Ogdóada

Ogdóada

L'Ogdóada, relleu policromado del temple de Dendera.

Ogdóada és el nom del conjunt de huit deidades primordials, també cridades "les ànimes de Tot", que constituïen una entitat indisoluble i actuaven juntes, segons la mitologia egipcíaca.

L'Ogdóada consta de quatre parelles de deus (encarnant quatre conceptes en els seus aspectes masculí-femení), que junts, personifican l'essència del caos líquit primigeni existent abans de la creació del Món.

La primera parella la formen Nun i Naunet, "les aigües primordials", "l'oceà primordial" o "el caos"; la segona, Heh i Hehet, "l'espai infinit" o "lo illimitat" (simbolisada per l'aigua que s'estanca i busca el seu camí); la tercera, Kuk i Kauket, "les tenebres" o "l'obscuritat" i la quarta, Nia i Niat, "la vida", "l'indeterminaació espacial" o "la que se separa", a voltes substituïts per Tenemu i Tenemet, "lo amagat" o, més vesprada, per Amón i Amonet, "el principi de lo misteriós" o "l'amagat".

Junts, els quatre conceptes representen l'estat primordial, lo que no es veu ni es toca, l'antítesis de la vida, pero per la seua concepció de parelles d'abdós sexes, representen al temps lo que pot ser, l'estat fonamental del començ. En el mit, no obstant, la seua interacció en última instància, va resultar ser tan desequilibrada, que va produir un cataclisme i va donar com resultat el sorgiment d'un montícul primigeni, en que el seu interior hi havia un ou còsmic. La teologia hermopolitana atribuïx el succés a Tot, deu protector d'Hermópolis. El montícul es va convertir en una "illa de fòc" i l'ou es va anar incubando, fins que va eixir del mateix el deu del sol, Ra, que va ascendir fins al cel. Despuix d'un llarc descans, Ra, junt en les atres deidades, varen crear totes les demés coses del món.

Les omnipresencias masculines de l'Ogdóada són representades com granotas, o personages en cap de granota, mentres que les deeses són simbolisades en forma de serp, o com a dònes en cap de sierpe. També podien representar-se com a parelles de babuinos (que representaven al deu Tot), per estar associats al deu sol, ya que anunciaven l'amanecer en els seus ahucs. Més vesprada, varen anar inclús representats com quatre bous i quatre vacas.

Les deidades varen ser especialment venerades en Hermópolis Magna, la ciutat del Alt Egipte, que en idioma egipcíac es denominava Jemenu, "la ciutat dels huit". Existix una llegenda que diu que partix del clafoll de l'ou còsmic està enterrada en el seu gran temple.

També tenien un santuari en Medinet Habu, a l'oest de Tebas.

Variant en l'ou

La primera versió del mit diu que una entitat sorgix de les aigües com un montícul de terra, la Via Làctea, que va ser deificada com Hathor. Un pardal celestial deixa un ou sobre este montícul. L'ou contenia a Ra. En la versió original d'esta variant, l'ou és posat per un oca còsmic. No obstant, despuix de l'increment del cult a Tot, es va dir que havia segut un regal d'este deu i que ho havia posat un ibis, el pardal en el que se li va associar.

Variant en el loto

Posteriorment, quan Atum s'havia assimilat a Ra com Atum-Ra, va ser adoptada la cosmogonia de l'Enéada, en la creència de que Atum va sorgir d'una flor de loto blava egipcíac i unit a Ra. El loto hauria sorgit de les aigües despuix del cataclisme com un capoll, que surava en la superfície, i poc a poc va obrir els seus pétals del que va eixir del seu interior l'escarabat Jepri. Este deu, un aspecte de Ra que representa al sol naixent, es convertix en un chiquet plorant - Nefertum (el jove Atum), les llàgrimes del qual varen formar a les criatures de la terra. Més alvance, quan el deu Jepri va ser absorbit totalment per Ra, es va dir llavors que Ra havia eixit del loto, de chiquet, en lloc de que Ra fora Jepri temporalment. A voltes el chiquet és identificat com Horus, encara que açò es deu a la fusió dels mits de Horus i Ra en el deu Ra-Harajtis.