Anar al contingut

Telescopi Hobby-Eberly

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El telescopi Hobby-Eberly és un reflector de 10 metros (33-peus) d'obertura,[1] situat en el Observatori McDonald. Va rebre este nom en honor del Tinent-Governador de Teixixques William P. Hobby, Jr. i de Robert E. Eberly, benefactor de l'universitat de Penn State.

Combina numeroses característiques que ho distinguixen de la majoria dels dissenys de telescopis, donant per resultat costs de construcció notablement rebaixats. Per eixemple, l'espill del telescopi no es mou per sí mateixa per a seguir el cel nocturn, sino que són els instruments que controlen el seu enfocament els que es mouen a través de la cara de l'espill que queda queta, permetent que un sol objectiu puga ser seguit fins a durant dos hores. L'espill primari consistix en 91 elements hexagonals, disseny que és molt manco costós que un sol espill primari gran.

Encara que l'espill principal està fix en un àngul de 55 graus, el telescopi pot girar al voltant de la seua base, i el secundari pot moure's; açò permet l'accés a prop del 70-81% del cel en la seua localisació.[2][3]

Dispon de tres espectrógrafs per a analisar la llum dels objectius, que treballen en resolució espectral alta, mija i baixa. L'espectrógraf de baixa resolució es troba en el foc primari, mentres que els espectrógrafs de mija i alta resolució residixen en el sòtol, i la llum s'introduïx en ells a través d'un cable de fibra òptica. El Buscador de planetes en la zona habitable és un espectrógraf per al Telescopi Hobby-Eberly capaç de detectar planetes com la Terra.[4][5]

Des de que va vore la primera llum en 1996, el telescopi ha segut utilisat per a una àmplia varietat d'estudis, que comprenen des del sistema solar a les estreles de distintes galàxies. Ha segut utilisat en èxit per a trobar planetas que orbitan al voltant d'atres estreles per mig de la medició velocitats radials en precisió de fins a 1 m/s. Utilisant l'espectrógraf de baixa resolució, el telescopi ha servit per a identificar supernova de tipo Ia per a medir l'acceleració de l'univers, i també s'ha usat per a medir la rotació de les galàxies individuals. S'ha modernisat en successives ocasions, participant en el programa HETDEX.[2]

El telescopi Hobby-Eberly és operat pel Observatori McDonald de l'Universitat de Texas per a un consorci d'institucions que inclou a la pròpia Universitat de Texas en Austin, la Universitat Estatal de Pennsilvània, la Universitat de Stanford, la Ludwig Maximilians Universitat de Munich, i la Georg August Universitat de Gotinga.[2]

L'espill reflector principal, físicament és major que els 10 metros en els que es caracterisa (en realitat medix al voltant d'11 m per 9,8 m). No obstant, l'obertura òptica utilisable era de 9,2 m. Despuix d'una modernisació de varis anys completada el 29 de juliol de 2015, l'obertura òptica utilisable es va aumentar a 10 m.[1] Està compost de 91 segments hexagonals, que formen un espill segmentat de disseny similar al del telescopi Keck. Actualisacions per al telescopi han aumentat el seu camp de visió de 4 minuts d'arc a 22 minuts d'arc (en comparació, el diàmetro angular de la lluna plena és de 30 minuts d'arc).[2]


Els espills dels telescopis s'alineen dins d'una fracció de llongitut d'ona de llum visible per mig dels actuadors disposts en cada segment.[3] La torre situada junt al telescopi, denominada centre de la curvatura d'alliniació del sensor de la Torre (CCAS en anglés), s'utilisa per a calibrar els segments de l'espill.[3] Una de les ventages d'este tipo d'espills, és que és més de 5 voltes més econòmic per a una obertura donada que telescopis d'un disseny més tradicional.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]
llista dels majors telescopis reflectores òptics
Gran Telescopi Surafricà

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
HET General Information Page


Referències

[editar | editar còdic]