Anar al contingut

Tell Sheikh Hamad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SchechHamad,II-1.jpg
Tell Sheikh Hamad
Tell Sheikh Hamad
Archiu:SchechHamad,RedHouse2.jpg
Tell Sheikh Hamad.
Nom: Tell Sheikh Hamad
Ubicació Síria
Coordenades Plantilla:Coord/input/ERRORCoord.: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Cultura Asiria
Periodo Asiria
Archiu:Khabur,SheikhHamad.jpg
River Khabur at Sheikh Hamad

Tell Sheikh Hamad (en àrap: تل الشيخ حمد) és un lloc arqueològic en l'est de Síria, en el curs inferior del riu Jabur,[1] un afluent del Éufrates. Entre els sigles X a VII aC, va anar el lloc de la ciutat asiria de Dur-Katlimmu, que va poder haver segut fundada durant el regnat de Salmanasar I. El nom Dur-Katlimmu pot referir-se al limmu (un funcionari real designat) Ina-Aššur-šuma-asbat, fill de Aššur-nadin-šume.

Durant el decliu de l'imperi assiri (911-605 aC), seccions del eixèrcit assiri es varen retirar al racó occidental de Asiria despuix de la caiguda de Nínive, Harran i Karkemish, i varis registres imperials assiris sobreviuen entre 604 aC i 599 aC en Dur-Katlimmu i les seues afores, per lo que és possible que els restants de l'administració i de l'eixèrcit assiri seguiren resistint en la regió durant alguns anys.[2]

Les excavacions han recuperat 550 texts acadios cuneïformes i 40 texts arameos que varen pertànyer pertanyents a un guàrdia d'alt ranc d'Asurbanipal.

Despuix de la caiguda de l'Imperi assiri, Dur-Katlimmu es va convertir en una de les moltes ciutats del Propenc i Mig Oriente cridades Magdalu / Magdala / Migdal / Makdala / Majdal, totes les quals són simplement topònims en llengües semíticas que signifiquen "elevació fortificada" o "torre".[1][3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 (2005).«Magdalu/Magdala: Tall Seh Hamad von der postassyrischen Zeit bis zur römischen Kaiserzeit, Volume 1».Harrassowitz.Berlin:.
  2. (1997).«Assyria, 1995 Proceedings of the 10th Anniversary Symposium of the Neo-Assyrian Text Corpus Project Helsinki, September 7-11, 1995».Neo-Assyrian Text Corpus Project.Helsinki:.
  3. cf. (2004).«The Future of Biblical Archaeology: Reassessing Methodologies and Assumptions».Eerdmanns.Grand Rapids:.


Referències

[editar | editar còdic]