Tecnologia sense sanga

Archiu:Pressbohrtechnik 2. caps block 0

Microtuneladora instalant una canonada.

La tecnologia sense sanga o tecnologies sense sanga representen un conjunt de procediments la finalitat dels quals és construir, reemplaçar o reparar tot tipo de canonades: colectorés, aqüeductes, rets elèctriques, de comunicacions i de gas natural, entre unes atres. Aprovades per la ONU (Programa 21, Capitule 34) com a tecnologies ecològicament racionals i ambientalment sostenibles, comprenen tecnologies que oferixen un rendiment medioambientalmente millorat en comparació a les tecnologies que impliquen la molesta obertura de sangues en les ciutats. Garantisen el compromís en la societat en evitar soroll, emissions de CO2, pols, enrunes, materials de farcidura, residus o trencaments del paviment i fonamentals en l'economia circular i la lluita contra el canvi climàtic.

Principals divisions de les Tecnologies sense Sanga TSZ

Les tecnologies sense sanga TSZ enteses des de l'Associació Ibèrica de Tecnologia sense sanga IBSTT, la ONU, o la normativa americana engloben no solament les tecnologies de nova implantació, sino les tecnologies de rehabilitació, de reparació, i totes aquelles que estan anexes o que estan entorn que et permeten eixecutar les llabors d'implementació, rehabilitació i inclús d'operació i manteniment d'eixes rets sense utilisar activitats intrusivas o destructives. Aplica a totes les rets o servicis llineals: carreteres, ferrocarril, pero també de rets d'abastiment, de rets de sanejament, de gas, d'electricitat, de fibra òptica, de telecomunicacions i són utilisades per la major part dels servicis públics i grans indústries. Les TSZ es cataloguen i s'ordenen segons 2 grans grups: Nova Instalació i Rehabilitació de canonades, i dins de la Rehabilitació de canonades tenim 3 grans subgrups: Reparació de canonada puntual o local, la Substitució completa d'un tram de canonada per mig d'un atre tram de canonada o material, i la Rehabilitació. Dins d'ella nos anem a trobar en tecnologies auxiliars que es requerixen de manera contínua com són la localisació, l'inspecció del servici, canonada o ret; i mijos auxiliars com són el robot fresador, l'equip mixt de neteja i equips de neteja de canonades com l'isse pigging, swabbing. Dins de la Nova Instalació, les tecnologies més utilisades i més modernes són la Perforació Horisontal Dirigida (PHD), Microtúneles, Estaca neumàtica i Perforació helicoidal que permeten l'instalació de nous servicis i són molt utilisades en rets d'aigua i sanejament, rets de transport, gas, ferrocarril o telecomunicacions.

Actualment existixen dos divisions per a les tecnologies sense sanga, les quals són:

- Nova Instalació.

- Rehabilitació de Canonades.

Métodos de nova instalació

Comprenen totes les metodologia per a la construcció d'infraestructura que no utilisen métodos tradicionals com la construcció a sanga oberta. Entre estes destaquen:

• Perforació Horisontal Dirigida
• Perforació Helicoidal
• Estaca neumàtica
• Microtúneles

Artícul principal → Microtúnel.

Métodos de rehabilitació de canonades

Comprenen metodologia per a la renovació o restitució d'infraestructura, a on és reemplaçada la canonada vella o defectuosa, que no utilisen directament sangues obertes. Destaquen:

• Bursting
• Sliplining
• Mànega contínua
• Packers

Us de Trenchless en Sud America

El primer país en utilisar este tipo de tecnologia en Sudamérica va ser el Perú en 1998 utilisant-se el método dinàmic en la ciutat de Lima específicament en la renovació de rets en el districte de Breña rehabilitant 6.4 km de ret d'aigua potable i 4.2 km de ret de sanejament, estant actualment en procés de renovació de la seua rets en Lima Nort  III, i IV impulsat de gran manera pel Servici d'Aigua Potable i Aigüeral de Lima SEDAPAL en este context els Ing. Alvite Miranda Carlos Rubén i Ing. Bordero Zarate Cessar Alejandro (2016) presenten l'estudi:” Pla de negocis per a la rehabilitació de rets d'aigua potable i aigüeral en la tecnologia sense sanga” en l'Universitat Peruana de Ciències Aplicades(U.P.A) mateix que té objectiu l'estudi de mercat i pla de negocis per a entrar en el mercat de rehabilitació de rets de servicis Bàsics indicant que és un sector que no està sent explotat de manera adequada en funció de la demanda que es té de renovació i/o rehabilitació de rets de servicis bàsiques.

Este estudi Alvite i Bordero (2016) planteja que en l'us de tecnologies de rehabilitació de rets de servici bàsic es reduïxen temps i molèsties en l'eixecució, tenint una gran oportunitat d'implementació posat que Lima té encara 8.400 Km de rets d'Aigua potable i 2.300 km de ret de sanejament en una vida  major a 30 anys de servici, l'estudi ademés conclou que es necessita mínimament contractes de rehabilitació de rets pel método Pipe Bursting en proyectes de 43 km. de sanejament i 63 km d'Aigua potable per a comprar la maquinària i tornar totalment l'inversió de la mateixa tenint un periodo de tornada d'inversió despuix del més 24, aixina mateix conclou que este tipo de tecnologia és recomanada i competitiva econòmicament per a amples de vies reduïts pel poc espai necessari per a treballar i de preferència zones pavimentadas lloc que s'evita fer reposicions de via.

Un segon estudi respecte a l'experiència de l'us d'esta tecnologia,  va anar de Esplanada (2018) que el seu titule “Deficiències del sistema d'Aigüeral del Proyecte Llima Nort II i ventages del sistema Pipe Bursting” per a l'Universitat Peruana Els Vages(UPLA), a on el seu objectiu era el determinar les ventages de sistema Pipe Bursting implementació de la rehabilitació de la ret de sanejament en el Proyecte Llima Nort II en el Districte de Menges –Llima , a on en una metodologia descriptivo comparatiu ,aplegue als resultats de que a mida que se supera la vida útil de la ret de sanejament, i per això l'estat del servici va declinant , aumenta les incidències i reclams per part dels usuaris a l'entitat, motiu pel qual en este cas d'estudi, no era recomanat l'us de tecnologia tradicional a sanga oberta per a realisar dita rehabilitació, és en este sentit que l'us del sistema Pipe Bursting ha demostrat que reduïx substancialment les deficiències del sistema de sanejament i sobretot ha minimisat l'impacte social en la rehabilitació del Proyecte Llima Nort II.

Aixina mateix també Arce Obregon (2017)  realisa l'estudi “Aplicació de les Tecnologia Sense Sanga per a millorar la productivitat en la rehabilitació de ret de sanejament COMAS 2016” en l'Universitat Cessar Vallejos (UCV) planteja Analisar que forma l'aplicació de la tecnologia sense sanga millorara la productivitat en la rehabilitació de rets de sanejament en el Districte de Menges en Lima Perú, a on en funció del creiximent poblacional desordenats del districte de Menges està ocasionant una demanda creixent de servicis bàsics, és aixina que, SEDAPAL encara el proyecte de renovació de rets el districte de Menges l'any 2016, a on baix una metodologia comparativa cuasi experimental, en una comparació de cost directe entre tecnologia sense sanga i sanga oberta, és més eficient la tecnologia sense sanga permetent un aforro del 20% respecte al método tradicional , i una reducció del 30% en eixecució d'obres, tenint el gran limitante d'implementació de dependre massa de l'informació de mapa confiables dels servicis subterràneus

Un quart estudi respecte a l'experiència en el Perú va ser presentada per Ojeda Garayar (2015) baix el titule ”Anàlisis comparatiu entre el método Pipe Bursting i el método tradicional en la renovació de canonades de desaiguador” per a l'Universitat Peruana de Ciències Aplicades , a on el seu objectiu era identificar i comparar les ventages que tenen abdós métodos en factors de temps, cost i l'impacte que estos ocasionen sobre l'etapa de renovació de rets de sanejament, a on este estudi va demostrar que com a primer resultat proporciona major seguritat als obrers, puix no hi ha la necessitat de realisar treballs dins d'una sanga de gran altura,  aixina també nos mostra que el rendiment en el método tradicional a sanga oberta, depén de l'habilitat i experiència dels treballadors, en canvi el rendiment en la metodologia Pipe Bursting depén de l'equip a ser utilisat i la mà d'obra especialista a càrrec, aixina també la seua implementació genera costs socials molt menors que el método tradicional que poques voltes són analisats en este tipo de proyectes .

De manera molt marcada el país suramericà en major experiència en l'us de renovació de servicis bàsics en tecnologia sense sanga és Colòmbia, a on l'any 2009 es va crear l'Institut Colombià de Tecnologies d'Infraestructura Subterrànea (ICTIS) membre de la Societat Internacional de tecnologia sense sangues (ISTT) la funció de les quals és de promoure l'us d'estos procediments de rehabilitació de rets de servicis públics, en este sentit Duc (2018) realise l'investigació: “ Beneficis Soci Ambientals de les Tecnologies sense Sanga en Colòmbia” l'investigació de la qual se centra en determinar els Beneficis de l'us de tecnologia sense Sanga en Colòmbia i com pot sustentar-se els mateixos, per a açò realisa una série d'entrevistes a Profunditat a actors importants en l'implementació d'esta tecnologia en obres de rehabilitació i/o renovació de rets de servicis bàsics en Colòmbia, un dels seus entrevistats és el Ing. Santiago Durango President de VeGroup, citat per (Duc, 2018), qui indica que en Colòmbia es va iniciar l'us de tecnologia sense sanga en l'any 2000 eixecutat per una empresa mexicana un proyecte de micro tunelaje  que comprenia un creuament d'aproximadament dos quilómetros, tenint el primer proyecte de rehabilitació de rets de servici públic l'any 2006 eixecutat en la ciutat de Medellín el proyecte de rehabilitació de ret de sanejament en el costat nort del carrer 37 entre la Glorieta del ferrocarril i la glorieta Sant Diego , i en un Quilómetro en tecnologia  Sliping Cured In Plau Pipe CIPP (Mànega en resina curada in situ) paralelament el costat sur es va intervindre a sanga oberta en bons resultats en relació a la tecnologia tradicional, mitigant exitosamente l'alt impacte soci Ambiental de l'àrea del proyecte; En l'any 2018 es va eixecutar el proyecte més gran de renovació de rets de servicis públics de sud américa: El proyecte Centre Barbacoa en Medellín en 41,69 quilómetros de rets d'aqüeducte i 48,21 quilómetros de rets de sanejament, es varen utilisar satisfactòriament 5 tipos de tecnologia sense sanga per a interferir lo menys possible en la dinàmica normal del Centre i disminuir els impactes ambientals i socials.

Aixina mateix referent a l'experiència en Colòmbia de renovació de rets de servici públic, aclarix el Ing. Durango citat per Duc 2018, que Colòmbia conta en equips de diagnòstic de rets en una relació de 70 a 1 respecte al restant de països de la regió,, aixina també es conta en més de dèu empreses i 150 maquinàries per a treballs de CIPP aixina com Perforació Horisontal Dirigida, a on la gran dificultat que tenen les empreses esta donat en la continuïtat de treballs de rehabilitació de rets existint lapsus de 3-6 anys entre proyectes.

En dit Estudi es fa émfasis entre les entrevistes del Ing. Durango i Ing. Francisco Piedrahita Ex director d'Aigües EPM citats per Duc 2018, que la falta de voluntat política de les autoritats d'implementar esta tecnologia posat que molts d'ells preferixen la tecnologia tradicional per a assentar presència dels treballs realisats baix el slogan” Les obres entren pels ulls”, ademés que estos proyectes estan nugats a la reposició completa de la carpeta asfàltica.

En un segon treball va ser Leguizamon (2015) denominat “Metodologia per a realisar perforació horisontal dirigida en la modalitat Pipe Ramming i Tunel Liner per l'Universitat distrital Francisco José de Caldas fa una breu comparació respecte a les tecnologies tradicionals utilisades en Bogotà, tenint com el primer proyecte important “el interceptor rio Bogotà Torca salitre” el qual comprén una llongitut de 12.5 quilómetros. La qual cosa va reduir el tall de tràfic, a on el fi d'este proyecte era conduir la ret de sanejament del nort de la ciutat fins a la planta de tractament d'aigües residuals del Salitre, el desenroll metodològic del qual va ser en el Túnel Linner (Eaab, 2012 citat per Leguizamon 2015).

Este estudi es mostra que l'aplicació de la seua metodologia, “no és necessaris realisar cort o obertura de sangues en l'àrea de treball o instalats ductos per als servicis públics, la qual cosa minimisa l'impacte visual i disminuïx les despeses en la reposició de materials averiats”. (Leguizamon, 2015)

Aixina mateix, aclarix Leguizamón en 2015, “si ben el rendiment està en funció de la tecnologia i la maquinària utilisada, és imprescindible l'us de mà d'obra calificada i presència d'un professional que garantise que la perforació dirigida sense sanga es porte a terme complint les especificacions i precisió requerides per a este treball” (Leguizamon, 2015).

L'Experiència en Equador en este tipo de tecnologia és relativament nova, mateixa que és presentada per Arboleda (2018) en l'estudi: “Evaluació del sistema no convencional per a la rehabilitació d'una ret d'Aigüeral sanitari” per a l'Universitat Esperit Sant, l'objectiu del qual era l'evaluació de tecnologies no convencionals de preferència no invasivas, per a la rehabilitació de sistemes de sanejament en l'Equador específicament la factibilidad tècnica de l'us de tecnologia Mànega en resina Curada in situ (CIPP-Sliping Cured In Plau Pipe), tenint el cas d'estudi el canvi de rets de sanejament de Formigó a HDPE en un diàmetro de 10 [pulg] en Sambordon Equador. D'este estudi l'autor conclou que per a diàmetros majors a 10 polzades la tecnologia CIPP és 60% més cara que la tradicional, pero que este cost va reduint considerablement en funció de la llongitut de rehabilitació, és dir si la rehabilitació és molt extensa el procés CIPP és recomanable per a la seua inversió, degut a que el temps d'eixecució no afecta als habitants ni al tràfic vehicular.

Un segon estudi referit a l'experiència en Equador és presentat per Carrera (2017) ,en l'estudi “ Perforació Horisontal Dirigida , en Pas de llínees de conducció d'aigua potable baix vies de primer orde” per a l'Universitat Central de l'Equador l'objectiu del qual era el de documentar el procés constructiu en les perforació horisontals per a llínees de conducció d'aigua potable en Quito Equador, ademés d'analisar l'introducció al mercat equatorià com a método de construcció de rets i la seua factibilidad tècnica al respecte sent un estudi comparatiu aplegue a la conclusió que la tecnologia sense sanga , específicament perforació horisontal Dirigida” depén del tipo de sol a ser utilisat, a on sols en més del 50% de grava no són aptes per a este tipo de perforació en cabezales sense percussió, ademés que mentres més curva siga la trayectòria , serà més difícil mantindre els fancs de perforació .