Tel Llaureu
Tel Llaureu (en hebreu תל ערד), o Antic Llaureu, és una ciutat en ruïnes els restants de les quals se situen a 8 km de la ciutat israelita de Llaureu,[1] en el desert del Néguev, a l'oest del mar Morta, i rodejada per les montanyes Llaureu Becken. En les excavacions del jaciment s'ha trobat una colecció de 200 óstracas (inscripcions fetes en tablillas de fanc cuit), que comprenen un periodo històric que va des de data desconeguda fins a l'any 607 a. C., coincidint en el periodo bíblic de l'época dels Juges d'Israel fins a l'invasió babilònica de Judá.
S'ubicava en una important ruta de comerç, i va ser destruïda i reconstruïda vàries voltes a lo llarc de la seua història. Dividida en dos parts, una baixa i una atra més alta, en la que es troba l'aixina cridada Casa de Yahvé, un lloc considerat sagrat, a on s'han vingut fent ofrenes des dels dies dels reis David i Salomón, fins a temps recents.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat està dividida en dos parts, la zona baixa va ser habitada durant el Calcolítico (4000 a. C.).[2] S'ha trobat restants d'un assentament cananeo de l'Edat del Bronze que va estar habitat fins a l'any 2650 a. C.[3] Va estar deshabitada durant 1500 anys fins que en el XI es varen establir els israelitas.[4]
En els temps dels reis David i Salomón es va construir un gran complex defensiu i sacre que es coneix pel nom de La Ciutadella que va ser destruïda en l'any 597 a. C. i en el 587 a. C. durant l'invasió babilònica de Judá.
Els perses varen construir vàries fortalees que varen perdurar fins a la destrucció de Jerusalem pels romans en l'any 70.
En el VI els musulmans varen reconstruir la fortalea que es va abandonar en el IX, sobre l'any 861 que va ser destruïda i abandonada en un periodo de rebelions.
Va ser excavada entre els anys 1962 i 1984. Les excavacions varen ser iniciades per l'arqueòlec Yohanan Aharoni. Entre els anys 2005 i 2007 es varen tornar a realisar excavacions arqueològiques, esta volta dirigides per Yehuda Goverin en les que es va estudiar la part superior i el santuari.
Va ser declarat Parc nacional i està en proyecte una restauració dels murs d'abdós parts de la ciutat, la baixa i l'alta.
Troballes arqueològiques
[editar | editar còdic]L'estudi dels restants de Tel Llaureu, que en l'actualitat conforma un important "tell" (montanya de ruïnes), s'han trobat importants construccions defensives, aixina com l'evidència d'una destrucció total que s'ubica en el X que s'estima que puga correspondre a la conquista que va realisar el rei egipcíac Sisaq. En el jaciment egipcíac de Karnak hi ha referència a la conquista de la ciutat de Llaureu per este monarca.[5]
L'important colecció d'óstracas escrites en hebreu que s'ha trobat, que arrepleguen un periodo històric, el qual coincidix en el bíblic des del temps dels juges d'Israel fins a l'invasió babilònica, hi ha referències a personages bíblics, aixina com al ___protected_title_2___ en la forma coneguda com tetragrámaton.[6] En elles es fa una possible referència al Temple de Jerusalem com la ___protected_title_1___.[7]
El santuari en altar que s'ha trobat i que pertany al periodo judeu, ha creat certa controvèrsia en contradir les disposicions bíbliques. En este temple s'han trobat evidències de l'us de substàncies alucinógenas en el cult israelita.[8]
Referències bíbliques
[editar | editar còdic]La primera referència bíblica de la ciutat de Tel Llaureu es realisa en el llibre de Números en el que es relata la batalla dels israelitas en el rei de Llaureu. Posteriorment, en Josué al front, es tornarien a enfrontar en els cananeos, segons se cita en Josué 10:40 12:14.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tel Llaureu (LugaresBiblicos.com)». LugaresBiblicos.com. Consultat el 2023-04-14.
- ↑ Ruth Amiran et al., "Early Llaureu : the Chalcolithic settlement and Early Bronze city. Volume 1, First-fifth seasons of excavations, 1962-1966", Jerusalem: Israel Exploration Society, 1978
- ↑ Tel Aviv.45(1)
- 63–88.ISSN 0334-4355.doi:10.1080/03344355.2018.1412054.
- ↑ Bulletin of the American Schools of Oriental Research.254
- 1–34.ISSN 0003-097X.doi:10.2307/1357030.
- ↑ Tel Aviv.12(1)
- 91–92.ISSN 0334-4355.doi:10.1179/tav.1985.1985.1.91.
- ↑ Yohanan Aharoni, "Hebrew Ostraca from Tel Llaureu", ___protected_title_0___ vol. 16, no. 1, pp. 1-7, 1966
- ↑ Dever, William G. (2001). What Did the Biblical Writers Know and When Did They Know It?: What Archeology Ca Tell Us About the Reality of Ancient Israel (en en), Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 212. ISBN 978-0-8028-2126-3.
- ↑ Tel Aviv.47(1)
- 5–28.ISSN 0334-4355.doi:10.1080/03344355.2020.1732046.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tel Arad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.