Tallaherba
El tallaherba, cortagrama, podadora,[1] talladora d'herba o talladora de pastura és una màquina, manual o motorisada, que posseïx cuchilles d'acer inoxidable i servix per a retallar el herba en jardins,[2] parcs, camps deportius, etcétera. S'usa en la finalitat de mantindre baixa l'altura de l'herba i millorar la seua apariència estètica en obtindre una superfície verda en la mateixa altura en tot el terreny. Es tracta d'un tipo particular, més menut, de segadora, moltes voltes d'altura de tall regulable.
Història
[editar | editar còdic]Invenció
[editar | editar còdic]El tallaherba va ser inventat en 1830 per Edwin Beard Budding de Stroud, Gloucestershire, Anglaterra.[3] Budding, anteriorment carpintero en Chalford, possiblement s'inspirara en el tallador rotatori dissenyat per a tallar la lanilla de la llana teixida en el molí de Brimscombe. El tallaherba de Budding va ser dissenyat principalment per a tallar l'herba dels camps deportius i els jardins extensos, com una alternativa superadora de la dalla, i se li va concedir una palesa britànica el 31 d'agost de 1830.[4]
La primera màquina de Budding tenia 19 polzades d'ample en un bastidor de ferro forjat. La segadora s'espentava des d'arrere. Ferro fos rodes dentadas transmetia la potència del rodell atrasser al cilindre de tall, permetent que el rodell atrasser accionara les cuchilles del cilindre de cort; la relació era de 16:1. Un atre rodell situat entre el cilindre de tall i el rodell principal o de terra podia pujar o baixar per a modificar l'altura de cort. Les retallades d'herba es llançaven cap a davant en una caixa en forma de font. No obstant, pronte es va vore que es necessitava un torra adicional en la part davantera per a ajudar a arrastrar la màquina. En general, estes màquines eren molt similars als tallaherbes moderns.[5]
Dos de les primeres màquines Budding venudes varen ser a Regent's Park Zoological Gardens en Londres i als coleges d'Oxford.[6] En un acort entre John Ferrabee i Edwin Budding datat el 18 de maig de 1830, Ferrabee va pagar els costs d'ampliació de les cuchilles menudes, va obtindre les cartes de palesa i va adquirir els drets per a fabricar, vendre i concedir llicències a atres fabricants en la producció de tallaherbes. Sense la palesa, Budding i Ferrabee varen ser lo suficientment astuts com per a permetre que atres empreses construïren còpies de la seua tallaherba baix llicència, sent la més exitosa Ransomes de Ipswich, que va començar a fabricar tallaherbes ya en 1832.[5]
La seua màquina va ser el catalisador per a la preparació d'óvals deportius d'estil modern, camps de joc (canches), cancha d'herba, etc. Açò va conduir a la codificació de les regles modernes per a molts deports, incloent para fútbol, birles, tenis i uns atres.[7]
Atres millores
[editar | editar còdic]
Varen fer falta dèu anys més i més innovacions per a crear una màquina que poguera ser arrastrada per animals, i xixanta anys ans que es construïra un tallaherba a vapor. En la década de 1850, Thomas Green & Són de Leeds va introduir un tallaherba cridat Silens Messor (que significa tallador silenciós), que utilisava una transmissió per cadena per a transmetre la potència del rodell atrasser al cilindre de cort. Estes màquines eren més llaugeres i silencioses que les màquines accionadas per engranages que les varen precedir, encara que eren llaugerament més cares.[5] L'aument de la popularitat dels deports d'herba va contribuir a la difusió de l'invent. Els tallaherbes es varen convertir en una alternativa més eficient a la dalla i als animals domèstics de pastoreig.
La fabricació de tallaherbes va desapegar en la década de 1860. En 1862, l'empresa de Ferrabee fabricava huit models de distints tamanys de rodells. Va fabricar més de 5.000 màquines fins que la producció va cessar en 1863. Les primeres caixes d'herba eren fonts planes, pero varen adoptar la seua forma actual en la década de 1860. James Sumner, de Lancashire, va patentar el primer tallaherba en impulsat per vapor en 1893. La seua màquina cremava gasolina i/o parafina (queroseno) com a combustible. Eren màquines pesades que tardaven vàries hores en calfar-se fins a alcançar la pressió de funcionament. Despuix de numerosos alvanços, estes màquines varen ser venudes per la Stott Fertilizer and Insecticide Company de Mánchester i Sumner. L'empresa que abdós controlaven es dia Leyland Steam Motor Company.
Cap a 1900, una de les màquines angleses més conegudes era el Ransomes Autómata, disponible en models accionados per cadena o per engranages. Numerosos fabricants es varen introduir en el sector en tallaherbes en motor de gasolina despuix de l'inici de el XX. El primer va ser produït per Ransomes en 1902. L'empresa JP Engineering de Leicester, fundada despuix de la Primera Guerra Mundial, va fabricar una gama de tallaherbes de cadena molt popular. En esta época, un operari podia anar darrere dels animals que tiraven de les grans màquines. Es tracta de les primeres segadoras d'herba en conductor.
La primera palés nortamericà d'un tallaherba de carret es va concedir a Amariah Hills el 12 de giner de 1868.[8] En 1870, Elwood McGuire de Richmond, Indiana, va dissenyar un tallaherba d'espente humà, que era molt llauger i va tindre un èxit comercial. John Burr va patentar en 1899 un tallaherba de cuchilles rotatives millorat, en la colocació de les rodes modificada per a un millor rendiment. Amariah Hills va fundar la Archimedean Lawn Mower Co. en 1871.
En Estats Units, els tallaherbes de gasolina varen ser fabricats per primera volta en 1914 per Ideal Power Mower Co. de Lansing, Míchigan, basant-se en una palesa de Ransom E. Olds. Ideal Power Mower també va introduir el primer tractor d'herba autopropulsado del món en 1922, conegut com "Triplex".[9][10] El tallaherba en tracció de rodells ha canviat molt poc des d'aproximadament 1930. Els tallaherbes de banda, aquells en múltiples jocs de cuchilles per a tallar una franja més àmplia, varen ser construïts en Estats Units en 1919 per la Worthington Mower Company.
Tipos de tallaherba
[editar | editar còdic]
Manuals
[editar | editar còdic]Els tallaherba manuals són aquells que no duen cap tipo de motor i solament en l'espente físic de l'operari es produïx el moviment circular de les cuchilles, normalment helicoidals d'eix horisontal, que tallen l'herba. Són màquines llaugeres pero el seu inconvenient és la necessitat de repassar vàries voltes el terreny.
Elèctrics
[editar | editar còdic]Un tallaherba elèctric du instalat un motor elèctric per a moure la cuchilla rotativa d'eix vertical que du instalada en la part d'avall. Els més usuals es conecten a la ret per mig d'una conexió de cable, sent est un problema en efectuar els girs. Ademés es troben llimitats per la distància, ya que sense un alargador no s'aplega molt llunt. Aixina mateix resulta perillós si la cuchilla aplega a tocar accidentalment el cable. Estes cortadoras d'herba, d'espente manual, estan equipades en motors de 750 a 1800 W i, segons la potència del motor, tenen un ample de cort que va dels 30 als 50 cm. Es recomanen per a jardins de no més de 500 m² d'herba. Hi ha tallaherbes moderns que utilisen bateries, eliminant aixina els inconvenients de l'us del cable.
De gasolina
[editar | editar còdic]
Estes màquines d'espente manual són molt efectius en jardins d'entre 400 m² i 1000 m². La seua autonomia va lligada a la capacitat dels seus tancs de combustible. El seu major inconvenient és la del manteniment del motor ya que necessiten canvis periòdics d'oli o neteges per a que duren. Conten generalment en motors de cicle Otto de 5 a 12 CV (3,5-9 kW) i comprenen un ample de tall de 50 a 100 cm. En un ample de tall de 75 cm poden tallar 1000 m² en al voltant de mija hora.
Tractors
[editar | editar còdic]En el temps els tallaherba han evolucionat i adoptat numeroses formes i dissenys adequant-se a les necessitats. Un pas més allà del tallaherba manual, o el de cuchilles motorisades, a on en abdós casos cal que un usuari espente la màquina a peu, es tenen els tractors tallaherba en cuchilles rotatives. Els minitractores s'oferixen en una àmplia gama de tamanys, en motors de 8 a 30 CV (6-22 kW), que no solament mou el rotor de les cuchilles sino que permet transportar a un conductor. Este tipo de tallaherba té amples de tall 80 a 180 cm i està especialment pensat per a grans extensions d'herba (parcs, camps de deports, etc.).
Robots
[editar | editar còdic]Són aquells que aprofiten la tecnologia recent per a que no tingam que intervindre en cap moment en el tall de l'herba. Es programa d'una manera prou senzilla i es deixa que faça el treball ell solament. Funcionen per mig de sensors i inclús aplegar a realisar passades de manera llineal, progressiva i ordenada. Són impulsades per motor elèctric alimentat per un acumulador.
Robots tallaherba
[editar | editar còdic]Els robot s'assemblen a les aspiradores robotizadas. En acció, és casi com vore un Roomba corrent al voltant de la seua herba, ordenant les coses. No obstant, quan es tracta de lo que hi ha dins (mecanisme), les coses no podrien ser més diferents.
Tots els tallaherbes usen un motor que funciona en bateries en cuchilles de tall, una estació base alimentada per corrent alterna, cable perimetral i sensors que eviten que ixquen de la seua propietat o ixquen al carrer. En un extrem del cable del perímetro conectat a un terminal en l'estació base, el cable es coloca a lo llarc de la vora de la seua herba i es manté en el seu lloc utilisant estacas similars a les que s'usen per a armar una tenda de campanya. L'atre extrem del cable termina en l'estació base i està conectat al segon terminal. La base no solament carrega el tallaherba, sino que també proporciona una càrrega elèctrica al cable. Els sensors en la podadora usen el cable carregat per a guiar-ho a lo llarc dels llímits i retornar a la base quan es talla l'herba o quan la bateria necessita recarregar-se.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «podadora | Diccionari de americanisme» (en és). «Diccionari de americanisme». Consultat el 2024-06-17.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Història del tallaherba». oldlawnmowerclub.co. uk.
- ↑ Palés Estats Units. Everett G. Passmore 28 de giner de 1879- Millora de les cortadoras d'herba - Palesa número 8560; vejau la pàgina 1, col 2. Per a obtindre una còpia, vejau Google Patents copy. Esta font indica que el número de palés és "6.080". Segons "British patent numbers 1617 - 1852 (old séries) [1] archivat en Wayback Machine. el número de palés s'hauria assignat en algun moment despuix de 1852 i hauria pres la forma de "6080/1830".
- ↑ 5,0 5,1 5,2 The Old Lawnmower Club. «Història dels tallaherbes». The Old Lawnmower Club.
- ↑ «The Hall & Duck Trust: Lawn Mower History Part 2». Hdtrust.co.uk.
- ↑ Australian Broadcasting Corporation's Ràdio National Ockham's Razor, emés per primera volta el 6 de juny de 2010.
- ↑ mary bellis. «htm Pastures més verdes - Història del tallaherba». Inventors.about.com.
- ↑ «Ideal Power Lawn Mower». reoldsmuseum.org. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2019. Consultat el 6 de novembre de 2022.
- ↑ «Lansing & Lawnmowers». reoldsmuseum.org.
- ↑ «a-la teua-jardin/ robot tallaherba».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tallaherba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.