Tarsius pumilus

El tarsero pigmeo (Tarsius pumilus) és una espècie de primat del gènero Tarsius de comportament nocturn que es troba en el sector central de Célebes, Indonèsia, en un àrea en menor diversitat d'espècies vegetals que el bosc tropical de terres baixes. Li'l considerava extint a principi de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Després, en l'any 2000, investigadors indonesis varen matar accidentalment un mentres atrapaven rates. Els primers tarseros pigmeos vists en vida des de la década de 1920 varen ser trobats per un equip de la Texas A&M University en el mont Rore Katimbo, en el parc nacional Lore Lindu en agost del 2008.

Els dos machos i la femella trobats varen ser capturats usant una ret, i se'ls varen colocar dispositius de rastreig en collars per a seguir els seus moviments. Eren els primers tarseros pigmeos trobats en més de 80 anys, #lo que va descartar l'idea de la seua extinció que tenien alguns primatólogos. S'inclou en la llista d'Els 25 primats en major perill del món.

Descripció física

El tarsero pigmeo té una llongitut d'entre 95 i 105 mm i pesa menys de 57 grams. Es diferencia d'atres tarseros per ser més menut, tindre menor pes corporal i també per tindre orelles més chiques que el restant de les espècies del gènero. El seu pelaje és més bronzejada, predominant colors grisos, rojos i marrons. La seua coa té molt pèl i varia en llongitut entre els 135 i 275 mm. La característica més notable de l'espècie són els seus grans ulls, de prop de 16 mm de diàmetro. Té unglas en els cinc dits de les mans i en dos dels dits dels peus. Les seues ungles, semblades a garres, li ajuden en la força d'agarre; les usa per a aferrar-se verticalment per a alimentar-se i locomoció.

Comportament

El T. pumilus forma parelles estables, que permaneixen juntes per més de 15 mesos. Esta condició és usualment monógama. Té dos temporades de reproducció. Una a l'inici de la temporada plujosa, i una atra al final d'esta, separades per uns 6 mesos. La gestació dura en promig 178 dies, a on el naiximent ocorre en maig i en novembre-decembre. Les crío són molt precoces i es desenrollen ràpidament de manera similar a atres membres del gènero.

El tarsero pigmeo és nocturn i principalment arborícola. Passa la major part del dia dormint en branques verticals. Esta espècie no construïx nius. A diferencie d'atres espècies del gènero, no usa glándulas d'olor per a marcar el seu territori. La comunicació tàctil i l'interacció són molt importants en el tarsero pigmeo de la mateixa manera que en atres espècies.

Dieta

Els tarseros, en general, són insectívors i són els únics primats completament carnívors. Mengen artròpodes, i es diu d'alguns que mengen aus i culebras. Com a insectívors, juguen un rol integral en el seu hàbitat ya que estructuren la trama alimentícia.

Referències

• Plantilla:MSW3 Groves

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tarsius pumilus.
• Wikispecies té un artícul sobre Tarsius pumilus.