen extinguir, pero uns atres varen desaparéixer temporalment del registre fòssil, a sovint per intervals medits en millons d'anys, abans de tornar a aparéixer sense canvis».[4] Alguns treballs anteriors també respalen el concepte, encara que sense usar el nom de tàxon lázaro, com el treball de R. C. Paul.[5]
El terme es referix a l'episodi del evangelio de Juan, en el que Jesús de Nazaret va resucitar a Lázaro de Betania d'entre els morts.
Explicació
[editar | editar còdic]l'explicació científica d'esta forma de pseudoextinción generalment és deguda a que:
- Realment no existixca registre. Els fòssils són escassos, especialment en determinats periodos geològics respecte a grups de sers no massa abundants o els restants dels quals es depositaren en ambients que no favoriren la fossilisació.
- Un error d'identificació de tàxons per homorfismo: és possible que els espècimen corresponents a la suposta absència de registre siguen semblats als d'un atre grup i hagen segut classificats erròneament dins d'aquell atre.
Un tipo especial de tàxon lázaro és el «tàxon zombi», que són aquells grups que s'ha supost que seguien vius despuix de la seua extinció, perque s'han trobat fòssils en capes superiors. Açò es deu a que els fòssils s'han desplaçat d'un estrat a un atre per causes naturals (reelaboración tafonómica) o artificials duent a l'equívoc als investigadors que aixina suponen la supervivència de sers vius en un periodo quan duyen extints fa temps.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2000).Coloquis de Paleontologia.51
- 267-280.
- ↑ “A general method for assessing the risks and benefits of secrecy in conserving ‘Lazarus species’” . Biological Conservation 203: 186–187. doi:.
- ↑ Jablonski, David (29 de juliol 1986). “Background and Mass Extinctions: The Alternation of Macroevolutionary Regimes”. Science 231 (4734): 129–133. doi:. ISSN 0036-8075. PMID 17842630.
- ↑ ‘At claves of biotic crisis many taxa go extinct, but others only temporarily disappeared from the fossil record, often for intervals measured in millions of years, before reappearing unchanged’.Wignall, P. B.. “Lazarus taxa and fossil abundance at claves of biotic crisis”. Journal of the Geological Society 156 (3): 453–456. doi:.
- ↑ Donovan, S. K.. The adequacy of the fossil record, Chichester: John Wiley. OCLC 38281286. ISBN 0471969885.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Weishampel, David B. (2004). The Dinosauria, University of Califòrnia Press, pp. 679. ISBN 0520242092.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taxón lázaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.