Tívoli

Per a atres usos d'este terme vore Tívoli (desambiguació).

Tívoli, antiga Tibur, és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital, en la regió del Lacio. S'ubica en la marge esquerra del riu Aniene (antic Anio), al noreste de Roma. Va ser una localitat romana de gran bellea pel seu paisage agrest, de boscs escalonats i cascades, lo que li donava un clima més fresc que Roma. Es va convertir en lloc favorit d'estiueig en els temps del Imperi romà. En ella varen tindre les seues viles molts personages romans, entre els que cal mencionar a l'emperador Adriano i al poeta Quint Horacio Flac. Les modernes obres hidràuliques de captació d'aigua desecaron molts dels vells manantiales i el paisage del lloc ha variat sensiblement.

Història

El seu nom llatí, Tibur, va originar l'actual. Estava a un costat del cridat mont Ripoli i s'estenia des del Anio fins al mont Catillo, en la partix nort del riu a on es formava una famosa cascada, si be la ciutat estava principalment en la partix sur i quedava rodejada pel Aniene (Anio). La topografia de la zona va canviar despuix del desastre natural de l'any 105, mencionat per Plinio el Jove, quan el riu es va eixir del seu caixer. Una atra cascada destacada era la de Cascatelle, a l'oest de la ciutat. En les seues afores, entre atres matèries primeres, hi havia una pedra anomenada actualment Travertino, que va ser molt usada en Roma; encara existixen restants de les antigues pedreres. El Coliseu i la basílica de Sant Pedro de Roma estan fets en dit material.

Tibur va ser fundada abans que Roma, segons Dionisio de Halicarnaso pels sículos, que supostament varen ser expulsats per Tiburtis, Coras i Catilus II, fills de Catilus I i nets d'Anfiarao, rei de Tebas i profeta que hauria vixcut uns cent anys abans de la guerra de Troya. Tiburtis hauria donat el seu nom a la ciutat. La ciutat tenia un territori reduït. Les poblacions de Empulum (actual Ampiglione) a uns 6 km, i Sasula a uns 10 km, li pertanyien (abdós en direcció noreste en la vall d'Siciliano), i segurament alguna més. Tibur era (segons Plinio el Vell) una ciutat sabina i feya frontera en atres territoris sabinos, provablement pel Aniene, que va ser elegit com a llímit per Augusto, pero segons Tácito, la ciutat de Sublaqueum (moderna Subiaco), més allà del riu, també pertanyia a Tibur.

La primera volta que es menciona Tibur en l'història és en 446 a. C., quan Claudio, instrument del decenviro Appio, es va exiliar allí. En 357 a. C. els tiburtinos varen tancar les portes als cònsuls romans C. Sulpicius i C. Licinius Calvus, que tornaven d'una victoriosa expedició contra els hérnicos, i això va ser aprofitat per Roma per a declarar la guerra. Les hostilitats varen durar fins a l'invasió dels gals, quan es va acordar una treua temporal. Els gals varen creuar el Aniene i varen entrar en territori romà, en ajuda dels tiburtinos. Rebujats per Mali Torcuato, el cònsul C. Potelio va ser enviat contra Tibur a l'any següent, pero els gals varen tornar i varen ajudar als tiburtinos. Abans d'esta emergència Q. Servilio Ahala va ser nomenat dictador de Roma; els gals varen tornar a alvançar contra la ciutat i es va lliurar una gran batalla en Porta Tossal a la vista del poble; els gals varen ser derrotats i varen fugir a Tibur a on es varen refugiar. Allí varen ser atacats pel cònsul Potelio, i expulsats de la ciutat junt en la població local. Potelio va rebre els honors del triumfo, pero els tiburtinos varen tornar a la ciutat i varen alegar que els romans no els havien guanyat en una batalla noble en camp obert; a l'any següent els tiburtinos varen atacar Roma de nit, pero varen ser rebujats pels eixèrcits romans que varen eixir per diferents portes. La guerra va continuar uns anys més.

En 350 a. C. el cònsul romà, M. Popilio, va devastar el territori de Tibur i en 349 a. C. Valerio Poplícola va ocupar Empulum. En 348 a. C., M. Fabio Ambusto va ocupar Sassula, i Tibur, que ya havia perdut tot el seu territori, es va sometre. Fabio va obtindre els honors del triumfo. No massa anys despuix els tiburtinos es varen unir a la Lliga llatina contra Roma, i quan la lliga va ser derrotada, es varen aliar en Praeneste i Velitres en la defensa de Pedum. En 335 a. C. varen ser completament derrotats pel cònsul L. Furio Camilo, baixe les muralles de Pedum, i rebujant una eixida dels defensors, la va prendre escalant les muralles. Aixina tot el Lacio va quedar dominat i Tibur ya no va tornar a alçar-se contra Roma. Camilo va obtindre els honors del triumfo i una estàtua ecuestre en el Fòrum (honor poc freqüent en l'época). Seguidament el senadoconsulto que va decidir la sòrt del Lacio, va tractar durament a Tibur, Preneste i sobretot a Velitres, ciutats que havien segut aliades dels gals; part del seu territori va ser anexionado, pero no varen ser incorporats a la ciutadania romana com el restant.

Varen continuar nominalmente com a ciutats independents i els romans podien anar allí a l'exili, com va passar en 310 a. C., quan els tibicios es varen refugiar allí fugint dels censores que els havien pres els diners que ells dedicaven al temple de Júpiter; este exili impedia els sacrificis i atres cerimònies que no es podien fer sense ells. Roma va enviar embaixadors a Tibur demanant la tornada dels fugitius, pero la nominal independència de la ciutat no va ser posada en qüestió. Els tiburtinos varen considerar prudent cooperar, pero no directament, sino que varen emborrachar als tibicinos i mentres dormien els varen enviar a Roma. Tibur va gojar d'un dret d'asil que es va eixercir durant la república (Cinna es va refugiar en Tibur despuix de la mort de César). En 201 a. C. va morir en la ciutat el rei Sifax de Numidia, dos anys despuix de ser capturat.

Durant la guerra Social es creu, per una inscripció, que Tibur va ser admesa en la ciutadania romana junt en atres ciutats llatines i etrusques i va deixar de ser nominalmente independent. Si Tibur va ser admesa abans de la guerra civil de Mario i Sila, este últim segurament la va privar quan ho va fer en el restant de municipalitat, menys Anagnia, pero segurament la va recuperar a la caiguda del dictador. Octavio Augusto es va apoderar del tesor del temple d'Hércules durant la seua guerra contra Lucio Antonio, la mateixa sòrt que varen córrer atres temples de Roma i afores. Durant l'Imperi romà va viure en la ciutat la reina Zenobia despuix de la seua destronamiento.

Ya no es tenen notícies fins a el VI, durant l'anomenada guerra gòtica, quan, sitiada Roma per Vitiges, Belisario va situar una força de 500 hòmens en Tibur, i despuix va establir allí una guarnició formada per montañeses isáuricos. Durant el regnat de Totila, successor de Vitiges, un grup de tiburtinos varen introduir als godos en la ciutat aprofitant la nit i els isaurio varen fugir i els godos varen fer una matança en la ciutat. Gran part de la ciutat va resultar destruïda; Totila es va retirar a la ciutat, despuix de ser rebujat davant Roma, i va reconstruir la fortalea.

Monuments

Queden alguns restants de l'antiga ciutat. Dos temples, el de Sibila i el de Drusila estan en el barri cridat Castro Vetere; queden també restants de les muralles i la porta cap a Roma. Es dia que en Tibur hi havia una sibila, que va predir a l'emperador Augusto el naiximent d'un Mesías. Este succés va ser representat en relativa freqüència per artistes del Renaixença, com Parmigianino.

Des de l'iglésia de la Annunziata cap a la cridada Vila d'Este, fins a la porta de Santa Croce, es troba la ciutadella que va ser construïda per Pio II en el lloc de l'antic amfiteatre. En el Aniene hi havia dos ponts; des de l'iglésia de Sant Clemente (fòra de l'antiga ciutat) fins a la de Sant Vicenzo, dins de la ciutat, es troben restants de banys.

La porta de Sant Joan és molt més moderna i té prop l'iglésia de Sant Bartolommeo, prop de la qual estan els restants d'un sepulcro imperial. El pont de Sant Martino és relativament modern. Queden restants de la porta Romana o del Colle, de temps de Sila. Els noms de les portes no es coneixen, llevat la porta Reatina a on començava l'aqüeducte Anio Vetus.

També cal mencionar els restants dels temples d'Hércules, de Vesta i de Tussis (este últim fòra de la ciutat, en la Via tiburtina i que va ser usat en l'Edat Mija com a iglésia), i les viles de Mecenes i Varrón entre uns atres. Molt pocs restants més s'han conservat, i solament cal mencionar algun opus reticulatum et lateritium, prop de l'iglésia de Santa Andrea en algunes columnes corintias i el pedestal de l'estàtua de Furius Maecius Graccus en una inscripció que fa creure que va participar en el embellecimiento dels banys i que, per tant, els banys termals estaven allí.

Se sap que el fòrum estava prop de la catedral, i ocupava el lloc de la Piazza dell'Ormo. El criptopórtico es diu ara Porte vaig donar Ercole i està en el carrer del Poggio.

Hércules era el principal deu. En la ciutat hi havia també un oràcul. Fòra de la ciutat es troben restants dels aqüeductes del Anio Vetus, Aqua Marcia, i Aqua Claudia. Les ruïnes de la suntuosa Vila d'Adriano, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999, està a uns 3 km al sur de la ciutat. Una atra vila important és la de la Gens Casia en el barri hui cridat Carsiano, corrupció de Casiano, que és el nom que la Gens Casia tenia en el X, residència esplendorosa en moltes estàtues, algunes de les quals (comprades per Pío VI) adornen hui la Ciutat del Vaticà.

El temple de Vesta es troba al final del camí que creua Vila Gregoriana, un parc encarregat pel papa Gregorio XVI en 1835 en el caixer del riu Aniene. El parc està compost per senderes rodejades de boscs i les goles i cascades del riu.

Evolució demogràfica

Geografia

Clima

Com la majoria d'Itàlia, Tivoli té clima mediterràneu en hiverns frets i humits, i estius càlits i secs.

Persones notables

Artícul principal → .

Referències

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tívoli.
Pàgina web oficial de Tivoli. (italià)

Este artícul conté una traducció derivada de «Tivoli» de Wikipedia en italià publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.