Temis (lluna hipotètica)

El 28 d'abril de 1905, William H. Pickering, que sèt anys abans havia descobert Foebe, va anunciar el descobriment del dècim satèlit de Saturn, al com va batejar en el nom de Temis. Les plaques fotogràfiques en les que supostament apareixien, tretze en total, varen comprendre un periodo comprés entre el 17 d'abril i el 8 de juliol de 1904. No obstant cap atre astrònom ha confirmat posteriorment l'anunci de Pickering.

Pickering va calcular l'òrbita, que va mostrar una molt alta inclinament (39,1° a la eclíptica), una excentricitat prou gran (0,23) i un semieje major d'1.457.000 km, llaugerament menor que la d'Hiperión. El periodo orbital era de 20,85 dies, supostament, en moviment prógrado.

Pickering va calcular el seu diàmetro en 38 millas (61 km), pero també va donar 42 milles (68 km) per al diàmetro de Foebe, que estava clarament sobreestimando el albedo. Utilisant l'estimació moderna de Foebe, Temis tindria un diàmetro de 200 km.

Curiosament, en abril de 1861, Hermann Goldschmidt va creure també que havia descobert un nou satèlit de Saturn entre Titán i Hiperión, al que ell va cridar Quirón. Quirón tampoc existix (no obstant el nom va ser utilisat més vesprada per al cometa/asteroide (2060) Quirón).

Pickering va ser guardonat en el Premi Lalande de la Acadèmia Francesa de les Ciències en 1906 per el "descobriment dels satèlits nové i dècim de Saturn".

El dècim satèlit real de Saturn (en orde de descobriment) va ser Jano, que va ser descobert en 1966 i confirmat en 1980. La seua òrbita està molt llunt de l'òrbita del supòsit Temis.