Tagetes lucida
Tagetes lluïda, coneguda com pericón o yerbanís, entre uns atres noms comuns, és una espècie de planta de la família de les asteráceas, nativa de Mèxic i Guatemala .
Descripció, distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Tagetes lluïda és una herba perenne erecta de fins a 80 cm d'alt, molt aromàtica a anís en enforfoguir-se. Té tallos glabros més o menys ramificats des de la base. Els fulls són sancers —(característica poc freqüent en el gènero Tagetes, que també inclou al huacatay i al cempasúchil)—, sésiles, lineares a oblanceoladas, en el marge serrat i l'àpiç agut a redonejat. Les cabezuelas estan agrupades en corimbes. Involucre cilíndric de 4 a 12 mm d'alt. Flors grogues, liguladas 3 o 4, del disc 5 a 8. El frut és una cipsela negruzca allargada i en forma de clava, en un vilano de dos escamas aristiformes.[1]
Es distribuïx des del noroest de Mèxic fins a Guatemala,[2] en plans, camps i vores de carretera, aixina com en zones pertorbades de bosc mixt templat.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Herbolaria
[editar | editar còdic]El pericón té diversos usos molt antics en la medicina tradicional de les seues regions d'orige. Una infusió de pericón s'usa en medicina tradicional para diverses dolències del aparat digestiu; es recomana contra el dolor abdominal, la diarrea, la disenteria, el bossada, entre uns atres.[3][4] Esta infusió també es recomana com a remei alternatiu contra afeccions del sistema nerviós central, com ansiolítico i sedante.[5][6]
Atres usos
[editar | editar còdic]El pericón també és àmpliament usat en la tradició de la tintoreria natural, ya que les seues parts aérees donen un agradable color mostaça als teixits.[7][8]
Folclore
[editar | editar còdic]El 29 de setembre, dia de San Miguel, en els estats mexicans de Mèxic, Jalisco, Morelos, Guerrero i Pobla s'elaboren creus fetes en esta flor, les que són penjades a les portes i finestres de les cases i automòvils.[9][10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Anisillo, atagote, cedrón, flor de xuchitl, hierbanís, herba anís, herba de núvols, herba de Sant Joan, herba santa, periquillo, racó, Santa María, Santa María de jardí, tatalencho, yerbanís, yauhtli.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Tagetes lluïda va ser descrita en 1794 per Antonio José de Cavanilles en Icones et Descriptiones Plantarum 3(2): 33, t. 264.[11]
Etimologia
[editar | editar còdic]Tagetes: nom genèric que prové de la mitologia etrusca Tages.[12]
lluïda: epítet llatío que significa "lluent, clara".[13]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Tagetes anethina Sessé & Moc.
- Tagetes florida Sweet
- Tagetes gilletii De Wild.
- Tagetes lluïda (Sweet) Voss
- Tagetes lluïda f. florida (Sweet) Voss
- Tagetes lluïda subsp. schiedeana (Less.) Neher
- Tagetes pineda La Clau
- Tagetes schiedeana Less.
- Tagetes seleri Rydb.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Calderón de Rzedowski, Graciela, i Jerzy Rzedowski (2010). [1], Pátzcuaro: Institut d'Ecologia/CONABIO, pp. 923. ISBN 978-607-7607-36-6.
- ↑ «CARACTERISACIÓ DE CINC EXTRACTES DE PLANTES MEDICINALS NATIVES DE GUATEMALA, VALIDADES CIENTÍFICAMENT».2005.Consultat el 07--08-2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Tagetes lluïda en Medicina tradicional de Mèxic». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2013. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ Vibrans, Heike (ed.): «Tagetes lluïda - ficha informativa». Malezas de Mèxic. CONABIO. Consultat el 2 de setembre de 2020.
- ↑ Pérez-Ortega, G., et al.(2016).«Tagetes lluïda Cav.: Ethnobotany, phytochemistry and pharmacology of its tranquilizing properties».Journal of Ethnopharmacology.181
- 221–228.doi:10.1016/j.jep.2016.01.040.Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ «Comproven efecte tranquilizante del pericón i el cempasúchil». Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ «Groc». Tintoreria Mexicana. Consultat el 3 de setembre de 2020.
- ↑ Plantilla:Cita tesis
- ↑ «seues-creus-de-pericon-morelos.html Sant Miguelito i les seues creus de pericón (Morelos)». Consultat el 29 de setembre de 2015.
- ↑ «El pericón, una tradició». Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2015. Consultat el 29 de setembre de 2015.
- ↑ «Tagetes lluïda». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ Everett, Thomas H. (1982). [2], Taylor & Francis, p. 3290. ISBN 978-0-8240-7240-7.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Tagetes lluïda en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576.
[[Categoria:#Condiment de Mèxic]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tagetes lucida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.