Notice: Unexpected clearActionName after getActionName already called in /var/www/lenciclopedia.org/w/includes/context/RequestContext.php on line 318
Thot - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià Anar al contingut

Thot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Taaut»)
Thot.

Thot (en egipcíac: 𓅝𓏏𓏭 ḏḥwtj; Plantilla:Lang-cop, Thōout) era un deu egipcíac de l'inteligència, els jeroglífics, la màgia, les arts, el juí i la lluna en cap d'ibis o, menys freqüentment, de babuino el temple principal del qual estava en la ciutat d'Hermópolis Magna (ḫmnw).

Thot actua com a ___protected_title_17___ dels deus i ___protected_title_18___ entre el món diví i el humà.[1] Seshat, deesa de l'escritura, és el seu equivalent femení, i Ma'at, deesa de la veritat, la seua esposa.[2]

Apareix mencionat a partir de les dos primeres dinasties, és dir des del Periodo arcaic d'Egipte (época Tinita).

En fonts espanyols el seu nom pot aparéixer com Thot,[3][4][5][6][7][8] Tot[9][10] o Thoth.[11]

El seu nom egipcíac es transcribe com ḏḥwtj, que d'acort a les convencions modernes se sol adaptar com Dyehuti. Açò era potser pronunciat com */tʃʼiħautiː/ o */ɟiħautiː/.

Iconografia

[editar | editar còdic]
Estatuilla de diorita negra del deu Thot (babuino) del 1017 a. C. Museu d'arqueologia i antropologia de l'Universitat de Pennsilvània (Penn), Estats Units.

Thot es representa com un home en cap d'ibis o de babuino, els seus animals sagrats; a voltes porta un pinzell i una tablilla d'escritura, en els quals anota els pensaments, paraules i actes dels sers humans, per a pesar-los en la seua balança. Sol dur també el ___protected_title_15___ en una de les seues mans. En ocasions li'l mostra en una lúnula sobre el seu cap que sosté al disc solar.[12]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Castel, Elisa (2001). Gran Diccionari de la Mitologia Egipcíaca (en espanyol), Aldebarán, p. 228. ISBN 84-95414-14-7.
  2. Cline, Eric H i O'Connor, David (2006) ___protected_title_4___. University of Michigan Press, p. 127 (en anglés)
  3. Thode, Rosa El panteón egipcíac, en egiptologia.org
  4. Castel Ronda, Elisa (2004)Gran Diccionari de Mitologia Egipcíaca s. v. Thot
  5. Pérez Vázquez, Francisco (1997) La Transcripció castellana dels noms propis egipcíac. Madrit, vore taules 1 i 3
  6. García García, Raquel (2009) Guia mitològica de l'Antic Egipte, pág. 3 ISSN 1989-4988
  7. Pinna, Javier Martínez (2019) "El Llibre de Thot". En: Cembroll: Revista de història, Nº. 218, págs. 76-79
  8. Calvo Martínez, José Luis (2016) "Deus i sers sobrenaturals en la màgia greco-egipcíaca".En: Florentia Iliberritana. Revista d'estudis d'Antiguetat Clàssica, Nº. 17 p. 43 i 53-4.
  9. Padró, Josep “La Transcripció castellana dels noms propis egipcíacs”. En: Aula Orientalis 5- 1987 pag. 114.
  10. LÓPEZ MARTÍNEZ, María Pau; TORALLAS TOVAR, Sofia. “La versió grega de la llegenda demótica de l'Ull del Sol”. Lucentum. XXIII-XXIV (2004/2005). ISSN 0213-2338, pp. 185-195
  11. The Editors of Encyclopaedia Britannica. «Thoth». Enciclopèdia Britànica.
  12. Castel, Elisa (2001). Gran Diccionari de la Mitologia Egipcíaca (en espanyol), Aldebarán, p. 227. ISBN 84-95414-14-7.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Recs, I. A. (1997). LA ESCRITURA JEROGLÍFICA EGIPCIA EN LA LITERATURA GRIEGA CLÁSICA. Bolletí de l'Associació Espanyola de Egiptología, (7), 69-76.
  • Tejero, R. S. L. (2016). Thot-Hermes. Les lleis universals. Màgia-Hek. Editorial Club Universitari.
  • Castel, E. (2001). Gran diccionari de mitologia egipcíaca. Alderabán
  • May, P. P. G. (2023). Mitologia egipcíaca: Un Viage cap al pensament, la filosofia i la religió de l'Antic Egipte. Robinbook.
  • García, R. G. (2009). Guia metodològica de l'Antic Egipte. Revista de claseshistoria, (6), 14.


Referències

[editar | editar còdic]