Taenita
La taenita és un mineral que només es troba en la Terra en els meteorits metàlics, pertanyent a la classe dels minerals elements. Es tracta d'una aleació de ferro i níquel, en proporcions de níquel del 20% al 65%,[1][2] que va ser descoberta en 1861 en Nova Zelanda.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, també pot dur impurees de: cobalt, coure, fòsfor, sofre o carbono. Sinònims poc usats són: edmondsonita, edmonsonita o orthotaenita.
El nom es deriva del grec tainia "banda". La taenita és el component més comú en els meteorits metàlics. En les octahedritas es troba intercalada en les bandes de camacita, formant llínees de Widmanstätten, mentres que la ataxita és el component principal. A voltes en les octahedritas es pot trobar mesclada en camacita, i llavors se li denomina plesita.
La taenita és un dels quatre minerals que es troben en els meteorits metàlics: Els atres són la camacita, la tetrataenita i la antitaenita.
Propietats
[editar | editar còdic]És opac en un color grisàceu metàlic de color blanc. L'estructura és isomètric-hexoctahedral. La seua densitat és d'al voltant de 8g/cm³ i la durea és de 5 a 5,5 en la escala de Mohs. La taenita és magnètica. La ret cristalina té la c≈a=3.582ű0.002Å.[3] La classificació de Strunz és I/A.08-20, mentres que la classificació Dana és 1.1.11.2. Es tracta d'un Hexoctahedral (cúbics) en l'estructura.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/taenite.pdf Handbook of Mineralogy
- ↑ http://webmineral.com/data/taenite.shtml Webmineral data
- ↑ Nature.273(5662)
- 453–454.doi:10.1038/273453a0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.