Tavorita
La tavorita és un mineral fosfat de liti i ferro, en hidroxilos. Va ser edscrito com una nova espècie mineral a partir d'eixemplars obtinguts en la mina Sapucaia, Galiléia, Mines Geraes (Brasil), que és conseqüentment la localitat tipo. El nom és un homenage a Elysairio Tavora, professor de mineralogia en l'Universitat de Riu de Janeiro.[1]
Propietats físiques i químiques
[editar | editar còdic]La tavorita pertany al grup de l'ambligonita, sent isoestructural en ella i en la montebrasita. Apareix generalmento com a masses finamente granudas i com agregats de microcristales laminares lluentes, com un fosfat de formació tardana en pegmatita granítiques zonadas. Es troba associat a atres fosfat secundaris, com la barbosalita i la hureaulita, i a primaris com la trifilita. Pot contindre part del ferro en forma de ferro ferroso, i també una miqueta de manganeso.
Jaciments
[editar | editar còdic]La tavorita és un mineral rar, conegut solament en unes quantes decenes de jaciments en el món. Els jaciments a on s'han trobat els eixemplars més notables són la pegmatita de la mina Serra Branca, en Pedra Lavrada, Paraíba, (Brasil), Sandamap, en la regió d'Erongo (Namíbia), i la pegmatita de la mina Tip Top, Fourmile, comtat de Custer, Dakota del Sur (USA).[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ American Mineralogist, 40, 952-966..
- ↑ «Tavorite. Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tavorita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.