Taxus baccata
El teixixc comú o teixixc negre (Taxus baccata), és una espècie del gènero Taxus originària d'Europa occidental, central i meridional. És una gimnosperma de la família de les taxáceas, grup primitiu àmpliament difòs ya des del Jurásico i del que actualment el teixixc és l'únic representant europeu.
Descripció
[editar | editar còdic]Taxus baccata va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1040. 1753.[1]
És una conífera que pot créixer fins a 10-20 m (excepcionalment, 28 m). El seu tronc és marró gros i pot aplegar als 4 m de diàmetro. És un arbre de creiximent llent i de gran longevitat que pot aplegar als 5000 anys.[2] Les fulls, lanceoladas, primes i de to vert obscur, medixen 1-4 cm de llarc per 2-3 mm d'ample i s'agrupen en espiral sobre la branca. Tota la planta és venenosa llevat l'arilo que recobrix el "frut" (en tractar-se d'una gimnosperma, la planta carix de fruts pròpiament dits). Les raïls poden estar colonisades per foncs microscòpics que formen la simbiosis, facilitant la nutrició de la planta, especialment la captació de fosfat.
És una planta dioica, molt rara volta monoica, en flors solitàries en abdós sexes. S'han descrit alguns casos esporàdics de canvi de sexe parcial o total en l'edat.[3] Florix a finals d'hivern o inici de primavera.[4] Els cons estan modificats, cada u conté una única llavor de 4–7 mm de llongitut, parcialment rodejada per una escama carnosa, blana i roja que li dona forma similar a l'una de baya, cridada arilo. El arilo té 8-15 mm de llongitut i està obert en el seu extrem. Els arilos maduren entre finals d'estiu i mediats d'autumne del mateix any i són consumits, junt en la llavor, pels zorzales i atres aus, que les dispersen en els seus excrements. Les llavors són venenoses i amargues, pese a la qual cosa són ingerides per algunes espècies d'aus, com el picogordo, el verderol comú i el carbonero comú. La llavor no germina fins al segon o tercer any.
Hàbitat
[editar | editar còdic]En Espanya sol trobar-se com a arbre aïllat, en mescla en atres espècies, formant a voltes menuts rodales; el major número d'eixemplars es troba en els sistemes montanyosos septentrionals, com el bosc de tejos de la serra del Sueve en Astúries,[5] la Braña dels Tejos en Peñarrubia (Cantàbria)[6] o el Bosc del Tejedelo (província de Zamora).
La llentitut del seu desenroll i germinació ho convertixen en una espècie poc competitiva que va quedant relegada a enclavaments a on la topografia li favorix.
Creix en ambients humits i fresca, en zones montanyoses, en les umbrías, a partir dels 800 m s. n. m. aproximadament segons la latitut. El seu hàbitat són boscs mixts, barrancs, ales i escarpes rocosos, indiferent al substrat.
Una de les causes de regressió de l'espècie en el mig natural ha segut la tala per a l'aprofitament de la seua fusta, pero també se citen atres com la deforestación, que ha ocasionat canvis ambientals i relegat l'espècie a aquelles zones a on l'ambient ha permaneixcut humit. Per esta raó, en moltes parts d'Europa, els tejos antics individuals són considerats monuments de la naturalea com a restants d'antics boscs i, per lo tant, protegits i conservats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Taxus baccata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de decembre de 2013.
- ↑ «"Descobrixen un vell teixixc anterior a les piràmides d'Egipte"».
- ↑ «"El teixixc més vell d'Europa canvia de sexe (en anglés)"».
- ↑ Ruiz de la Torre, J. (2006). Flora major pp 263-268
- ↑ «"Protegixen el major bosc de tejos d'Europa"».
- ↑ «RUTAS POR PEÑARRUBIA: Ruta de Braña dels Tejos.». Archivat des d'el original, el 11 de novembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taxus baccata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.