Thot
Thot (en egipcíac: 𓅝𓏏𓏭 ḏḥwtj; Plantilla:Lang-cop, Thōout) era un deu egipcíac de l'inteligència, els jeroglífics, la màgia, les arts, el juí i la lluna en cap d'ibis o, menys freqüentment, de babuino el temple principal del qual estava en la ciutat d'Hermópolis Magna (ḫmnw).
Thot actua com a ___protected_title_17___ dels deus i ___protected_title_18___ entre el món diví i el humà.[1] Seshat, deesa de l'escritura, és el seu equivalent femení, i Ma'at, deesa de la veritat, la seua esposa.[2]
Apareix mencionat a partir de les dos primeres dinasties, és dir des del Periodo arcaic d'Egipte (época Tinita).
Nom
[editar | editar còdic]En fonts espanyols el seu nom pot aparéixer com Thot,[3][4][5][6][7][8] Tot[9][10] o Thoth.[11]
El seu nom egipcíac es transcribe com ḏḥwtj, que d'acort a les convencions modernes se sol adaptar com Dyehuti. Açò era potser pronunciat com */tʃʼiħautiː/ o */ɟiħautiː/.
Iconografia
[editar | editar còdic]_produced_after_1070_BCE_Diorite_Egypt_Penn_Museum.jpg)
Thot es representa com un home en cap d'ibis o de babuino, els seus animals sagrats; a voltes porta un pinzell i una tablilla d'escritura, en els quals anota els pensaments, paraules i actes dels sers humans, per a pesar-los en la seua balança. Sol dur també el ___protected_title_15___ en una de les seues mans. En ocasions li'l mostra en una lúnula sobre el seu cap que sosté al disc solar.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Castel, Elisa (2001). Gran Diccionari de la Mitologia Egipcíaca (en espanyol), Aldebarán, p. 228. ISBN 84-95414-14-7.
- ↑ Cline, Eric H i O'Connor, David (2006) ___protected_title_4___. University of Michigan Press, p. 127 (en anglés)
- ↑ Thode, Rosa El panteón egipcíac, en egiptologia.org
- ↑ Castel Ronda, Elisa (2004)Gran Diccionari de Mitologia Egipcíaca s. v. Thot
- ↑ Pérez Vázquez, Francisco (1997) La Transcripció castellana dels noms propis egipcíac. Madrit, vore taules 1 i 3
- ↑ García García, Raquel (2009) Guia mitològica de l'Antic Egipte, pág. 3 ISSN 1989-4988
- ↑ Pinna, Javier Martínez (2019) "El Llibre de Thot". En: Cembroll: Revista de història, Nº. 218, págs. 76-79
- ↑ Calvo Martínez, José Luis (2016) "Deus i sers sobrenaturals en la màgia greco-egipcíaca".En: Florentia Iliberritana. Revista d'estudis d'Antiguetat Clàssica, Nº. 17 p. 43 i 53-4.
- ↑ Padró, Josep “La Transcripció castellana dels noms propis egipcíacs”. En: Aula Orientalis 5- 1987 pag. 114.
- ↑ LÓPEZ MARTÍNEZ, María Pau; TORALLAS TOVAR, Sofia. “La versió grega de la llegenda demótica de l'Ull del Sol”. Lucentum. XXIII-XXIV (2004/2005). ISSN 0213-2338, pp. 185-195
- ↑ The Editors of Encyclopaedia Britannica. «Thoth». Enciclopèdia Britànica.
- ↑ Castel, Elisa (2001). Gran Diccionari de la Mitologia Egipcíaca (en espanyol), Aldebarán, p. 227. ISBN 84-95414-14-7.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Recs, I. A. (1997). LA ESCRITURA JEROGLÍFICA EGIPCIA EN LA LITERATURA GRIEGA CLÁSICA. Bolletí de l'Associació Espanyola de Egiptología, (7), 69-76.
- Tejero, R. S. L. (2016). Thot-Hermes. Les lleis universals. Màgia-Hek. Editorial Club Universitari.
- Castel, E. (2001). Gran diccionari de mitologia egipcíaca. Alderabán
- May, P. P. G. (2023). Mitologia egipcíaca: Un Viage cap al pensament, la filosofia i la religió de l'Antic Egipte. Robinbook.
- García, R. G. (2009). Guia metodològica de l'Antic Egipte. Revista de claseshistoria, (6), 14.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.