Anar al contingut

Taposiris Magna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taposiris Magna
Erro al crear miniatura:
Pilonos del temple de Osiris en Taposiris Magna.
Archiu:Internal view towards South of the Osiris Temple in Taposiris Magna.JPG
Vista sur de les ruïnes de l'interior del temple de Osiris.
Archiu:TaposirisTempleChurch.jpg
Restants de la basílica cristiana en el temple de Osiris.

Taposiris Magna va ser una ciutat i un temple egipcíac establits per Ptolomeo II entre els anys 280 i 270 a. C. El nom significa 'gran tomba d'Osiris', que Plutarco identifica en un temple egipcíac en la ciutat.

Les ruïnes de l'antiga ciutat helenística, romana i bizantina, hui, la moderna Abusir, situada a 45km a l'oest d'Aleixandria, en la governació de Matrú.

Despuix de la conquista d'Egipte per Alejandro Magne en 332 a. C. i en la fundació d'Aleixandria, el temple de Taposiris Magna es va convertir en el centre del festival religiós de Joiak.

Funció comercial

[editar | editar còdic]
Archiu:Pharos at Abuqir.jpg
Ruïnes del far, conegut com Bourg el-Arab.

La ciutat se situava en el braç navegable de l'ara sec i fòra de la base de l'antic llac Mariout. La mida del llac planteja la possibilitat de l'importància del paper que el port va jugar en el comerç entre Egipte i Líbia. Els comerciants de l'oest podrien utilisar el transport marítim fins al port i des d'allí prendre la ruta de la caravana. D'igual modo el comerç cap a Líbia podria utilisar embarcacions en Taposiris i transportar mercaderia a ciutats de l'interior d'Egipte, a pesar de que esta teoria també té els seus crítics.[1][2] El vi produït en esta zona d'Egipte era també famós en este periodo.[3] Edificis privats i públics han segut trobats en la zona junt a cisternes i iglésies. La necròpolis mostra una varietat d'estils de sepeli de sarcòfecs a piràmides de columnes o pilastres. Este poblament antic va ser ocupat des del segon sigle a. C a el XVII.[4]

El temple de Osiris i el far

[editar | editar còdic]

En un aflorament de calcàrea que separa el llac Mareotis del mar Mediterrànea, s'ubiquen dos monuments que varen ser restaurats parcialment en els anys 1930. Un és una torre utilisada en la reconstrucció del far d'Aleixandria i l'atre són els restants d'un temple de Osiris que també és considerat com el lloc a on podria descansar Cleopatra.[5] En estudis erudits de la torre que encara es desenrollen plantegen que "La Torre de Abusir" no era un far sino inclús una atalaya. Va ser provablement construïda durant la dinastia ptolemaica despuix de la construcció del Far i era només un monument funerari.[6]

Győző Vörös, que va excavar entre 1998 i 2004 va descobrir els fonaments d'un santuari d'estil grec, l'únic temple grec trobat en Egipte, fins al moment. Més vesprada, durant el periodo romà seria desmantellat per a readaptar-ho com a fortalea i a finals de el IV es va construir una basílica cristiana dins de les muralles i més vesprada es convertiria en monasteri bizantí.Győző Vörös (2004). Taposiris Magna. A temple, fortress and monastery of Egypt, Egypt Excavation Society of Hungary. ISBN 963214886X.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kathryn A. Bard (14 May 1999). Encyclopedia of the Archaeology of Ancient Egypt, Routledge, p. 927. ISBN 978-0-415-18589-9.
  2. Donen Richardson (1 de març de 2003). Rough Guide to Egypt, Rough Guides, p. 825. ISBN 978-1-84353-050-3.
  3. Michel Chauveau (2000). Egypt in the Age of Cleopatra: History and Society Under the Ptolemies, Cornell University Press, p. 63. ISBN 978-0-8014-8576-3.
  4. Alan B. Lloyd (25 May 2010). A Companion to Ancient Egypt: Two Volume Set, John Wiley & Sons, p. 351. ISBN 978-1-4443-2006-0.
  5. Eddie Edwards; Edward J. Edwards, {{{nom2}}}. The French Ruse, Eddie Edwards, p. 171. ISBN 978-1-257-15527-9.
  6. El Fakharani, F. (1974). El "Far" de Abusir en Egipte. Estudis de Harvard en Filologia Clàssica, 78, 257-272. doi:1. Recuperat de https://www.jstor.org/stable/311209 doi:1


Referències

[editar | editar còdic]