Anar al contingut

Hehet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kauket.svg
Hehet

Plantilla:Jeroglífic

Archiu:Heh and Hehet.jpg
Hehet i Heh. Deir el-Medina (El lloc de la Veritat).
Archiu:Dendera Deckenrelief 02 d.jpg
Hehet i Heh, dalt a l'esquerra, representats dins de l'Ogdóada. Sostre del temple de Dendera.

Hehet, a voltes també Hauhet, en la mitologia egipcíaca, és una deesa i entitat femenina que representa l'espai infinit,[1] l'eternitat repartida pels quatre punts cardinals o "lo illimitat" (simbolisada per l'aigua que s'estanca i busca el seu camí).

Hehet, junt en el seu espós Heh són una de les quatre parelles que pertanyen a l'Ogdóada d'Hermópolis.[1] Mentres que el seu espós ya és mencionat en els Texts dels Ataüts del Regne Mig, Hehet només pot remontar-se al Imperi Nou.

Apareix des de la dinastia XVIII en el Llibre del Amduat com a deesa de la duodècima hora de la nit i en la dinastia XIX en el Llibre de la Nit. Des del periodo tardà, Heh i Hehet formen partix integrant de la Ogdóada. Els dos apareixen representades en forma purament humana en l'Imperi Nou, mentres que Heh apareix en forma humana i cap de granota i Hehet en forma humana i cap de serp en el periodo tardà.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Castel, 1999, p. 275.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hartwig Altenmüller: Achtheit. En: Lexikon der Ägyptologie, vol. 1: A – Ernte. Harrassowitz, Wiesbaden 1975, ISBN 3-447-01670-1, p. 56–57.
  • Hartwig Altenmüller: Heh. En: Lexikon der Ägyptologie, vol. 2: Erntefest – Hordjedef. Harrassowitz, Wiesbaden 1977, ISBN 3-447-01876-3, p. 1082–1084.
  • Hans Bonnet: Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. 3. unveränderte Auflage. Nikol, Berlín 2000, ISBN 3-937872-08-6, p. 5–6.
  • Elisa Castel (1999). Egipte. Signes i símbols de lo sagrat (en és), Madrit: Aldebarán. ISBN 84-88676-76-X.