Anar al contingut

Tangram

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tangram
Esta és la configuració normal de les peces del Tangram.

El tangram és un joc chinenc molt antic, que consistix en formar siluetes de figures en les sèt peces donades sense solaparlas. Les 7 peces, cridades "Tans", són les següents:

  • triànguls, dos construïts en la diagonal principal del mateix tamany, els dos menuts de la franja central també són del mateix tamany i un de tamany mig ubicat en un cantó.
  • quadrat
  • paralelogramo o romboide

Normalment els "Tans" es guarden formant un quadrat.

Existixen vàries versions sobre l'orige i popularitat del tangram, una de les més famoses en el vocablo llatí "grama" que significa escrit o gràfic. Una atra versió diu que l'orige del joc es remonta als anys 618 a 907 de nostra era, época en la que va regnar en China la dinastia Tang d'a on es derivaria el seu nom.

Pot ser de varis i distints colores

Història del tangram

[editar | editar còdic]
Tangram imprimible

El Tangram és un rompecabezas que està compost per 7 peces: un paralelogramo (romboide), un quadrat i 5 triànguls. L'objectiu d'este joc és crear figures utilisant les 7 peces. Les peces deuen tocar-se pero no superpondre's. Segons els registres històrics chinencs, estos mobles estaven formats originalment per un joc de 6 taules rectangulars. Més alvance es va agregar una taula triangular i les persones podien acomodar les taules de manera que formaren una gran taula quadrada. Va haver una atra variació més alvance, durant la dinastia Ming, i una miqueta més vesprada va ser quan es va convertir en un joc.

Hi ha una llegenda que diu que un sirviente d'un emperador chinenc duya un mosaic de ceràmica, molt car i fràgil, i va entropeçar trencant-ho en péntols. Desesperat, el sirviente va tractar de formar de nou el mosaic en forma quadrada pero no va poder. No obstant, es va donar conte de que podia formar moltes atres figures en els péntols.

No se sap en certea quí va inventar el joc ni quàn, puix les primeres publicacions chinenques en la que apareix són de el XVIII, i llavors el joc era ya molt conegut en varis països. En China, el Tangram era molt popular i es considerava un joc per a dònes i chiquets.

A partir de el XVIII, es varen publicar en Amèrica i Europa vàries traduccions de llibres chinencs en els que s'explicaven les regles del Tangram, el joc era cridat "el rompecabezas chinenc" i es va tornar tan popular que ho jugaven chiquets i adults, persones comunes i personalitats del món de les ciències i les arts; el tangram s'havia convertit en una diversió universal. Napoleón Bonaparte es va convertir en un verdader especialiste en Tangram des del seu exili en l'illa de Santa Elena.

Paradoxes

[editar | editar còdic]

Una paradoxa del tangram és una falàcia aparent en la composició de figures. Per eixemple, dos figures compostes pel mateix conjunt de peces, una de les quals sembla ser un subconjunt de l'atra.

Una d'estes famoses paradoxes és la dels dos monges, atribuïda a Henry Dudeney, la qual consistix en dos formes similars, una en peu i una atra sense ell.[1]

En realitat, la zona del peu està compensada en la segona figura per un cos subtilment més gran.[2]

La paradoxa dels dos monges.

Una atra paradoxa, la de la tassa màgica, va ser proposta per Sam Loyd en el llibre The 8th Book of Tan.[3]

La paradoxa de la tassa màgica.

Cada una d'estes tasses va ser composta usant les mateixes sèt formes geomètriques, pero la primera està completa i les atres tenen buits de distints tamanys.[4]

En realitat, la figura de l'esquerra és una miqueta més curta que les atres dos, la del mig és una miqueta més ampla que la de la dreta i la de la dreta és més estreta.

Una atra paradoxa, la del quadrat misteriós, també va ser proposta per Sam Loyd:[5]

...el quadrat misteriós, construït en sèt peces. Hi ha un cantó que se suprimix i, aixina i tot, el resultat seguix tenint sèt peces.[2]
La paradoxa del quadrat misteriós.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dudeney, H. (1958). Amusements in Mathematics, New York: Dover Publications.
  2. 2,0 2,1 Barile, Margherita: «Tangram Paradox» en Wolfram Web Resource, (Eric W. Weisstein).
  3. (1968) The eighth book of Tan – 700 Tangrams by Sam Loyd with an introduction and solutions by Peter Van Note, New York: Dover Publications, p. 25.
  4. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2016. Consultat el 10 de novembre de 2012.
  5. (1903) The 8th Book of Tan by Sam Loyd, Dover Publications.


Referències

[editar | editar còdic]