Ambligonita
.jpg){kind=link}
La ambligonita és un mineral de la classe 8 (minerals fosfat) de la classificació de Strunz. Va ser descobert en 1818 en Sajonia per August Breithaupt en l'interior de roques pegmatitas, en les que estava associat a turmalinas i topacios.
El seu nom ve del grec αμβλύς ("amblys", que significa "despuntat") i de γωνία ("gonia" o àngul), referit al fet de que el seu àngul d'exfoliació a penes diferix de 90°, distinguint-ho açò de l'escapolita en la que originalment se li confonia.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]Forma una série de solució sòlida, sent este mineral l'extrem de la série en flúor, LiAlPO4F, i l'atre extrem en hidroxilo és la montebrasita, LiAlPO4(OH), de simetria també triclínica.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba principalment en roques pegmatita de tipo granit enriquit en liti i en fosfat, normalment en filons metalíferos que es formen a alta temperatura travessant el granit. En estes condicions, els cristals poden aplegar a tindre un tamany enorme. No obstant cal tindre en conte que la major part dels minerals que en este ambient semblen ambligonita en realitat són montebrasita.[1]
Minerals en els que sol estar associat: turmalina, topacio, espodumena, polucita, petalita, litionita, micas, litiofilita, cassiterita o apatito.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Calp, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 38.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambligonita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.