Anar al contingut

TFIIH

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El factor de transcripció general IIH, també conegut com a factor de transcripció II humà o TFIIH, és un important complex proteic que eixercita funcions en la transcripció de varis gens que codifiquen proteïnas i en els processos de reparació per escissió de nucleòtits del ADN (NER). TFIIH va ser descobert en 1989 quan el factor de transcripció general δ o factor de transcripció bàsic 2 es va caracterisar com un factor de transcripció indispensable en ensajos in vitro. Este factor també es va aïllar de la rent i finalment es va denominar TFIIH en 1992.[1][2]

TFIIH consta de dèu subunidades, 7 de les quals (ERCC2/XPD, ERCC3/XPB, GTF2H1/p62, GTF2H4/p52, GTF2H2/p44, GTF2H3/p34 i GTF2H5/TTDA) formen el complex central. El subcomplejo quinasa activador de ciclina (CDK7, MAT1 i ciclina H) està vinculat al núcleu celular a través de la proteïna XPD.[3] Dos de les subunidades, ERCC2/XPD i ERCC3/XPB, tenen activitats helicasa i ATPansa, respectivament, i ajuden a crear el bucle de transcripció. En ensajos in vitro, estes subunidades solament es requerixen per a la transcripció si el ADN mòle no està ya desnaturalizado o si està superenrollado.

Atres dos subunidades de TFIIH, CDK7 i ciclina H, fosforilan els aminoàcits de serina en el domini C-terminal de l'ARN polimerasa II i possiblement atres proteïnes involucrades en el cicle celular. Ademés d'una funció vital en l'inici de la transcripció, TFIIH també participa en la reparació per escissió de nucleòtits.

Història

[editar | editar còdic]

Ans que TFIIH fora identificat, ya era conegut en atres noms. Este factor es va aïllar per primera volta en 1989 de fege de rata, batejat en eixe moment com a factor de transcripció delta. També es va aïllar d'una cèlula cancerosa coneguda en eixe moment com a factor de transcripció bàsic 2, i es va aïllar de rent en el nom de factor de transcripció B. Finalment, en 1992 va ser rebatejat com TFIIH.[4]

Estructura

[editar | editar còdic]

El TFIIH consta de dos subunidades principals: la que conforma el núcleu o XPB, que presenta les subunidades p62, p52, p44, p34 i p8; i CAK, compost per CDK7, ciclina H i MAT1. L'unitat que unix el núcleu XPB a el CAK es diu XPD.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. “{{{title}}}” . PMID 1733973.
  2. “Mechanism of ATP-dependent promoter melting by transcription factor IIH” . Science 288 (5470): 1418–22. doi:10.1126/science.288.5470.1418. PMID 10827951. Bibcode2000Sci...288.1418K.
  3. “Transcription of eukaryotic protein-coding gens” (2000). Annual Review of Genetics 34: 77–137. doi:10.1146/annurev.genet.34.1.77. PMID 11092823.
  4. The essential and multifunctional TFIIH complex” . Protein Science 27 (6): 1018–1037. doi:10.1002/pro.3424. PMID 29664212.
  5. “Dual role of TFIIH in DNA excision repair and in transcription by RNA polymerase II” . Nature 368 (6473): 769–72. doi:10.1038/368769a0. PMID 8152490. Bibcode1994Natur.368..769D.