Anar al contingut

Far d'Aleixandria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lighthouse - Thiersch.png
Far d'Aleixandria


El Far d'Aleixandria (en grec: Φάρος της Αλεξάνδρειας) va ser una torre construïda en el III durant la dinastia ptolemaica, en el regnat de Ptolomeo II (280-247 a. C.) en l'illa de Far en Aleixandria, Egipte, per a servir com a punt de referència del port i com far, en una altura estimada d'a lo manco 100 metros. Va ser una de les estructures més altes fetes per l'home durant molts sigles, i forma part de les sèt maravelles del món antic per Antípatro de Sidón.[1]

El far va ser greument danyat per tres terremots ocorreguts entre els anys 956 i 1323,[2] convertint-se en un edifici en ruïnes. Va ser la tercera maravella del món antic més longeva, despuix del Mausoleu de Halicarnaso i la Gran Piràmide de Guiza, sobrevivint en part fins a 1480, quan les últimes pedres varen ser utilisades en la construcció del Fort de Qaitbey en el mateix lloc.

En 1994, un grup d'arqueòlecs francesos varen descobrir numerosos restants del far en la plataforma marina mentres bucejaven a escassa profunditat en el port oriental d'Aleixandria.[3] En 2016 el ministre d'Antiguetats d'Egipte va anunciar alguns proyectes per a convertir les ruïnes subaquàtiques d'Aleixandria, incloent el far, en un museu subaquàtic.[4]

Història

[editar | editar còdic]

El far va ser construït durant el III abans de Crist en l'illa de Far (Pharos), front a Aleixandria.[5] Despuix del decés d'Alejandro Magne, el primer monarca ptolemaico, Ptolomeo I, es va declarar faraó en 305 a. C. i va finançar la construcció del far poc despuix. L'edifici va ser terminat durant el regnat del seu fill, Ptolomeo II, i les obres varen tindre una duració de dotze anys en un presupost de 800 talents d'argent.[6] El far albergava una foguera nocturna en el cim, que marcava la posició de la ciutat als navegants, ya que la costa en la zona del delta de l'Nilo és molt plana i es caria, per tant, de qualsevol referència per a la navegació marítima, i estava construït en la seua majoria en blocs sòlits de pedra calcàrea i granit.[7]


Estrabón va deixar constància de que Sóstrato de Cnido va realisar una inscripció en lletres metàliques en honor als «sapients deus». Posteriorment, Plinio el Vell va escriure que Sóstrato va ser l'arquitecte, tema que encara se seguix debatent.[8] En el II Luciano va escriure que Sóstrato va amagar el seu nom baix una capa d'algeps en el nom de Ptolomeo per a que quan esta capa caiguera, el seu nom fora visible en la pedra.[9] Els blocs de arenisca i calcàrea usats en la construcció provenen de la regió desértica d'Uadi Hammamat a l'est d'Egipte.[10]

Altura i descripció

[editar | editar còdic]

Les descripcions àraps del far són consistents, a pesar de les reparacions despuix dels danys sísmics, en una estructura de tres cossos: quadrat, octogonal i cilíndric.[5] Les fonts varien en l'altura de l'estructura tan sol en un 15 %, entre 103 i 118 metros d'altura, en una base de 30x30 metros.[11] Al-Masudi va escriure en el X que la cara que mirava cap a la mar albergava una inscripció dedicada al deu Zeus.[12] Aixina mateix, el geógrafo al-Idrisi va visitar el far en 1154 i va observar obertures en les parets a lo llarc de l'eix rectangular en plom utilisat com a agent de farcidura entre els blocs de mampostería de la base. Va calcular que l'altura total del far era d'uns 162 metros.[13]

En el seu cim es trobava un espill que reflectia la llum solar durant el dia; mentres que durant la nit s'encenia una foguera.[5] Algunes monedes romanes falcades en la ceca d'Aleixandria mostren una estàtua de Salamandra en cada una dels cantons de l'edifici i una atra de Poseidón o Zeus en el cim.[14]


La descripció més exhaustiva del far es deu al viager àrap Abou Haggag Youssef Ibn Mohammd el-Balawi el-Andaloussi, qui va visitar Aleixandria en 1166.[15] Balawi va proporcionar la descripció i mides de l'interior de la base rectangular del far. Per eixemple, descriu cóm la rampa interior estava techada en mampostería a uns 189 centímetros, lo que permetia passar a dos cavalls al mateix temps. En sentit horari, la rampa donava accés a quatre plantes en díhuit, catorze i dèsset habitacions en la segona, tercera i quarta plantes, respectivament. Balawi apuntava a que la base del far media 30 metros de llarc en cada costat en una rampa d'unió de 300 metros de llarc i 10 d'ample. La secció octangular es calcula que media 16,4 metros d'ample, mentres que el diàmetro de la secció cilíndrica s'apunta en uns 8,7 metros. El oratorio ubicat en el cim del far tenia un diàmetro de 4,3 metros.[13]

Atres fonts posteriors a la destrucció del far pel terremot de Creta de 1303 inclouen a Ibn Battuta, un erudit i explorador marroquí, que va visitar Aleixandria en 1326 i 1349. Battuta va observar un estat d'abandó únicament en la zona rectangular i en la rampa d'accés, per lo que li va propondre al sultà An-Nassir Muhammad construir un nou far en les rodalies de l'abandonat, pero este proyecte no es va portar a terme despuix del decés del sultà en 1341.[13]

Destrucció

[editar | editar còdic]

El far es va badar parcialment i es va danyar durant els terremots de 796 i 951, ademés de colapsar estructuralment en el terremot de 956 i de nou en els de 1303 i 1323.[5] El número elevat de terremots es deu al llímit entre dos plaques tectónicas: l'africana-aràbiga i la del mar Rojo, a 350 i 520 quilómetros respectivament del far. Les evidències documentals revelen que el terremot de 956 va ser el primer en danyar estructuralment l'edifici per damunt dels 20 metros. Despuix del sisme, s'evidencien la colocació d'una cúpula d'estil islàmic despuix de la caiguda d'una escultura que coronava el monument. No obstant, el terremot més destructiu va ser el de 1303 que es va originar en l'illa de Creta.[16] Finalment, les enrunes varen desaparéixer en 1480, quan el sultà d'Egipte Qaitbey va construir un fort en la plataforma a on estava ubicat el far utilisant estes pedres.

L'escritor de el X Al-Masudi escriu sobre una llegenda sobre la destrucció del far, segons la qual durant el govern del califa omeya Abd al-Málik (r. 705-715), l'Imperi bizantí va manar a un eunuc que es va convertir a l'islam i es va guanyar la confiança del califa, permetent-li buscar tesors en la base del far. Esta exhaustiva busca va destruir els fonaments i va fer que el far colapsara, per lo que l'eunuc va fugir en un barco.[17]

Significació

[editar | editar còdic]

Conta la llegenda que els habitants de l'illa de Pharos eren nàufrecs; d'ahí que Ptolomeo I Soter va manar construir el far per a ajudar a guiar als barcos a port de nit.[18]

Pharos es va convertir en l'orige etimològic de la paraula "far" en grec (φάρος), moltes llengües romançades com el francés (phare), l'italià i l'espanyol (far), el rumà (far) i el portugués (farol), i inclús algunes llengües eslaves com el búlgar (far).[5]

Investigació arqueològica

[editar | editar còdic]

En 1968 el far va ser redescubierto. l'Unesco va subvencionar una expedició d'arqueòlecs marins al jaciment, dirigida per Honor Frost. La directora va confirmar l'existència de ruïnes que varen formar part del far, encara que, per l'absència d'arqueòlecs especialisats i a que la zona s'estava militarisant, l'exploració va ser paralisada.[19]

Un equip d'arqueòlecs francesos dirigits per Jean-Yves Empereur redescubrió els restants del far a finals de 1994 en el port oriental d'Aleixandria. Empereur va treballar junt a la directora de fotografia Asma el-Bakri, qui va utilisar una cambra de 35 mm per a realisar les primeres fotografies subaquàtiques de columnes i estàtues derruïdes. Els descobriments més rellevants de Empereur varen consistir en blocs de granit d'entre 49 i 60 tonellades en massa a sovint partits en péntols, 30 esfinges, 5 obeliscs i columnes en inscripcions pertanyents al regnat de Ramsés II (1279-1213 a. C.). La catalogació de més de 3300 peces va ser completada per Empereur i el seu equip a finals de 1995 usant una combinació de fotografia i cartografia. Aixina mateix, es varen restaurar trentassís peces de blocs de granit i atres artefactes actualment exhibits en museus d'Aleixandria.[20] Al començament de la década de 1990, l'arqueòlec subaquàtic Franck Goddio va començar una exploració en el costat opost del port a on havia treballat Empereur. Ademés, imàgens satelitales han demostrat l'existència de nous restants arqueològics tals com embarcaderos, vivendes i temples que han acabat en el fondo marí per terremots i atres desastres naturals.[21] És possible bucejar i observar les ruïnes. L'Unesco està treballant actualment en el Govern d'Egipte en una iniciativa per a afegir la Baïa d'Aleixandria, incloent els restants del far, en una llista de jaciments sumergits Patrimoni de la Humanitat.[22]

Reconstrucció

[editar | editar còdic]

En maig de 2015 el Govern d'Egipte i la governació d'Aleixandria varen aprovar la reconstrucció del far. El proyecte, estimat en uns 40 millons de dólars, conta en el respal de varis països de l'Unió Europea (França, Alemània, Itàlia i Grècia) per a incloure el Far en l'ambiciós proyecte Medistone, concebut per a recrear i conservar els monuments arquitectònics de l'época ptolomea.[23][24]

En la cultura

[editar | editar còdic]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Clayton, Peter A.; Price, Martin J. (2013-08-21). Seven Wonders Ancient World (en en), Routledge. ISBN 978-1-135-62928-1.
  2. ↑ «El Far d'Aleixandria» (en és). Enciclopèdia de l'Història del Món. Consultat el 2021-09-30.
  3. ↑ «NOVA Online | Treasures of the Sunken City». www.pbs.org. Consultat el 2021-03-17.
  4. ↑ «Sunken Ruins of Alexandria Will Be World's First Underwater Museum». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de març de 2016. Consultat el 2021-03-17.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Vallejo, Irene (2019). «Equilibri a brot de l'abisme: la Biblioteca i el Mueso d'Aleixandria», L'infinit en un junc, Barcelona: Penguin Ramdom House Grup Editorial S.A.O., pp. 69-70. ISBN 978-84-663-7611-2.
  6. ↑ «Pharos: The Lighthouse at Alexandria». penelope.uchicago.edu. Consultat el 2021-03-17.
  7. ↑ «Lighthouse of Alexandria». World History Encyclopedia. Consultat el 2021-03-17.
  8. ↑ Tomlinson, Richard Allan (1992). From Mycenae to Constantinople: The Evolution of the Ancient City (en en), Routledge. ISBN 978-0-415-05998-5.
  9. ↑ McKenzie, Judith; McKenzie, Rhys-Davids Junior Research Fellow in Archaeology Judith; Moorey, {{{nom3}}} (2007-01-01). The Architecture of Alexandria and Egypt, C. 300 B.C. to A.D. 700 (en en), Yale University Press. ISBN 978-0-300-11555-0.
  10. ↑ https://www.researchgate.net/publication/252071415
  11. ↑ McKenzie, Judith; McKenzie, Rhys-Davids Junior Research Fellow in Archaeology Judith; Moorey, {{{nom3}}} (2007-01-01). The Architecture of Alexandria and Egypt, C. 300 B.C. to A.D. 700 (en en), Yale University Press. ISBN 978-0-300-11555-0.
  12. ↑ Jordan, Paul (2014). The Seven Wonders of the Ancient World, Abingdon, Oxon ; New York : Routledge. ISBN 978-1-317-86885-9.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Behrens-Abouseif, Doris (January 1, 2006). "The Islamic History of the Lighthouse of Alexandria". Muqarnas Online. 23 (1): 1–14. doi:10.1163/22118993-90000093. ISSN 0732-2992.
  14. ↑ Haas, Christopher (1997). Alexandria in Clapix Antiquity: Topography and Social Conflict. Johns Hopkins. ISBN 0-8018-8541-8.
  15. ↑ Clayton, Peter; Price, Martin (1988). The Seven Wonders of the Ancient World. Dorset. ISBN 0-880-29393-4.
  16. ↑ Abdelnaby, Adel I.; Elnashai, Amr S. (October 2013). "Integrity assessment of the Pharos of Alexandria during the 1303 CE earthquake". Engineering Failure Analysis. 33: 119–138. doi:10.1016/j.engfailanal.2013.04.013.
  17. ↑ Eickhoff, Ekkehard (1966). Seekrieg und Seepolitik zwischen Islam und Abendland: dones Mittelmeer unter byzantinischer und arabischer Hegemonie (650-1040) (en alemà). De Gruyter.
  18. ↑ Clayton, Price, & Price, Martin. (1988). The seven wonders of the ancient world (Les sèt maravelles del món antic). London ; New York: Routledge. (anglés)
  19. ↑ Frost, H. (2000). From Byblos to Pharos: some archaeological considerations. In N. Grimal, M. H. Mostafa, & D. Nakashima (Authors), Underwater archaeology and coastal management: Focus on Alexandria (pp. 64–68). Paris: UNESCO.
  20. ↑ «Raising Alexandria» (en en). Smithsonian Magazine. Consultat el 2021-03-17.
  21. ↑ Boukhari, Sophie (February 1997). "Swimming With Sphinxes". UNESCO. 87.
  22. ↑ «Museums and Tourism | United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 de novembre de 2012. Consultat el 2021-03-17.
  23. ↑ «Egipte construirà una rèplica del Far d'Aleixandria» (en és). La Brúixola Verda. Consultat el 2021-03-17.
  24. ↑ https://cordis.europa.eu/article/aneu/86904-a-window-into-ancient-history/és

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Vallejo, Irene (2019). «Equilibri a brot de l'abisme: la Biblioteca i el Museu d'Aleixandria», L'infinit en un junc, Barcelona: Penguin Ramdom House Grup Editorial S.A.O.. ISBN 978-84-663-7611-2.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Far_d%27Aleixandria&oldid=745199»