Taenia solium
Taenia solium és un platelminto paràsit de la classe Cestoda, que viu en l'intestí prim dels sers humàs, a on medix normalment de 3 a 4 metros i produïx una malaltia cridada teniasis. Junt en T. saginata, és una de les espècies conegudes com a cuc solitari usualment trobada en humans.
La seua forma larval, cridada tradicionalment Cysticercus cellulosae o Cysticercus racemosus, és responsable de la cisticercosis.
Característiques
[editar | editar còdic]És un cuc pla en forma de cinta dividit en segments o proglótidos, de color groc blanquecino; habita en l'intestí prim, a on viu ancorat a la paret per mig d'un escólex (cap) piriforme en quatre ventoses i un rostelo en una doble corona de ganchos. El tamany del escólex és similar al d'un cap de alfiler. Al orgue de fixació li continua el coll, porció germinal que dona orige a un conjunt de segments o proglótides que formen el estróbilo o cadena estrobilar. Els més propencs al coll són inmaduros i conforme s'allunten del mateix presenten una maduració progressiva. Cada proglótido té abdós aparats reproductors, en òrguens masculins i femenins ben diferenciats, per lo que l'individu es considera hermafrodita. No té aparat digestiu i s'alimenta per absorció dels nutrients que digerix el hospedador, a través del tegumento extern.
El proglótido és una unitat de reproducció autofecundante i independent, que produïx ous que contenen embrions infestantes; els proglótidos més distales, que són els grávidos, presenten branques uterines plenes d'ous que li donen aspecte arboriforme; cada u conté un promig de 50 000 a 60 000 ous i habitualment es desprenen del estróbilo en cadenes curtes que s'eliminen en les heces. Els ous són esfèrics, medixen de 30 a 45 micrómetros i presenten vàries membranes, com el vitelo, que solament es presenta en els ous inmaduros i que permet l'obtenció de nutrients. El vitelo cobrix al embrióforo formant una coberta en blocs embriofóricos; estos blocs estan units per una proteïna cementante, lo que li dona a l'ou una apariència física radiada; la membrana oncosferal recobrix a l'oncosfera o embrió hexacanton cridat aixina perque presenta tres parells de ganchos.
Cicle biològic
[editar | editar còdic]Els ous es disseminen en el mig ambient quan són lliberats des de les heces de les persones infestadas, que contenen els proglótidos madurs terminals. L'estructura dels mateixos és tal que els permet sobreviure, inclús en condicions extremes com a alta sequetat, ya que estan dotats d'una estructura cementante que els recobrix per complet i preserva en el seu interior a l'embrió o oncosfera. En ser ingerits pel hoste intermediari, el material cementante és digerit en les condicions microambientales del tracto digestiu, i l'embrió és lliberat i es convertix en una oncosfera. Posteriorment, l'oncosfera migra a través de la paret intestinal i alcança la sanc, o la limfa, i invadix la musculatura o el sistema nerviós central del hospedador intermig i allí s'establix i desenrolla fins a alcançar la fase larvaria o intermija denominada cisticerco. Esta forma larvaria és una vesícula que alcança un tamany de fins a 5 cm i en el seu interior estaja al escólex invaginado, que conté la porció cefàlica armada necessària per a que la ténia es fixe en l'intestí del hospedador de la forma adulta, o definitiu. Després, quan els cisticercos són ingerits per el home, en la carn de porc crua o mal cuita infestada per ells, l'escólex evagina i es fixa a l'intestí per mig del soport que li brinda la seua doble corona de ganchos i les quatre ventoses que ho formen. Després, a la veta d'aproximadament tres mesos de fixació a l'intestí, el paràsit adult, l'anomenat cuc solitari, es desenrolla i alcança la seua madurea. La solitària és un cuc que té la forma d'un llarc tallarí dividit en múltiples segments, els que, una volta fèrtils, són tirats en la matèria fecal dels individus infestados i en això es completa el cicle de vida del paràsit.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taenia solium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.