Taraxacum

Erro al crear miniatura:

Taraxacum (Taraxacum)

Taraxacum és un gènero de plantes en flors de la família Asteraceae conegudes comunament com a dents de lleó, panaders o ásteres. S'han descrit uns 3.600 tàxons, dels que uns 2300 són espècies acceptades, en 4 tàxons infraespecíficos també acceptats, tot el restant es va repartint entre uns 500 sinònims i prop de 550 sense resoldre.

Etimologia

El vocablo Taraxacum és una paraula en Llatí derivada del persa tharakhchakon o talj chakuk (تلخ چکوک), que significa "herba amarga" i que designa un cert tipo de chicòria. No va ser fins a l'any 1000 que el vocablo va passar al llatí medieval a través del mege persa Avicena. També se li atribuïx l'etimologia grega taraxos, mal, malaltia, i akon, remei, en alusió a la seua propietats medicinals.

Característiques generals

Són plantes herbàcees bienals o perennes natives de les zones templades del Hemisferi Nort encara que actualment es troben difoses i són comuns en les zones templades de pràcticament el món sancer, llevat Àfrica tropical. En alguns llocs li la considera una maleza i, per un atre part, a certes espècies se'ls dona us alimentici o medicinal.

Descripció

Herbes perennes escaposas, en làtex. Fulls numerosos, pecioladas; làmina de ovada a ovado-lanceolada o espatulado-lanceolada, de dentada a pinnatisecta, en els lòbuls generalment dentados —atres voltes els lòbuls es troben dividits (fulls disectas o lòbuls disectos)—, lòbul terminal linguliforme, triangular, sagitado, hastado o trilobulado, acuminado o mucronulado, en la nerviación poc notòria. Capítul solitari al final de l'escape; involucre en 3-4 files de bràcteas, les internes lanceoladas en la vora escarioso, generalment corniculadas o en una callosidad en l'àpiç, les externes ovadas, ovado-lanceoladas, lanceoladas o lineares, planes, corniculadas o callosas, erectas, recurvadas o reflectixes, a sovint en una vora escarioso i ciliolado cap a l'àpiç; receptàcul glabro, areolado. Flores liguladas, de color variable pero generalment groc, blanquecino o rosat pàlit, hermafroditas en el envés verdoso o de rojós a castanyer, en 5 dents; anteras en la base acuminada; estil que finalisa en dos estigmes semicilíndricos; obertes durant el dia i tancades durant la nit. Frut en aquenio en vilano pedicelado; el cos del aquenio és de cilíndric a fusiforme o obcónico, sulcado longitudinalmente, pla o muricado, en tubèrculs, escuámulas o espículas cap a l'àpiç, i s'atenua en un apèndix cònic o cilíndric (con), a voltes en espículas, que rodeja al pedicel pla del vilano (pico o rostre); vilano format per numerosos bolets blancs, de color marfil,

groc o vert en la base, planes o escábridas.

Etimologia

Taraxacum: nom genèric llatíissat que procedix del àrap tharakhchakon, aplicat a les plantes d'este gènero.

Classificació taxonómica

Taraxacum sect. Celtica A.J.Richards

• Eixemples: Taraxacum duplidentifrons, Taraxacum gelertii

Taraxacum sect. Erythrosperma (H.Lindb.) Dahlst.

• Eixemples:Taraxacum brachyglossum, Taraxacum disseminatum, Taraxacum divulsum, Taraxacum erythrospermum, Taraxacum lacistophylloides, Taraxacum lacistophyllum, Taraxacum magnolevigatum, Taraxacum parvilobum, Taraxacum proximum, Taraxacum rubicundum, Taraxacum scanicum, Taraxacum silesiacum, Taraxacum tanyolobum, Taraxacum tenuilobum, Taraxacum tortilobum

Taraxacum sect. Hamata H.Øllg.

• Eixemple: Taraxacum hamatiforme

Taraxacum sect. Mongolica (Dahlst.) R.Doll

• Eixemple:Taraxacum albidum

Taraxacum sect. Palustria Dahlst.

• Eixemples: Taraxacum palustre, Taraxacum anserinum, Taraxacum balticiforme, Taraxacum bavaricum, Taraxacum heleonastes, Taraxacum hollandicum, Taraxacum madidum, Taraxacum multilepis, Taraxacum turfosu

Taraxacum sect. Ruderalia Kirschner, H.Øllg. & Štěpánek

• Eixemples: Taraxacum officinale, Taraxacum acervatulum, Taraxacum acrophorum, Taraxacum adiantifrons, Taraxacum aequilobum, Taraxacum aganophytum, Taraxacum alatum, Taraxacum amplum, Taraxacum ancistrolobum, Taraxacum baeckiiforme, Taraxacum borgvallii, Taraxacum brevisectoides, Taraxacum caloschistoides, Taraxacum canoviride, Taraxacum concinnum, Taraxacum demotes, Taraxacum ekmanii, Taraxacum exsertiforme, Taraxacum fasciatum, Taraxacum guttigestans, Taraxacum haematicum, Taraxacum hepaticum, Taraxacum lacinulatum, Taraxacum longisquameum, Taraxacum mimulum, Taraxacum oblongatum, Taraxacum oinopolepis, Taraxacum oxyrhinum, Taraxacum pallescentiforme, Taraxacum paradoxachrum, Taraxacum paucijugum, Taraxacum pectinatiforme, Taraxacum perfissum, Taraxacum plicatiangulatum, Taraxacum porrigens, Taraxacum procerum, Taraxacum pulchrifolium, Taraxacum quadrangulum, Taraxacum sahlinii, Taraxacum selenoides, Taraxacum severum, Taraxacum sphenolobum, Taraxacum subcanescens, Taraxacum subgentiliforme

Espècies

Llista completa de tots els tàxons descrits, els acceptats, els sinònims i els que queden taxonómicamente sense resoldre en "The Plant List" [2].

Vejau també Anex: Espècies de Taraxacum

Llista de les espècies descrites en esta Wiki

Espècies presents en Espanya

Galeria d'imàgens

• 
  T. albidum
• Erro al crear miniatura:
  T. californicum
• Erro al crear miniatura:
  T. japonicum
• Erro al crear miniatura:
  T. laevigatum
• Erro al crear miniatura:
  T. officinale
• Erro al crear miniatura:
  T. platycarpum

Comestibilidad

Tota la planta, incloses els fulls, els tallos, les flors i les raïls, és comestible i nutritiva, en nutrients com a vitamines A i K, aixina com calcio i ferro. Les dents de lleó es troben en sis continents i s'han arreplegat per a l'alimentació des de la prehistòria, pero les varietats cultivades comercialment per al consum són principalment natives d'Eurasia i Amèrica del Nort. És una planta perenne i els seus fulls tornen a créixer si es deixa intacta la raïl primària. Per a que els fulls siguen més apetecibles, solen escaldarse per a llevar-los el amargor, o saltear de la mateixa manera que les espinacs. Els fulls de dent de lleó formen part de la cuina de Cachemira tradicional, de la cuina espanyola, de la cuina italiana, de la cuina albanesa, de la cuina eslovena, cuina dels judeus sefardíes, cuina chinenca, cuina grega (χόρτα) i cuina coreanas. En Creta, els fulls d'una varietat anomenada Mari (Μαρί), Mariaki (Μαριάκι), o Koproradiko (Κοπροράδικο) són consumides pels lugareño, crues o hervir, en ensalades. El T. megalorhizon, una espècie endèmica de Creta, es consumix de la mateixa manera; només es troba a gran altura () i en llocs de guaret, i es diu pentaramia (πενταράμια) o agrioradiko (αγριοράδικο).

Els pétals de la flor, junt en atres ingredients entre els que solen figurar cítrics, s'utilisen per a elaborar vi de dent de lleó. Les seues raïls mòltes i torrades poden utilisar-se com a café de dent de lleó, una alternativa sense cafeïna. La dent de lleó també s'utilisava tradicionalment per a elaborar el refresc tradicional britànic dent de lleó i bardana, i és un dels ingredients de la cervesa de raïl. Les dents de lleó varen ser considerats en el seu dia com manjares per l'alta burguesia victoriana britànica, que els utilisava sobretot en ensalades i sándwiches.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Taraxacum.
• Wikispecies té un artícul sobre Taraxacum.
• Richards, A. J. 1972. The Taraxacum flora of the British Isles. Watsonia 9 (supplement): 1-141.
• Gail, Peter. The Dandelion Celebration: A Guide to Unexpected Cuisine. Cleveland, Ohio: Goosefoot Acres Press, 1994. ISBN 1-879863-51-0.

• ^{[enllaç trencat]}