Anar al contingut

Teatre romà de Soissons

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Amphithéâtre Soissosn 35052.jpg
Teatre romà de Soissons

El teatre romà de Soissons és un monument d'espectàculs construït en la segona mitat de el I en Augusta Suessionum, ciutat principal de la civitas dels suesions i que posteriorment es va convertir en Soissons.

Desmantellat progressivament a partir de el III, en l'actualitat només és visible com una anomalia de relleu en el recint d'un institut d'ensenyança secundària. És un monument protegit des de 1875.

Localisació

[editar | editar còdic]
Archiu:Soissons - théâtre localisation.svg
OpenStreetMap Localisació del teatre.

El teatre està situat al sur de la ciutat antiga, recolzat en el relleu del tossal de Saint-Joan.[1] Es desenrolla no molt llunt d'una antiga via que podia conectar Soissons en Durocortorum (Reims).[2] En la ciutat moderna de Soissons, el teatre està enterrat en el pati i el parc del Liceu Saint-Rémy, el seu mur escènic és aproximadament perpendicular al carrer del teatre romà.

En la ciutat moderna de Soissons, el teatre està enterrat en el pati i el parc del Liceu Saint-Rémy, el seu mur escènic és aproximadament perpendicular al carrer del Teatre romà.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Théâtre de Soissons vers 1870 35051.jpg
Estudi dels restants per Edouard Fleury.
Archiu:Soissons - théâtre vestiges.jpg
Dibuix dels contraforts de la frontera.

El diàmetro de la cávea és de 144 m, és dir, 4 m menys que el teatre romà de Autun, el major teatre de França segons l'estat dels coneiximent;[3] la seua altura s'estima en 12 m.[2] Tots els murs estan revestits de pedra de chicotet tamany.[4] Una série de contraforts semicirculares en els dos extrems de la frontera ajuden a contindre l'espente de les estructures del teatre.[5] Tot l'equipament escènic ha desaparegut, pero les estructures atribuibles al ___protected_title_3___ permeten propondre un escenari del mateix esgambi que la cávea, un edifici escènic profunt de 12 a 15 m.[6]

Albert Grenier propon una construcció del teatre en la segona mitat de el I.[2]

A partir de el III, el monument va ser objecte de la recuperació de les seues pedres, en particular les de la frontera, que varen anar completament desmontades, per a construir la muralla del Baix Imperi. És possible que l'iglésia de Saint-Pierre-au-Parvis utilisara materials de les ruïnes del teatre.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dominique Roussel Dominique(1999).Revue archéologique de Picardie.(16 (número especial))doi:10.3406/pica.1999.2053..
  2. 2,0 2,1 2,2 Defente, 1984, p. 214.
  3. (1998).Gallia volum=55.doi:10.3406/galia.1998.3002.
  4. (2006) Roman Theatres: An Architectural Study (en anglés), OUP Oxford, p. 207. ISBN 978-0-1981-4469-4.
  5. Fleury, 1877-1882, p. 221.
  6. Fleury, 1877-1882, p. 222.
  7. Jules de la Prairie(1856).Bulletin de la Société archéologique historique et scientifique de Soissons.XConsultat el 16 de setembre de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1984).Revue archéologique de Picardie.(3-4)
205-222.doi:10.3406/pica.1984.1441.


Referències

[editar | editar còdic]